Category Archives: família

Avançar una hora?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

com sabeu, s’ha publicat recentment la nova Odre de calendari i horari escolar. En els centres d’educació primària generalitzarà, a parer meu,  l’acabar l’activitat amb alumnes a dos quarts de cinc de la tarda; o en alguns casos fins i tot abans, a les quatre.

Aquestes previsibles realitats, que venen, com tot a la vida, tenen, com a mínim, dues cares. Com a professionals faríem bé de tenir-les presents:

La mirada de les condicions laborals dels docents. Aquestes, les condicions, sens dubte milloraran i, per tant, cal esperar que aquesta decisió pugui repercutir directament en la millora de la qualitat en la prestació del servei educatiu en general, i en l’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat, en particular.

Hi també, però, l’altra part, l’altra mirada, la de les famílies, que també hi és, sens dubte. De famílies que, en la seva immensa majoria, no tenen les condicions laborals dels funcionaris docents. A nivell general, laboralment parlant, som on som i ho hauríem de tenir ben present. En aquest punt, doncs, cal esperar, amb una certa probabilitat, que aquesta nova ordenació del calendari i de l’horari escolar generi pugui algunes tensions en les relacions família-centres.

El Decret 155/2010, de direccions dels centres educatius, com sabeu, assenyala 6 grans funcions a la funció directiva. Una d’elles fa referència a la comunitat educativa; el desenvolupament d’aquesta funció inclou, sens dubte, la gestió adequada de les tensions que es puguin generar entre els diversos membres d’aquesta.

Una petita “carta” d’avui ens permet recordar-nos i apropar-nos, molt respectuosament i realista a la mirada de les famílies.

Només si vós ho considereu oportú, no cal dir, penso que potser estaria bé reenviar-la als membres del vostre claustre.

Com sempre, gràcies.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/complicar-nos-vida-1036695

DUES MIRADES

Complicar-nos la vida

Dijous, 9 de juny del 2011

Imma Riverola Escriptora

Si els nostres nens no fossin nostres, avançar mitja hora, i fins i tot una, la sortida de classe a primària no suposaria un problema. Si els pares dels nostres fills visquessin en algun d’aquests països d’Europa on a les cinc de la tarda tothom està fora de la feina, acollirien la proposta amb alegria. Si les mares dels nostres fills no fossin les principals víctimes d’una embogidora cursa d’obstacles contra la conciliació laboral i familiar, seria una excel·lent mesura. També ho seria si els nostres fills de set anys recollissin la seva germana de preescolar, anessin junts cap a casa, ells sols es preparessin un deliciós i equilibrat berenar i es passessin la tarda llegint l’obra completa dels germans Grimm.

Però aquesta no és la nostra realitat. La veritat de les nostres vides és que ens entossudim a fer-les cada dia una mica més complicades. Oferir a les escoles la possibilitat de decidir a lliure arbitri avançar l’hora de sortida potser ajudarà a calmar un col·lectiu, el dels docents, castigat per les retallades, però desencadena la tempesta a les cases. Empresa, família i escola són vasos comunicants. Si escurçar la jornada escolar és realment beneficiós per a la formació dels nostres fills, hauríem d’obrir un debat social, implicar-hi les empreses i estendre la mesura a totes les escoles. En cas contrari, deixem-nos d’inventar problemes.

Anar a “repàs”

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

imagineu, si us plau, la situació. Primers de gener o primera setmana del tercer trimestre. Un tutor/a atèn els pares d’un alumne/a per informar-los dels resultats acadèmics del seu fill/a. Sovint, asquesta mena de trobades, sobretot o exclussivament, es proposen quan les coses van “maldades”. Quan ets papre o mare i “no et diouen res”, penses: “Anem bé”. Al llarg de l’entrevusta es parla pel dret i pel revés de comportament de l’infant o de l’adolescent. Tard o d’hora hi apareixen els “clàssics”:

Treballa molt poc

Es distreu amb molta facilitat

Podria fer molt més del que fa

No porta mai els deures fets

Tos els professors em diuen que, si continua així, no aprovarà el curs.

Potser aniria bé que anès a “un repàs”?

Us sona, no? Resultat? Uns pares esverats i preocupats, en grau més o menys diverso, és clar. A la nit, a casa, tema monogràfic: cal prendre mesures per redreçar la situació. Escridassada, més o menys contundent al mal estudiant, i avís que caldrà que vagi a repàs. Està decidit. No hi ha res a negociar.

No escau, ara, fer-vos avinent què penso d’aquesta mena de situacions. Només un apunt: considero que no resulta professionalment defensable, “derivar” la possible solució de la situació a uns agents externs, a fer atribucions externes (si emprem un llenguatge més tècnic). Que d’una sessió d’avaluació se’n derivi una llista de famílies a les què, unànimament, se’ls dóna, des dels tècnics, aquesta “solució”, no em sembla que sigui precisament per tirar coets. M’auto aquí, però.

Potser us interessarà llegir aquest article.

http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/420515-els-examens-finals-acceleren-la-demanda-de-classes-particulars.html

“A Catalunya, gairebé el 33% dels alumnes ho fan amb ajuda externa, sobretot amb professorat particular. “”Segons el primer estudi que s’ha fet sobre les classes particulars a l’Estat espanyol, realitzat per l’empresa privada Educa-system, amb seu a Barcelona, 1,7 milions d’estudiants no universitaris de tot l’Estat reben reforç fora de l’aula: el 22% del total.” “Pel que fa als alumnes –l’estudi s’ha fet a partir de 300.000 hores de classes impartides– asseguren que han demanat un professor, en primer lloc, per aprovar; en segon lloc, per millorar resultats, i en tercer lloc, perquè a l’escola no estan prou per ells. Alguns dels que demanen el servei reconeixen que a l’aula es dispersen i d’altres diuen que necessiten una ajuda externa perquè els pares no s’hi poden dedicar.”