Category Archives: escola

Ho saben, què és el més important d’una escola?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fa dies que s’arrossega un dels despropòsits més grans relacionat amb el món de l’escola a casa nostra. El Departament d’Ensenyament, finalment, ha decidit tancar SIS escoles el curs vinent. Curiosament, de les SIS, QUATRE, dels serveis territorials de Tarragona. L’argument? La baixada de les preinscripcions previstes al primer curs dels parvularis, els P-3 que en diuen. Deixant de banda que seria molt dubtós l’estalvi (els sous dels mestres s’hauran de pagar igualment i els alumnes tindran els mateixos ajuts), a mi, tot plegat em dol molt, sabeu per què?

Doncs perquè, sempre he considerat, que allò de més valuós que pot arribar a tenir una escola és la il·lusió per la feina de les persones que hi treballen i, també, la millora constant de les relacions amb les famílies.

Allò que se’n diu comunitat educativa, vaja; que a la majoria de centres no en té res de comunitària perquè cadascú va a la seva i més aviat el que hi ha és un ambient de desconfiança i de recel mutus.

A part, hi ha també una qüestió de forma, molt important. Com sabeu, quan s’obre un centre educatiu, s’encomana a la inspecció que formuli una proposta de nomenament de director/a al Director/a dels Serveis Territorials pertinents. Acostumen a ser funcionaris de carrera que estan consolidats en un altre centre.

Després de festejar-los com cal, acostumen a accedir perquè, de fet, saben molt bé que aquest oferiment és un privilegi i una oportunitat única: podran fer “la seva escola”, una escola pensada de cap i de nou, sense vicis ni rutines que arriben a immobilitzar la il·lusió d’anar a treballar cada dia. Doncs, pel que sembla això no deu tenir cap valor, cap ni un, perquè ara a quatre persones se’ls dirà: “Moltes gràcies però te’n pots tornar a on eres”. Us ho imagineu? Us imagineu aquest despropòsit en un context en que costa tan i tant de trobar persones valentes i compromeses per tirar endavant un centre? Que us ho preguntin a vós el que costa, no?

Mireu, si teniu temps, i us recomano que en tingueu, doneu un cop d’ull ben donat a la pàgina web d’una d’aquestes quatre escoles que volen tancar: l’Olga Xirinacs de Tarragona ( i no diguem que deu haver quedat aquesta gran poetesa de les nostres comarques meridionals, penseu-hi? Fa dos anys, una gran festa per batejar l’escola amb el seu nom i ara, de sobte, i amb uns arguments que trontollen per arreu, “plegar veles i cap a casa”

Mare meva! Com és possible que passin aquesta mena de coses i que l’admintsració no tingui el “nas” suficient per veure que no tots els projectes educatius són iguals i que no tenen el mateix valor, mal els pesi. Si jo fos de Tarragona estaria molt dolgut amb els meus “representants” (?) municipals.

A veure com ho veieu vós?

http://www.escolaolgaxirinacs.net/

EL PAIS. 19.03.12

LA GENERALITAT DESMANTELARÁ 10 ESCUELAS EL PRÓXIMO CURSO

 

Educación justifica el cierre de centros por el descenso de la natalidad. El curso se iniciará el 12 de septiembre para la infantil y el 13 para la secundaria

IVANNA VALLESPÍN

El crecimiento de la población empieza a bajar y no son necesarias tantas escuelas. Con este argumento la Generalitat ha diseñado un plan para desmantelar 10 escuelas a partir del próximo curso. Seis de ellas se suprimirán completamente en septiembre y las cuatro restantes se cerrarán progresivamente. La consejera de Educación, Irene Rigau, ha explicado este viernes que el descenso de natalidad de los últimos años obliga a repensar algunas escuelas nuevas y a “racionalizar los recursos”.

Las seis escuelas que desaparecerán el próximo curso son las de Esparreguera II, El Pins (en el núcleo de Moja, en Olèrdola), Els Còdols (El Vendrell), Abril (La Canonja), Reus XXI y Olga Xirinacs (Tarragona). Los alumnos actuales de estos centros serán absorbidos por otras escuelas de los municipios. Pero hay otras cuatro escuelas cuyo desmantelamiento progresivo comienza, empezando por el nivel de P-3 el próximo curso. En concreto, son las escuelas Pasífae (Vilanova i la Geltrú), Miquel Longaron (Mollet del Vallès), La Muñeira (Badia del Vallès) y Can Periquet (Palau-solità i Plegamans). En este caso también se repartirán los alumnos por otras escuelas.

Por el contrario, se crearán otras seis, la mayoría en barracones, en Sant Boi de Llobregat, Banyoles, Lloret, Raimat (Segrià), Tortosa y Salt. También abrirán 10 nuevos institutos, en Castelldefels, Martorell, Viladecans, Sant Pere de Ribes, Sant Joan de Vilatorrada, Riells i Viabrea, Lleida, Parets del Vallès, Amposta y Terrassa.

La consejera Rigau ha detallado este viernes las novedades del proceso de inscripción del próximo curso para la educación infantil, primaria y ESO, que se inicia el lunes 19 de marzo. El Departamento de Educación ofertará para el curso escolar 2012-2013 más de un millón de plazas para estos niveles, 15.600 más que el año pasado. A pesar de este incremento, la plantilla de profesores se mantendrá. La consejera Rigau ya anunció hace un mes que no se contratarán los 1.500 profesores que harían falta para dar respuesta a este aumento de alumnos. Esta necesidad se cubrirá haciendo que los profesores que ejercen funciones de coordinación den más horas de clase, suprimiendo cerca de un millar de asignaturas optativas El próximo curso escolar 2012-2013 se iniciará el día 12 de septiembre para educación infantil y primaria. Los alumnos de secundaria empezarán a ir a clase al día siguiente, el 13 de septiembre. El departamento ha reconocido hoy que se prevé que se mantenga el número de barracones, que actualmente ascienden a un millar.

Las escuelas de la ciudad de Barcelona se incorporan el próximo curso al plan de reserva de plazas para los alumnos inmigrantes “con necesidades educativas específicas”, tal como los clasifica el Departamento de Educación. Los centros de la capital catalana deberán reservar un mínimo de dos plazas para este colectivo.En total, se hará una reserva de 910 plazas de P-3: 345 en centros públicos y 565 en concertados. La medida también afecta a la secundaria y se hará una reserva de 585 plazas de 1º de ESO, 157 en institutos públicos y 428 en concertados.
Esta distribución, ha explicado la consejera Rigau, obedece a la intención de Educación de cambiar la tendencia de que la escuela pública soporte mayor “presión” de alumnos inmigrantes. “La concertada también tiene que corresponsabilizarse”, ha señalado Rigau. Otra novedad que afectará a la ciudad de Barcelona el próximo septiembre es que, al ampliar el perímetro del área de proximidad del domicilio familiar a la escuela, aumentará el número de centros a los que los padres podrán optar, que pasarán de seis a 12 como mínimo. El objetivo es procurar repartir a los alumnos inmigrantes y “evitar la concentración en ciertos barrios de la ciudad”, ha justificado la titular de Educación. Con esta medida, residentes de Ciutat Vella serán reubicados en escuelas de barrios como el Eixample, Sants y Sant Martí.

Molt de camí per fer encara, necessari

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,
ja hi tornem a ser, renoi. Ja ha passat un altre any d’ençà que els infants de tres anys van venir a la vostra Escola a preinscriure’s. Mare meva.Aquest és un “mal temps” per a moltes famílies, cada cop per a més, penso. Ho és perquè cada cop hi ha més pares i mares que saben que l’elecció de l’escola del seu fill no és quelcom menor, que es pugui ventilar amb un pim-pam.  Encara que a voltes no ens ho sembli, la societat, també la nostra, va avançant en la direcció correcta.No recordo exactament quan us vaig fer un comentari al titular “Les rifes de l’escola”, bàsicament dues: la primera la que jugues per força quan l’aplicació informàtica del DE t’assigna un centre d’ofici perquè el teu fill s’ha quedat sense plaça a cap dels centres que havíeu demanat com a preferents. La segona rifa, també sense comprar-ne números, la jugues un cop dins l’escola i arriba l’hora d’assignar tutors i tutores als grups d’infants.

El diari Ara, penso que em molt bon criteri, ha presentat avui un dossier amb criteris per ajudar les famílies a l’hora de prendre aquesta decisió, la de triar una Escola per al seu fill o filla. Un bon article del seu directora, el Sr. Capdevila, ens ho anunciava, tot just ahir. Més enllà d’aquest anunci, us he seleccionat aquest article perquè fa referència, també, a un aspecte fonamental: la necessitat d’avançar en la millora contínua de les relacions família-escola. Quan aquestes relacions són fluides, i estan fonamentades en la confiança mútua, les “conseqüencies” per als infants són molt bones, boníssimes. I a l’inrevés també, quan aquesta relació està presidida per la desconfiança i les desqualificacions mútues, es fa molt difícil que els infants progressin com cal a l’Escola. Sóc del parer que tot plegat ho tenim “molt verd”, molt. Quan hi ha un grup de mestres reunit, tard o d’hora surt el lament de que les famílies “això i allò”; i quan són les famílies que s’apleguen també, més aviat que tard es parlarà de l’escola i de “mestres concrets”.
Mala cosa, molt mala cosa. Encara tenim molt de camí a fer, un i altres, per “trobar-nos”Com ho veieu?

Pares i mestres: parlem?

CARLES CAPDEVILA

http://www.ara.cat/premium/claus_dia/Pares-mestres-parlem_0_656334438.html

02/03/2012
Demà dissabte oferirem un dossier sobre com triar escola. Amb eines i pistes per als pares a punt d’entrar al món de l’escola dels grans per la porta dels petits de P-3. La decisió és important, però també ho serà com ens hi impliquem un cop triada. He tingut la sort de participar en un debat sobre compartir responsabilitats entre família i escola a la Fundació Bofill, i constato dues evidències. Que es mantenen certs recels i desconfiances mútues: els mestres fa anys que perceben que els deixem els nens però no els transferim tota l’autoritat, i els pares de vegades se senten qüestionats o renyats quan l’escola els crida. Però alhora és evident que quan es genera una relació fluida, quan pares i mestres parlem mirant-nos als ulls, i no per criatura interposada, el progrés és notable. Com a conclusió després de donar-hi voltes, van sorgir alguns deures. Un pacte nacional en què els pares prometéssim no criticar els mestres dels nostres fills (almenys, no davant seu), i un altre en què el professorat no jutgés els pares davant del nen ni davant dels altres docents. Vam concloure que la reunió durant la qual parlem de l’alumne és el moment clau en què el mestre es guanya l’autoritat moral demostrant que coneix el nen i oferint expectatives clares per afavorir-ne el progrés amb un treball conjunt. Hi ha molta feina per fer, convé que en parlem més.