Category Archives: Competència lectora

Llegim en veu alta?

Captura de pantalla 2013-10-19 a les 23.05.57

A l’atenció del Director/Directora
Benvolguda, volgut,

M’ho heu sentit dir molts cops, ho sé, però no em cansaré de repetir-ho, assumeixo el risc de fer-me pesat: escoltar llegir en veu alta una persona que en sap, és una de les activitats que més ajuden a aprendre’n.

De llegir davant dels altres, però, no se n’aprèn en un “pim-pam”. Força alumnes finalitzen la seva escolaritat sense saber-ne, i és una llàstima. Un nombre important de persones adultes tampoc en saben. És urgent tornar a situar la lectura en veu alta en el lloc que es mereix ja que la lectura prosòdica, o lectura expressiva, té un gran impacte en la motivació del lector per llegir i en la millora de la comprensió lectora. Hi ha força investigacions que ho corroboren.

Per tenir èxit en una lectura expressiva cal saber-la preparar degudament. No et poden donar un text, així de sobte, i dir-te: “Té, llegeix”. Els capellans de les esglésies ho saben: els creients que han de llegir les lectures passen abans per la sagristia a “preparar-se-les”

En la preparació d’una lectura expressiva hi intervenen moltes variables: l’entonació, la postura, el ritme, l’expressivitat, el volum, la velocitat, el gest… No és fàcil. Les lectures que se seleccionin han de tenir sentit per als lectors i, també molt important, han de suposar una activitat realment “comunicativa”, en el sentit que l’auditori estigui realment interessat en escoltar-la.

Voleu proposar als vostres alumnes una activitat de lectura en veu alta amb sentit? Per què no doneu un cop d’ull a les bases del X Certamen infantil i juvenil de lectura en veu alta que convoca la Fundació Enciclopèdia Catalana? Us asseguro que els centres que hi participen no queden indiferents i, més important encara, els alumnes ho recorden tota la vida. Organitzeu un concurs intern a la vostra escola per trobar els millores lectors i les millors lectores. La vostra escola i el vostre institut s’ho mereixen, no? En els vostres equips esportius trieu els millors, no? Per què no ho hauríem de fer amb la lectura en veu alta.

Va, animeu-vos, proposeu-ho al vostre equip directiu i després al claustre a veure què en diuen.

Sort!!

http://www.certamendelecturaenveualta.cat 

La lectura en un centre educatiu

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

suposo que ja esteu al cas dels resultats dels primer “PISA” d’adults: l’estudi PIACC d’adults (entre 16 i 65 anys), situa Espanya a la cua dels països de l’OCDE en comprensió lectora i matemàtiques. Els adults espanyols tenen un nivell 2 d’un total de 6 en comprensió lectora, i se situen els segons per la cua, només per damunt d’Itàlia. Fa pensar.

No els parlaré d’això perquè ja se n’ha parlat abastament als mitjans.

Però sí que, en relació a la lectura, us faré memòria: segur que recordeu que el curs passat es va fer la presentació d’un document que vol ser de referència per als centres educatius, “La lectura en un centre educatiu”. Es va presentar davant de la Consellera d’Ensenyament, i se’n van editar uns quants exemplars en paper per als CRP.
Doncs ara s’ha millorat, la versió “en línia”penjada a la pàgina de la XTEC, incorpora imatges, esquemes, quadres i enllaços a part que permet circular pel seu interior de manera àgil i còmoda

Us recomano molt que el llegiu i que el traspasseu a tots els docents del vostre centre: en això de la lectura no hauríem de fer broma, ens hi juguem massa.

Captura de pantalla 2013-10-13 a les 20.17.10

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4fcb7f08-acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902/lectura_centre_educatiu.pdf

D’acord! Però no em semblarà just si ara …

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no sé si us en vau assabentar. A meitats de desembre es van publicar alguns resultats dels “PISA de primària”, els estudis anomenats “PIRLS i TIMSS”. A grans trets, els resultats venen a dir el mateix que van dir en el seu dia els de PISA 2009:

  • Tenim massa alumnes a la banda baixa.
  • També en tenim, sobretot, massa a la franja del mig
  • I, en canvi, no aconseguim col·locar-ne a la banda alta.

No seré jo el que digui que aquestes dades no són il·lustratives de la realitat general. De ben segur que n’hi haurà que ho faran per mi. Sóc de l’opinió que la professionalitat es demostra, per començar, acceptant la realitat, no pas defugint-la: tenim, com se’n diu, molt de marge de millora, també a l’educació primària. El que és segur és que una part d’aquests resultats s’expliquen amb el QUÈ fem a l’escola i, sobretot, amb el COM ho fem. Qui no accepti, i tiri “totes les pilotes fora”, està renunciant a la seva professionalitat, ras i curt; altrament suposaria amagar-se en el determinisme social. De raons que expliquen aquests resultats, però, n’hi ha unes quantes més, és cert. Totes junts configuren aquest resultat.

Ara mateix, en dies de descans, no toca fer-ne la llista. Tot i això m’interessa aturar-me en un parell dels de “pilotes fora” perquè els trobo greus, molt greus:

  • La formació inicial dels mestres de primària. La immensa majoria dels estudiants de les escoles de mestres de Catalunya, ara mateix, surten sense els coneixements necessaris per ajudar els infants a aprendre a llegir i a escriure. Sense anar més lluny, aquesta setmana passada m’ho van corroborar quatre estudiants de pràctiques que assistien a una formació que feia en una escola de la Comarca del Baix Ebre. Us asseguro que el seu relat era desesperat.
  • Que hi ha alumnes que accedeixen al cicle mitjà amb moltes dificultats de fluïdesa lectora és cert. Que aquests alumnes se’ls hauria de donar un cop de mà especial, també ho és. Ara bé, qui els ho haurà de donar? Les retallades econòmiques a les què s’està sotmetent al sistema educatiu han suposat, en primera instància, la supressió de molts recursos que s’empraven per atendre als alumnes més vulnerables, com en diuen ara. No cal patir, les seves famílies no es queixaran, ja tenen prou feina a mantenir el seu lloc de treball si és que encara en tenen. És molt injust, immoral i tot.

I, acabo, amb un prec per a qui el vulgui escoltar: No serà just que ara, els centres d’educació secundària diguin allò de: nosaltres ho diem des fa molt de temps, molts alumnes no saben llegir quan ens arriben. Seria molt injust per a l’etapa i els mestres de primària, molt. No dubto que a les escoles s’ha de treballar millor la lectura, per exemple; però us asseguro que, sobretot, on les coses han de millorar i MOLT és a l’educació secundària (sé perfectament perquè o dic, us podria colgar d’exemples si us interessa)

Queda dit.
Mireu, si no us sembla bé, em sap greu però és que ja m’ho veig venir
Bona nit!

EL FRACASO ESCOLAR SE ESCONDE EN PRIMARIA

LA VANGUARDIA. 16.12.12

Expertos reivindican la importancia de los primeros años de escolarización y piden más apoyo y mayores recursos

“Las dificultades de los alumnos y las insuficiencias del sistema aparecen ya en primaria”

“Hace falta más acompañamiento y profesores de apoyo para los alumnos que tienen problemas”

ALICIA RODRÍGUEZ DE PAZ

A principios de semana la última edición de los estudios internacionales Pirls y Timss sobre comprensión lectora, matemáticas y ciencias en primaria volvieron a aportar resultados decepcionantes para España, en comparación con la mayoría de países de su entorno. Aparte de obtener una puntuación en las tres áreas por debajo de la media de la Unión Europea, el estudio señala que hasta un 13% de los alumnos de nueve años en España no han tenido un aprendizaje “eficaz” ya que su valoración es muy baja.

El último diagnóstico, muy similar al obtenido en ediciones anteriores, aporta pocas diferencias también con respecto a las pruebas de PISA, sobre alumnos de 15 años. Si se comparan el PISA 2009 y Pirls-Timss 2011 -publicado el pasado martes-, España mantiene un porcentaje pequeño de alumnos en el nivel avanzado y el porcentaje en el nivel muy bajo es más alto en el estudio sobre primaria. Esta distribución se refleja con más fuerza en matemáticas y en menor medida en ciencias. Así, en la prueba de matemáticas, un 13% de los alumnos de 9 años españoles estaba entre los más rezagados, casi el doble que la OCDE. Mientras que los excelentes suponen un 1%, frente al 5% de la OCDE.

El mensaje de advertencia de los propios autores de estas pruebas realizadas por la Asociación Internacional para la Evaluación del Rendimiento Educativo (IEA, por su siglas en inglés) es claro, en especial cuando tiene que ver con la comprensión lectora: “La falta de adquisición de la misma puede conducir a posteriores dificultades en el aprendizaje de todas las materias y a un posible fracaso escolar”. “Si un alumno, a finales de 2.º de primaria (a los siete años), no tiene bien consolidada la lectoescritura, empieza a acumular un problema de aprendizaje que va más allá de una asignatura”, recalca Elena Martín, catedrática de Psicología de la Educación en la Universidad Autónoma de Madrid.

A la vista de los datos proporcionados por IEA, el sociólogo y experto en fracaso escolar Mariano Fernández Anguita declara: “Es en la escuela primaria, presunto reino de la igualdad y la armonía, donde aparecen ya las dificultades de los alumnos y las insuficiencias del sistema. Se impone una actuación temprana”.En la misma línea, la catedrática Elena Martín opta por considerar informes de este tipo como una “llamada de atención sobre la importancia de esta etapa en la que se construyen los aprendizajes esenciales”. “Hay que dedicar más atención a lo que pasa en primaria, la etapa más ‘saludable’, con menos profesores por curso y por aula, con menos ‘presión’ académica, con mayor colaboración con los padres…”

Pero ¿cómo evitar que las carencias que presentan ya chicos y chicas a los 9 años? “Esos alumnos necesitan más atención y más recursos: más tiempo docente, sea de su profesor o de otros educadores; más tiempo discente, tal vez aprovechando parte de las tardes o del verano; más vías de éxito, diversificando los medios para alcanzar unos mismos fines; apoyo externo, que puede venir de instituciones locales, organizaciones sociales; más conciencia y atención familiar”, detalla el catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. “No se trata de opciones excluyentes, sino que que pueden ofrecerse alternativamente o en distintas combinaciones”, explica.

Martín apuesta por “más acompañamiento y mayor profesorado de apoyo para los que tienen problemas”. También destaca el papel de las familias, por ejemplo, en el acercamiento a la lectura. “Es fundamental apoyar la lectura en casa, en las ludotecas, con cuentacuentos… Todas las alfabetizaciones no formales facilitan muchísimo la comprensión lectora”.

Justo ahora que el Gobierno de Mariano Rajoy ha puesto sobre la mesa una nueva reforma educativa resulta ineludible plantear si es suficiente el modelo para primaria propuesto en el anteproyecto de la ley para la mejora de la calidad educativa (Lomce). Fernández Anguita considera que “ni de lejos” atiende el problema planteado: “La Lomce sólo habla de medidas de refuerzo y recuperación, pero es absolutamente vaga, y eso ya estaba en la normativa anterior. Lo que la Lomce añade, de momento, es una clara voluntad de evacuar antes a un mayor número de alumnos del tronco común, sacándolos hacia la FP Básica, que dejaría de ser una excepción para convertirse en una nueva vía adicional y muy transitada”. El sociólogo alude, además, a los recortes económicos a los que se está sometiendo al sistema educativo, “que se han cebado en primer término sobre los programas de educación compensatoria, dirigida a los alumnos más vulnerables”

 

 

Lectura en veu alta

 

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, volgut,

no sé vós quina opinió teniu de la gent de la GEC (La Gran Enciclopèdia Catalana). Personalment em sembla que són una gent a la què el país sempre li hauria d’estar agraït. A finals dels 70, del segle passat (!?) vaig iniciar l’adquisició dels 15 volums (aleshores tenia aquesta estructura). Un cop la tenies tota completa t’anaven oferint els “annexos”, una rècula. Les diferents seccions van ser dirigides per les persones millors i més competents del moment en cadascuna de les especialitats. Els comercials eren esplèndids, tots sense excepció gent compromesa amb el país, la cultura i la llengua, sabien perfectament que “venien” un producte essencial. Van fer una feinada. En Ramon Gomis d’Alcover n’era un, una persona increïble.

El Departament d’Ensenyament va fer bé de fer-la arribar a totes les Escoles i Instituts del país. També van rebre aquell magnífic atles que la mateixa editorial va posar en circulació. Durant molts anys va ser el millor atles que hi havia al mercat. Cap els anys 90 van iniciar el seu Premi de Pedagogia per reconèixer iniciatives escolars meritòries. Juntament amb els de la Fundació Jaume 1r (actualment Fundació Carulla) eren el més ben dotats i reconeguts. Conec més d’un centre que el va guanyar, un goig.

Actualment, ja se sap, amb això de la digitalització van de baixa en les vendes, del tot, lògicament. Els de la GEC, però, no es resignen i per enguany convoquen el IX Certamen Nacional Infantil i Juvenil de lectura en veu alta.

Al començament, poques escoles hi participaven, ara, però, les fases eliminatòries cada cop són més llargues degut al nombre d’inscrits, creixent. No sé si n’esteu al cas d’aquesta iniciativa tan i tant valuosa, educativament parlant. Saber llegir en veu alta és necessari, però, com tot, cal aprendre’n i per fer-ho cal que algú que en sàpiga te n’ensenyi de manera regular i sistemàtica. Com veureu, l’edició d’enguany compta amb el patrocini, també, del Pla d’Impuls a la Lectura del Departament d’Ensenyament (malament si no hi fos, no?)

Feu-me cas, per favor, traieu el nas pel seu lloc web i després decidiu si us veieu amb cor d’inscriure-hi algun grup dels vostres alumnes. Veureu que hi ha una munió de categoria, tan per primària com per secundària. Animeu-vos i animeu la vostra gent. Tingueu per segur que els vostres alumnes us ho agrairan i HO RECORDARAN TOTA LA VIDA.

GRÀCIES PEL VOSTRE COMPROMÍS

Lecxit, “Lectura per a l’èxit educatiu”

“LECXIT té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants.”

La Fundació Jaume Bofill, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i la Fundació “la Caixa” ha engegat el Programa “LECXIT, lectura per a l’èxit educatiu”. Es tracta d’una iniciativa que es basa en la mentoria 1×1 entre voluntaris i escolars de quart curs de primària de divesos centres de Catalunya.

Aquest programa mira d’implicar escoles, famílies , alumnes i societat en general, en això tan important que és aprendre a llegir.

Es desenvolupen espais de conversa i de lectura entre mentors i alumnes, activitats grupals i dinàmiques, activitats amb les escoles, tallers amb les famílies, activitats de lectura en veu alta…

Un servidor ha tingut l’oportunitat de participar , junt amb d’altres professionals, en l’elaboració dels materials de suport que s’utilitzen, cofinançats per la Fundació Jaume Bofill i la Fundacio “La Caixa”.

Ja s’han editat els materials definitius:

Més informació

Els podeu descarregar  clicant aquí

Faríem bé de prendre’ns-ho seriosament

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

el govern espanyol, des fa uns anys, paga un blog dedicat, monogràficament, a la lectura, ho sabíeu? Se’n diu “leer.es”, com havia de dir-se. Al començament el seguia. ho vaig fer poc temps, però. El vaig deixar quan vaig constatar que, per variar, la meva llengua era, simplement, ignorada.

leer.es

Tot s’ha de dir, però: de tant en tant hi trec el nas perquè hi pengen articles interessants relacionats amb la didàctica de la lectura. Si hi aneu veureu una situació paradoxal: la majoria dels experts que s’hi relacionen tenen relació amb Catalunya o les seves universitats. Aquest país nostre hi és molt donat en això: les persones amb vàlua s’han de buscar la vida a fora. Encara recordo que el Sr. Coll, el pare de la LOGSE, se’n va haver d’anar al MEC a fer de Director General d’Ordenació i Innovació educatives a l’època del President González, us ve present, no? Per què? Un altre dia, potser.

Torno on era, al blog del “leer.es”. Resulta que la Unió Europea des fa molt anys que va darrera de la lectura i del nivell de competència que en demostren els ciutadans que l’habiten. Ho fan perquè saben que amb la lectura s’hi juguen bona part del futur de la unió. Sense una aclaparadora majoria de ciutadans “ben llegits” les possibilitats de manipulació social són immenses. Si algú no sap llegir, tota la vida serà un ciutadà de segona i no podrà exercir plenament els seus drets.

Doncs bé, aquest setembre s’ha publicat un altre informe en relació a la lectura i els nivells de competència “disponibles”. Us recomano que li doneu un cop d’ull i que, si us sembla adient, el reenvieu a la persona responsables de la biblioteca escolar o a tots els mestres si formeu part, potser, dels 300 i escaig de centres que participen de l’Estratègia d’Impuls a la lectura.

Gràcies, de veritat.

http://blog.leer.es/%E2%80%9C1-europeo-de-cada-5-tiene-dificultades-para-leer%E2%80%9D/

“1 europeo de cada 5 tiene dificultades para leer”

http://ec.europa.eu/education/literacy/what-eu/high-level-group/documents/executive-summary_es.pdf

El Grupo de Expertos de alto nivel sobre Alfabetización de la Comisión Europea de Educación llama la atención sobre la alarmante realidad que han desvelado estudios nacionales e internacionales: un adulto de cada cinco y un quinceañero de cada cinco no tienen aptitudes de lectura necesarias para funcionar plenamente en la sociedad.Curiosa paradoja: en la Era Digital, donde las exigencias de alfabetización son cada vez más elevadas, millones de europeos de diferentes edades carecen de los niveles de lectura y escritura adecuados. Mientras que lectura y escritura son más importantes que nunca, los niveles de alfabetización no consiguen el mismo ritmo de crecimiento.¿Es grave? El informe que os animamos a leer, EU HIGH LEVEL GROUP OF EXPERTS ON LITERACY, habla de “Crisis oculta” porque las consecuencias son graves, al menos, en dos niveles. El primero es la autoestima de la persona y su capacidad para desarrollar la reflexión, el espíritu crítico y la empatía. El segundo, la alfabetización está en total relación con el desarrollo económico: pobreza y baja alfabetización se retroalimentan. Si lo prefieres, puedes leer el resumen del informe en español o en inglés.

Este grupo de trabajo apuesta por soluciones colaborativas. La sociedad y el gobierno deben unir esfuerzos en activar programas de alfabetización para todas las edades y al margen de calendarios políticos.Algunas propuestas de marco:

1. Crear asociaciones para el desarrollo de la alfabetización.

2. Los Estados Miembros de la UE han de poner la alfabetización en el centro, no solo de la educación sino de todas las políticas públicas.

3. Las altas esferas políticas deben alcanzar un compromiso a fin de incluir este punto en las agendas de trabajo y que siga visiblemente activo en el tiempo y en toda la sociedad.

La Comisión recomienda tres acciones para todas las edades:

• Crear un entorno más alfabetizado: que la lectura sea una acción accesible. La educación infantil ha de ser de alta calidad y la detección temprana de problemas de alfabetización debe estar garantizada.

• Aumentar el nivel de la enseñanza garantizando que sea una profesión atractiva, ofreciendo a los profesores un alto grado de autonomía y capacitar a estos de forma excelente desde el inicio hasta el final de sus carreras

• Aumentar la capacitación y la inclusión superando la brecha socio económica.Profundiza en acciones específicas como crear la función de profesor especializado en lectura, que actuaría como recurso para otros profesores en la mejora de la alfabetización o capacitar a los profesores de idiomas y literatura para que hagan un mayor uso de las TIC en clase.También hace hincapié en validar el aprendizaje no formal e informal, en los logros de los adultos en el aprendizaje experimental y la consolidación del conocimiento implícito.

Fes-te voluntari!

 

“LECXIT té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants.

Segons l’avaluació PISA (2009), el 13,5% dels alumnes de Primària no assoleixen les competències lectores bàsiques, significa que tenen dificultats en localitzar informacions en textos complexos i establir relacions entre les diverses idees del text.

Les dades de l’OCDE també ens diuen que si els pares i mares llegeixen freqüentment amb els seus fills durant el primer any de primària obtenen resultats millors. Així doncs, la millora de la comprensió lectora afecta al conjunt dels aprenentatges escolars, tant en matèries lingüístiques, com matemàtiques o científiques.

Una bona comprensió lectora és un element cabdal per a l’èxit educatiu.

LECXIT adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania en la promoció de les competències lectores dels infants.”

“A través d’un acompanyament individual, pots participar a les sessions de lectura amb un nen o nena i ajudar-lo a millorar. Amb l’infant triareu els materials que voleu llegir, segons els vostres interessos. Pots fer molt per un infant, el motivaràs i faràs que cregui en les seves capacitats. Fes-te voluntari i vine a llegir amb nosaltres!
QUI POT SER VOLUNTARI/A?Qualsevol persona amb ganes de fer-se coresponsable de l’educació d’un infant i de crear amb ell un espai de confiança. No es necessita cap formació específica, només cal saber llegir correctament en català i tenir ganes d’incidir en l’educació dels infants.”

Més informació a la web de la Fundació Bofill)

(Fundació Jaume Bofill, Lecxit, “Lectura per a l’éxit escolar”)