Category Archives: fractura social

Parem compte el dia 9, per favor

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

si no hi ha cap daltabaix abans, dilluns a les nou del matí tornarem a obrir les escoles i els instituts del país. Malgrat tots els malgrats, la majoria de mestres, tornaran als seus llocs de treball amb ganes de tornar a veure els seus alumnes. Probablement, a la majoria de classes, tard o d’hora es parlarà de “com han anat el reis” amb el convenciment diàfan que han passat per totes les cases i que, a la vegada, a totes s’hi han entretingut per igual, un cop a dins.Faríem bé de pensar-nos-ho abans d’obrir aquesta “caixa dels trons”, si més no enguany, per favor. Obrim-la directament, només, si tenim l’absoluta certesa que TOTS els alumnes en “sortiran ben parats” de la nostra pregunta. A moltes cases els reis hi hauran passat de llarg i a encara més no hauran portat el que les criatures, poc conscients de la situació econòmica, havien demanat, potser amb molta il·lusió.Poseu-vos al lloc dels infants que hauran de donar resposta “pública” a la vostra pregunta. els serà molt incòmode trobar-hi una resposta que no els suposi “retratar-se” en públic. Sí, ja ho sé que sempre hi ha el recurs de la mentida. Però també sé que s’enxampa abans a un mentider que a un coix. I un cop enxampat l’escarnit pot resultar despietat. Només els números de la ciutat de Barcelona fan esfereir. Llegiu-los per favor. Que cap infant prengui mal el dia 9, per favor, si més no a l’Escola.

Més de 13.200 nens viuen en situació d’exclusió social a Barcelona.

La meitat té els seus pares sense feina i un terç viu en famílies

, 4 de gener del 2012
Més de 13.200 nens de Barcelona estan en risc d’exclusió social i viuen en cases per sota del llindar de la pobresa, segons les dades facilitades avui durant la firma d’un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social de La Caixa.
Els 40 centres dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona van atendre el 2011 un total de 13.200 nens en risc, mentre que a la ciutat es van concedir beques de menjador a un total de 12.600 escolars, ha explicat el director dels Serveis Socials del consistori, Jordi Sánchez.
L’Obra Social de La Caixa va atendre l’any passat 12.500 menors barcelonins, dels quals un de cada tres viu en famílies monoparentals, la majoria amb la seva mare, i la meitat tenen els pares sense feina.
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el director general de la Fundació La Caixa, Jaume Lanaspa, han firmat un conveni per col·laborar en l’atenció de la infància en situació de pobresa i exclusió intercanviant informació amb les 58 entitats socials que s’encarreguen de gestionar les ajudes municipals i de l’entitat bancària.
El programa CaixaProinfància ha ajudat fins ara 22.626 famílies barcelonines amb una inversió total de 49 milions d’euros aportats per l’entitat financera catalana. El conveni, segons ha explicat l’alcalde, té com a objectiu millorar l’eficiència en l’atenció a la infància desprotegida i evitar les duplicitats que es produeixen en la seva assistència per no deixar cap nen pobre sense ajuda i no es traduirà en un descens de les aportacions municipals a l’atenció social.
El conveni s’inscriu en el marc de CaixaProinfància, el programa d’atenció a la infància pobra, que l’entitat financera impulsa des de l’any 2007 i que ha atès més de 37.000 nens a Barcelona, uns 12.500 cada any.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/mes-13200-nens-viuen-situacio-dexclusio-social-barcelona-1303361

Desnonaments

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fa una setmana us vaig fer arribar la recomanació d’un vídeo del professor Olalla que, des d’Atenes feia una crida a favor de la veritat i a la mobilització a l’hora d’entendre la suposada crisi econòmica del país d’Homer. M’havia agradat i completat el meu parer en relació a aquest cas. Avui li toca, però, a una realitat que ja tenim a casa nostra: el desnonament d’habitatges familiars. Us ho imagineu per un moment? Què faríeu si us hi trobéssiu?

Personalment, considero una immoralitat que hom sigui desnonat del seu habitatge però que, a la vegada, aquest fet no li suposi liquidar el seu deute amb una entitat bancària. Tot i ser al carrer, continues havent de fer efectius els pagaments de la hipoteca que et va permetre traslladar-te al nou, o al primer, habitatge. Recordo que, en més d’una ocasió, us he demanat de fer atenció al fenomen del creixement de la pobresa. Per raó de conviccions rebo, sovint, comunicats d’assemblees locals de Càritas; us ben asseguro que fan por, una tristesa enorme: cada setmana que passa creix el nombre de famílies que fan cua per accedir als lots alimentaris setmanals o als menjadors populars.

Diria que, avui dia, una institució educativa responsable no hauria de fer-se “el sord” a aquesta realitat. Perquè, d’altra banda, teniu informació “actualitzada” de les famílies dels vostres alumnes. A veure si resultarà que ho tenim a tocar i fem com si res. Seria preocupant.

http://in.directe.cat/josep-loste/blog/6687/els-desnonaments-i-el-capitalisme-salvatge

 

DIUMENGE, 23.10.2011. 10:06 H

Els desnonaments i el capitalisme salvatge

Les fredes estadístiques assenyalen que 50 famílies al dia es queden sense casa a Catalunya com a conseqüència de desnonaments o execució d’hipoteques per part de les entitats financeres. El pitjor de tots aquests clars atemptats contra la dignitat humana és que una gran quantitat de famílies es queda en situació d’exclusió social dura i pura, en ser, l’habitatge hipotecat, el seu únic habitatge habitual. Abans que s’arribi a produir un desnonament s’haurien esgotar tots els mitjans de diàleg entre les parts a través de la concessió d’una moratòria , la negociació extrajudicial del préstec hipotecari i, fins i tot, a través de la mediació social amb la intervenció dels propis serveis municipals i de la Generalitat . D’altra banda, la solidaritat social es fa cada vegada més necessària en aquests casos i, en la majoria de les ocasions, no existeix. Així, alguns individus de pocs escrúpols, s’aprofiten per especular amb els habitatges embargades, per llogar-los, o bé vendre’ls, al preu que sigui, aconseguint així un enriquiment lícit, però moralment menyspreable.