Category Archives: diversitat

Faríem bé de no parlar, fem molt de mal

 

Captura de pantalla 2014-12-04 a les 22.38.19A l’atenció del Director, directora,

Benvolguda, benvolgut,

estàveu en el vostre dret de pensar que se m’havia tragat la terra. No us avorriré amb explicacions que no venen al cas per intentar justificar aquestes “vacances enmig del trimestre”.
Més m’estimo fer com si no hagués passat res i pensar que fou ahir quan vaig penjar el darrer comentari i la darrera recomanació en aquest bloc. No us sembla millor? En tot cas, però, el que si que escau és disculpar-me: ho faig!!

Recordo, molt nítidament, que ja el primer any de treballar m’incomodava molt escoltar col·legues que, a les hores del pati o en hores de “coordinació pedagògica”, compartien informacions de les famílies dels seus alumnes. S’explicaven que “si tal mare m’ha dit”, que “els pares del… s’han separat i, pel que sembla, de mala manera” o, potser “pobra… se n’ha hagut d’anar a viure amb la seva iaia perquè els seus pares…”

Aquesta mena de comportaments sempre m’han semblat una manca de professionalitat enorme. Una manca de deontològica docent absoluta. No conec cap altra professió que, tractant amb persones, comparteixi amb tanta “alegria” informació que hauria de ser confidencial. Aquesta mena de comportaments i de pràctiques comunicatives, a la fi, acaben sempre perjudicant els infants. Els mestres, a partir dels dia que han sabut “allò” se’ls miren “diferent”, us ho ben asseguro. Vet aquí, doncs que molts alumnes, sobretot els que tenen un vida complicada, no tenen dret a la intimitat i del seu patiment se’n fa escarni públic. Sempre em va doldre molt, moltíssim.

La informació de les famílies que arriba a les direccions i als tutors hauria de ser custodiada amb la màxima cura i discreció. De què serveix explicar aquesta mena d’informacions?  N’ estic segur que si les famílies ho sabessin no ens les confiarien, segur que no. Aquestes informacions “només” haurien de servir per millorar la resposta educativa a les necessitats dels alumnes.

Bé, doncs, resulta que per atzar he pogut accedir a una “carta” esplèndida que justifica i explica el perquè de la necessària discreció i custòdia curosa d’aquesta mena d’informacions.

Ben pensat, estaria molt bé imprimir-la en un cos de lletra més gran del normal i penjar-la a la sala de mestres o professors. O potser, millor encara, renviar-la als membres del vostre claustre. Valoreu-ho, per favor.

Gràcies per endavant, en nom d’aquests infants i joves.

 

D’una mestra als pares: sobre AQUELL nen que pega, interromp i influència al vostre nen

Mireu, la Sra. Amy Murray és la Directora d’Educació Infantil a l’Escola Internacional Francesa de Calgary al Canadà. Aquest “post” va aparèixer al seu bloc, és una poderosa carta oberta dirigida als pares sobre AQUELL nen. Aquell del què parlen els altres nens, a casa, el que és violent, diu paraulotes i s’enfada molt a classe. AQUELL que preocupa molt als pares de la classe perquè, potser, un dia farà mal al seu fill i, a saber, si també l’influenciarà negativament. Murray és també cofundadora de Kinderchat (www.kinderchat.net), una comunitat global amb seu a Twitter per a educadors de nens petits.
http://en.wikipedia.org/wiki/Calgary_French_and_International_School
http://www.cfis.com/
L’article fou també publicat al Washington post el dia 14 de novembre.
http://www.washingtonpost.com/blogs/answer-sheet/wp/2014/11/14/teacher-to-parents-about-that-kid-the-one-who-hits-disrupts-and-influences-your-kid/

Benvolguts pares,

Ho sé. Esteu preocupats. Cada dia, el vostre fill arriba amb una història sobre AQUELL nen. El que està sempre colpejant, empenyent, pessigant, molestant, potser fins i tot mossegant a altres nens. El que sempre va de la meva mà a la fila. El que té un lloc especial a la catifa i, de vegades, s’asseu en una cadira en comptes de a terra. El que va haver de deixar de jugar amb blocs perquè els blocs no són per llançar. El que va pujar a la tanca del pati en el moment exacte en què jo li deia que parés. El que va tirar la llet del seu company a terra en una arrencada de ràbia. Expressament. Mentre jo el mirava. I després, quan li vaig demanar que ho netegés, va buidar la capsa de mocadors SENCERA. Expressament. Mentre jo el mirava.
El que va deixar anar la més terrible paraulota a la classe de gimnàstica.

Us preocupa que AQUELL nen influenciï en l’aprenentatge del vostre fill. Us preocupa que absorbeixi molt del meu temps i energia, i que el vostre fill hi surti perdent. Us preocupa que algun dia li faci mal a algú. Us preocupa que aquest “algú” pogués ser el vostre fill. Us preocupa que el vostre fill comenci a utilitzar l’agressió per aconseguir el que vol. Us preocupa que el vostre fill empitjori seus resultats perquè, potser, jo no me n’adoni que li costa subjectar el llapis. Ho sé.

El vostre fill, enguany, en aquesta classe, a la seva edat, no és AQUELL nen. El vostre fill no és perfecte però sol seguir les regles. És capaç de compartir les joguines sense lluitar. No llança mobles. Aixeca la mà per parlar. Treballa quan és l’hora de treballar i juga quan és l’hora de jugar. Es pot confiar en que vagi directament al lavabo i en torni sense enganys. Creu que les pitjors paraulotes són “estúpid” i “ximple”. Ho sé.

Fixeu-vos, em preocupo tot el temps. Sobre TOTS ells. Em preocupo per les dificultats del vostre fill amb el llapis, per com llegeix les lletres l’altre, per la timidesa d’aquesta petitona i perquè n’hi ha un altre que porta sempre la bosseta de l’esmorzar buida. Em preocupa que la jaqueta de l’Antonio no abrigui prou i perquè el pare de Talitha li crida per dibuixar la B del revés. La majoria dels meus desplaçaments en cotxe i del temps que estic a sota la dutxa els dedico a aquestes preocupacions.

Però, ho sé, voleu parlar sobre AQUELL nen. Perquè la B invertida de Talitha no li posarà un ull morat al vostre fill. Mireu, jo també vull parlar d’AQUELL nen, però hi ha moltes coses que no puc explicar.

No puc explicar-vos que el van adoptar en un orfenat als 18 mesos.
No us pot dir que està fent una dieta per descartar al·lèrgies alimentàries i que té gana SEMPRE.
No us puc explicar que els seus pares estan enmig d’un horrible divorci i que està vivint amb la seva àvia.
No puc explicar-vos que es comença a preocupar que l’àvia begui …
No puc explicar-vos que es comença a preocupar que l’àvia begui …
No us puc explicar que la medicació per l’asma l’excita molt.
No puc explicar-vos que la seva mare és monoparental i per això el porta a l’escola quan obrim l’acollida matinal i es queda fins l’acollida de la tarda i després fa un viatge en cotxe, llarg, fins casa seva, una mica més de mitja hora. I per això dorm menys que molts adults.
No puc explicar-vos que ha estat testimoni d’escenes violència domèstica.

D’acord, dieu, enteneu que no puc compartir informació personal o familiar. Només voleu saber què estic FENT al respecte del seu comportament. M’encantaria explicar-vos-ho, però no puc:

No puc explicar-vos que va al logopeda, que li han descobert un retard sever del llenguatge i que els terapeutes pensen que les agressions tenen a veure amb la frustració per no ser capaç de comunicar-se.
No puc explicar-vos que em veig amb els seus pares CADA setmana, i que tots dos habitualment ploren en aquestes reunions.
No puc explicar-vos que el nen i jo tenim un senyal secret amb les mans per dir-me quan necessita asseure’s tot sol una estona.
No puc dir-vos que es passa moltes estones de descans arraulit a la meva falda perquè “em fa sentir millor sentir el teu cor, senyu”.
No puc explicar-vos que he estat rastrejant meticulosament els seus incidents agressius durant 3 mesos, i que s’han reduït de 5 incidents al dia, a 5 per setmana.
No puc explicar-vos que la secretària del col·legi ha acceptat que el porti al seu despatx a “ajudar-la” quan m’adono que necessita un canvi d’escenari.
No puc explicar-vos que m’he posat dreta en una reunió de claustre i que, amb llàgrimes als ulls, he pregat als meus companys que li facin un cop d’ull extra, que li siguin sempre amables i que se sentin frustrats que hagi tornat a punxar a algú, i aquest cop, JUST DAVANT D’UN MESTRE.

L’assumpte és que hi ha tantes coses que no puc explicar sobre AQUELL nen. Ni tan sols tot el que té, i fa, de bo:

No puc explicar-vos que el seu treball a l’aula és regar les plantes i que va plorar amb el cor trencat quan una de les plantes no va sobreviure a les vacances de Nadal.
No puc explicar-vos que acomiada la seva germaneta amb un petó cada matí, i li murmura a cau d’orella “ets la llum de la meva vida”, abans que la mare s’allunyi amb el cotxet.
No puc explicar-vos que sap més sobre tempestes que molts meteoròlegs.
No puc explicar-vos que sovint s’ofereix per fer punxa als llapis durant l’esbarjo.
No puc explicar-vos que rebrega a abraçades la seva millor amiga a l’hora del pati.
No puc explicar-vos que, quan algun company plora, creua l’aula per anar a buscar el seu conte favorit des del racó de la biblioteca.
L’assumpte és, estimats pares, que només puc parlar-vos del VOSTRE fill. Així, el que us puc dir és això: si mai, en qualsevol moment, el VOSTRE fill esdevé AQUELL nen …
No compartiré els vostres assumptes personals amb altres pares de la classe:
Em comunicaré amb vosaltres sovint, i amb amabilitat.
M’asseguraré que hi hagi mocadors prop a les nostres reunions, i si em deixeu, us agafaré la mà mentre ploreu.
M’asseguraré que el vostre fill i la vostra família rebin els serveis especialitzats de més qualitat, i cooperaré amb aquests professionals tant com pugui.
M’asseguraré que el vostre fill rebi estimació i carícies extres quan més ho necessiti.
Seré la veu del vostre fill dins la comunitat escolar.
Seguiré, passi el que passi, buscant i descobrint, totes les coses bones, sorprenents, especials i meravelloses del vostre fill.
Us recordaré a ell i a VOSALTRES les moltes coses bones sorprenents especials meravelloses, que fa, una i altra vegada.
I quan un altre pare s’acosti, amb queixes sobre VOSTRE fill …
Li explicaré això, una i altra vegada.

Amb molt d’afecte,

La mestra.