Category Archives: coeducació

8 de març: avancem o estem aturats?

A l’atenció de la Directora, director

Benvolgut, benvolguda,
ara mateix no recordo si ja us n’he parlat en alguna ocasió, però m’arrisco a fer-ho.
No sé si esteu al cas de l’existència de l’Associació Europea “Du Côte des Filles”. Va néixer a França l’any 1994, però es gestà Sevilla en una reunió de l’YBBI; resulta que dins dels actes programats hi hagué una conferència de l’editora i autora italiana Adela Turin sobre el sexisme dins la literatura infantil i juvenil. Es va armar un pollastre enorme, hi hagué crits i gent molt enfadada entre el públic assistent. Sigui com sigui, la cosa es va engegar en tornar a França, pel que es veu. De la Sra. Turin us recomano, si no els coneixeu ja dos títols preciosos, ja clàssics a casa nostra:

imatge

http://www.babelio.com/

Aquesta Associació està formada per un grup d’investigadors, de docents i d’animadores culturals que tenen per objectiu lluitar contra el sexisme en l’educació. Sobre aquest tema desenvolupen activitats d’investigació i de sensibilització, proposant als adults i a les institucions instruments i ajudes concretes. Un dels primers projectes va ser la posada en marxa d’un programa d’investigació que va comptar amb el recolzament econòmic de la Comissió Europea: Atenció, àlbum! n’era el títol i va consistir en l’anàlisi dels àlbums il·lustrats destinats als nens i nenes d’entre 0 i 9 anys. Alhora van elaborar una enquesta per comprovar Què veien els infants en els llibres de contes. Els resultats ja us els podeu imaginar, no? Preocupants, molt preocupants (Us n’adjunto la traducció que en va fer la FGSP)

No sé a vós però a mi el nas em diu que tota aquesta temàtica la tenim “aturada”, “somorta”, en els centres educatius de les dues etapes obligatòries. Se’n parla poc, talment com si ja fos una qüestió resolta quan, en realitat, està molt lluny de ser-ho. El sexisme impregna tota la nostra vida, ens envolta com l’aire, i arribem a no percebre’l. Mireu, us en posaré un exemple ben quotidià: el senyal de trànsit que teniu al carrer:

senyal

La meva sospita, és clar, no pretén posar una ombra de dubte sobre els centres educatius, amb caràcter general. Em consta que, cada any pel 8 de març “actuen i bé”. Mireu, per exemple que van fer fa un parell de dies a l’Escola Teresa Godes de la Joncosa de Montmell, a la Comarca del Baix Penedès. Ja fa uns quants anys que aquest dia conviden a l’escola persones que “trenquen el motlle” dels infants, que els fan ballar el cap perquè fan una feina que, molts, consideren que no gaire pròpia d’aquell sexe. La meva enhorabona, un any més, a l’Escola i al seu equip de mestres, amb el Toni al capdavant.

cartell

I ja per tancar la qüestió us ofereixo algunes propostes per ajudar-vos a mesurar com teniu aquesta qüestió ja entre els alumnes més petits. Feu-les arribar, si us semblen adients, a les persones tutores dels nivells del parvulari i del cicle inicial. Veureu, veureu, com tenim una feinada per fer. No s’hi val a donar-se de baixa d’aquesta qüestió.

Gràcies pel vostre compromís, amb les alumnes!!

Propostes 8 de març de 2015
Captura de pantalla 2015-03-07 a les 22.38.12Que modelos para la niñas FGSRCaptura de pantalla 2015-03-07 a les 22.37.55

En Luri pica fort, un cop més.

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

és un tema “pelut” aquest de separar els alumnes per sexes. Té molts costats, sens dubte. Servidor es va fer gran en escoles i instituts segregats. Res a envejar, us ho ben asseguro, per oblidar. Que les noies obtenen millors qualificacions en els sistemes escolars és una dada que ja fa temps que es coneix. Vol dir que són més llestes o més intel·ligents, potser? Seran, potser més treballadores que els nois?

Sempre he pensat que no, pam amunt, pam avall. El que succeeix és que l’organització i el tipus de treball que ara mateix es fa a les escoles s’adiu més amb la manera de ser, els interessos i la manera de treballar de les noies. El sistema educatiu tal i com el plantegem en el dia a dia a les escoles no resulta atractiu per la majoria de nois. Això hauria de ser un argument suficient per segregar els centres escolars per sexe? Seria un error fer-ho.

Això per un costat, per l’altre, a casa nostra, hi ha la realitat d’uns pocs centres, dependents d’una prelatura, que segreguen els alumnes a partir dels sis anys i fins finalitzar el batxiller. Les seves raons són molt diferents. No tenen res a veure amb les intel·ligències d’en Gardner, segur. Són centres que acostumen a situar-se, estratègicament, en el llindar dels termes municipals i als què no s’hi pot arribar en transport públic. Aquest fet coarta absolutament la feina que fan les Comissions de Garanties d’Admissió de cada poble i ciutat. És una manera molt sibil·lina de seleccionar el seu alumnat. Tothom sap que tinc raó. Una altra cosa és que quedi bé, o no, dir-ho.

La coeducació és un principi recollit en el marc legal escolar i, per tant, no és negociable; o no ho hauria de ser. El ministre de torn d’Espanya, em sembla però, que fa uns quants dies va dir que miraria de trobar la manera de driblar la llei per permetre que aquests centres es continuessin concertant amb dinar públic. Una pena. Amb tot, però, també penso que, com moltes coses de la vida, no n’hauríem de fer una religió: es podrien plantejar matèries optatives i determinats treballs que permetessin als alumnes agrupar-se per sexes, si és la seva voluntat. Els sistemes educatius, quan han avançat, mai ho han fet amb rigideses.
És un tema pelut, no?

Com el veieu vós?

Diferents o diferenciats?

GREGORIO LURI

15/09/2012 Diari ARA

Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University partidari de l’educació diferenciada. Sosté que, ja que s’està ampliant la diferència acadèmica (” the performance gap “) entre nois i noies a favor d’elles, hem de començar a veure els nois com un grup desfavorit (” a disavantaged group “). D’acord amb les seves dades, les noies de secundària estudien setmanalment dues hores més que els nois, però si estudiessin el mateix temps, només reduirien a la meitat la seva diferència acadèmica. En cap cas l’eliminarien, perquè l’altra meitat tindria a veure amb el que els pedagogs anomenen “el currículum ocult” (organització, feminització de l’ensenyament, etc.) que, a hores d’ara, afavoriria clarament les noies. El resultat, conclou Drewes, és que, al Canadà, els homes estan abandonant la universitat.

Vaig començar a interessar-me per les diferències acadèmiques entre nois i noies en descobrir que, mentre a Catalunya pensem la coeducació com un dogma d’immaculada concepció, a Alemanya les dones socialistes el van posar en qüestió amb criteris estrictament feministes compartits immediatament per moltes dones d’Europa i dels Estats Units. Com que hi ha estudis de tota mena, a favor i en contra, no sempre és fàcil treure’n l’aigua clara, però sembla evident l’expansió de l’educació diferenciada a tot arreu. I, com que al segle XXI les possibilitats d’interacció entre els sexes són molt grans fora de l’escola, els resultats ens suggereixen que no convé confondre mecànicament els fins (la noble aspiració a la igualtat d’oportunitats) amb els mitjans (la coeducació).

 

Coeducació, de veritat!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

això de la coeducació sona a antic, de vegades, no? A molts centres es dóna per garantida, d’ofici. Ens pensem que només pel fet de posar xiquets i xiquetes junts en una aula ja ho tenim resolt. Un greu error, com tants de semblants. Amb això de la coeducació passa el mateix que amb la llengua, se suposa que ja es dóna d’ofici. La realitat, però, s’ocupa d’anar-nos proveint d’exemples que diuen més aviat el contrari: que la convivència de gèneres està lluny de ser cordial i justa.

A l’ “Ara criatures” del dia 18 de febrer es consignava una experiència escolar que em va cridar molt l’atenció. Resulta que a l’Escola Sant Esteve de Valls de Torroella s’ha impulsat un projecte de coeducació únic a Catalunya i a tot l’Estat. Ha convertit les golfes de l’escola en una caseta coeducativa on els alumnes d’infantil i primària dediquen unes hores del dia a fer tasques domèstiques i on no hi falta de res. Passa però, que  no és de joguina tot plegat, són electrodomèstics i espais reals, com els de casa dels alumnes. Només dos exemples de l’ús que en fan: cada setmana un grup d’alumnes passa a recollir les bates de tots els alumnes i les renten, estenen i planxen (només els grans, però). Els avis hi van a preparar la fruita tallada cada setmana amb l’ajuda de grups d’alumnes que els toca aquest servei.
Amb la coeducació ha passat el mateix que amb d’altres coses: que “un dia es van fer i s’hi van dedicar esforços” però, a poc a poc, s’ha anat diluint. Va ser una flor d’estiu, que en diuen. Aquesta escola l’endegà en temps del primer govern tripartit, diria, quan aquesta temàtica formava part del catàleg dels programes d’innovació. No es van ressignar a la fatalitat i han acoseguit que la coeducació impregni tota la seva pràctica educativa d’una manera seriosa i global. Aquesta escola va trobar incoherent deixar el programa “penjat” .

Una altre exemple: la terminologia; és un dels pilars de la visió coeducativa. A l’Escola Ciutat Jardí de Lleida ja no parlen de nens, sinó de canalla, els pares s’han convertit en famílies i els alumnes en alumnat. Els mestres reconeixen que “tenir en compte els dos gèneres quan parlen els costava al començament, però ara ja forma part de la seva manera de fer.
Sóc del parer que tenim molta feina a fer en aquest camp i que seria necessari. Mireu, us proposo dues actuacions d’anàlisi i reflexió:

  1. Reviseu els vostres llibres de text (analògics o digitals) des d’aquesta perspectiva del gènere, veureu, veureu que trobeu.
  2. Reviseu també els contes que teniu a les biblioteques de les aules dels petits i a la de l’Escola. Feu una llista de les feines que hi desenvolupen els personatges principals en funció del seu gènere. Aquí també trobareu sorpreses gruixudes. Si us interessa aquesta tasca doneu un cop d’ull a aquesta WEB. Es tracta d’una associació amb seu a  París: L’Associació Europea “Du Côte des Filles” nascuda a França el 1994. La formen un grup d’investigadores, docents i animadores culturals que tenen per objectiu lluitar contra el sexisme en l’educació. Sobre aquest tema desenvolupen activitats d’investigació i de sensibilització, proposant als adults i a les institucions instruments i ajudes concretes.

http://www.ducotedesfilles.org/fr/cote_filles.htm

Si us agrada la proposta us faig també un petit obsequi: una proposta d’activitat per alumnes de parvulari o de cicle inicial (PDF: “Xiquets i xiquetes”)
L’escola no hauria de servir per afavorir la memorització de continguts que “es perden” amb el temps, els centres educatius han de servir, sobretot, per això per educar persones i per millorar, de retruc la seva capacitat de resoldre els conflictes que la convivència ens planteja cada dia. Els de gènere en són un, i de complex.
Esteu al cas de com ho teniu al vostre centre això de la coeducació?
Caldria.
Gràcies, un cop mes per la vostra atenció

XIQUETES I XIQUETS

Centres coeducadors?

A l’atenció del Director/a

 

Benvolguda, benvolgut,

ja ho veieu, hi torno. Deu ser allò de “qui no té feina el gat pentina”, no? A saber!

Una entrevista de “l’avui d’avui” per presentar el treball de dos professors d’educació secundària.

Vulgueu, si us plau, reenviar-la a la persona del vostre Consell Escolar encarregada de les qüestions de gènere. I, posat a demanar, si ho considereu oportú, també als tutors i tutores del vostre centre.

Gràcies.

AVUI. 09.06.11

“ELS AUTÈNTICS VALENTS SÓN ELS NO-VIOLENTS ACTIUS”

Un llibre per a secundària Convençuts que l’educació és una eina per formar ciutadans i ciutadanes lliures, els professors Paco Abril, Juanjo Compairé i Miguel Salcedo publiquen el llibre „Chicos y chicas en relación’ (Icaria, 2011), un molt complet manual de propostes i dinàmiques destinat al professorat i a l’alumnat de secundària amb l’objectiu d’incidir en la construcció d’un marc de relacions més igualitàries. Els autors, membres del grup Orfeu, coeducació i masculinitats, replantegen tot un seguit de valors i prioritats que conviden a una altra forma de veure el món. El llibre és editat sota l’aixopluc de l’associació Homes Igualitaris

Educar és coeducar? L’educació és decisiva per a la construcció de la identitat?

Sí, la coeducació forma part de l’educació. Entenem l’educació com l’aprenentatge per a la vida i la vida està feta de relacions: entre les persones sexuades i per tant, entre els sexes. I en aquest sentit, què és l’educació sinó ajudar els nois i noies a trobar-se amb ells mateixos o elles mateixes i a construir la seva pròpia identitat a partir de les relacions personals?

Algú potser diria que és més important aprendre matemàtiques.

Com a professors ens ho hem de preguntar: quantes vegades ens ha sabut greu no saber resoldre un problema de matemàtiques i quantes, en canvi, no saber resoldre el problema d’un malentès o d’un desengany? L’educació centrada exclusivament en els continguts curriculars limita la capacitat de creixement personal i de formació de l’alumnat. Cal que el sistema educatiu travessi els continguts curriculars amb altres que facilitin una bona gestió de les emocions i fomentin la intel·ligència social. El cert és que hi ha estudis que demostren que aquelles escoles que treballen l’educació emocional milloren la capacitat d’atenció i concentració de l’alumnat i els seus resultats acadèmics a la vegada que disminueixen els conflictes i la violència.

Són competències més necessàries encara en un món summament global dins i fora de les aules?

Exacte, per això valorem la coeducació com la capacitat d’entendre la diversitat i treballar-hi. Posar en evidència les dinàmiques de poder que s’estableixen en la societat entre els grups hegemònics (homes blancs de classe mitjana-alta) i adonar-nos de com ens afecten. La coeducació és col·locar la justícia i l’equitat en primer terme, perquè possibilitin el desenvolupament integral de l’alumnat sense pressions de gènere, ètniques o de classe social que determinin el seu rol en la vida. Si no treballem competències com ara l’empatia, la resiliència, la capacitat d’entendre la diversitat i els aspectes que tenim en comú i uneixen les persones, no estarem formant ciutadans i ciutadanes amb capacitat de viure en un món globalitzat i canviant com el nostre.

Malgrat tot, els vells rols de gènere es mantenen. Com es pot incidir des de l’àmbit educatiu en l’establiment de noves formes de relació més igualitàries?

En primer lloc cal prendre consciència de la injustícia en què s’han basat aquestes relacions i adonar-se que tots guanyem amb el canvi. Unes relacions més equitatives donen possibilitats de desenvolupament de les dones i ajuden a eliminat la pressió que comporta mantenir un estatus hegemònic en els homes. Així, les dones poden ser independents i desenvolupar-se professionalment i personalment sense por, sense violència, i els homes poden explorar les emocions i mostrar-les; també les seves fragilitats. Finalment es tracta de compartir.

Hi ha diferents maneres de ser homes i de ser dones?

Sí, i són vàlides. Avui podem parlar de les masculinitats en plural i de les feminitats també ja diverses. A més, les categories de gènere estan entrecreuades per altres com l’ètnia, la classe social, l’orientació sexual, l’edat, les diferents capacitats corporals, unes categories que s’assenten sobre la jerarquia i la desigualtat. La nostra societat, a través dels mitjans de comunicació, visibilitza majoritàriament uns models de dona tradicional i d’home hegemònic que són representacions d’aquest sistema jeràrquic i desigual en què es basa el patriarcat. És important superar les relacions de poder i avançar cap a la llibertat de nois i noies més enllà dels estereotips de gènere.

Què hi veieu darrere la violència?

Inseguretat, autoestima baixa, malaptesa en la comunicació, adscripció categòrica als mandats de gènere. Si aprenem a comunicar-nos en igualtat anirà desapareixent la violència. El nostre missatge és clar: actuar violentament no és signe de valentia sinó de covardia. Els autèntics valents són els no-violents actius.

Sant Tornem-hi

L’edició del diari El País publica un article d’una temàtica molt polèmica que està lluny d’estar resolta: la de les anomenades “Escoles Segregades”. És una qüestió molt polièdrica que inclou arguments de molt diversa naturalesa. Recordo que deu fer més de vint anys que vaig llegir un article que em va frapar (la poca memòria no em permet recuperar-lo): la tesi de l’estudi venia a dir: les nenes i les noies treuen més bones notes a l’escola i als instituts perquè els tipus d’activitats que s’hi fan i se’ls proposen són més “adients” a la manera de pensar i a les capacitats que, habitualment, tenen més desenvolupat les persones de sexe femení

http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/debe/educar/ambos/sexos/forma/separada/elpepiesppvs/20110422elpvas_15/Tes

“Se debe educar a ambos sexos de forma separada”

KERMAN ROMEO – Bilbao – 22/04/2011

Anne Moir (Leeds, Inglaterra, 1950) es doctora en Genética por la Universidad de Oxford. Productora y directora de documentales sobre este asunto para la BBC, con los que ha ganado varios galardones, y educadora de adultos en el Human Givens College, es autora del libro Brain sex: The real difference between men and women, en el que expone los beneficios de educar a niños y niñas por separado en función de las diferencias neurológicas entre ambos sexos.

La neuróloga inglesa Anne Moir extiende una mano y señala sus dedos índice y anular. Sonriente, resalta que tienen el mismo tamaño, algo que, según apunta, se debe a la testosterona. En los hombres suele resultar habitual que el dedo anular sea superior al índice, dado que tienen más testosterona, mientras que en las mujeres presentan un tamaño muy similar o, incluso, el índice sobrepasa al anular.

“En las escuelas en que se coeduca no se enseña, y puede ser contraproducente”

“El feminismo ignora las diferencias, con lo que estas aumentan”

A Moir le fascina el estudio del cerebro y de las diferencias neurológicas entre hombres y mujeres. A partir de ellas, ha configurado su tesis de que solo educando a ambos sexos por separado es posible explotar al máximo las facultades de cada uno. Hace unos días detalló sus tesis en el Palacio Euskaduna de Bilbao durante una conferencia organizada por la Federación de Asociaciones de Padres de Euskadi.

Pregunta. ¿Cuál es la principal diferencia entre los hombres y las mujeres?

Respuesta. Hay enormes diferencias en la configuración neuroquímica entre ambos sexos. La principal es aquello que nos motiva y que capta nuestra atención. A los chicos les fascina asumir riesgos, como saltar con un paracaídas. Pese a que siempre hay excepciones, una mujer se estresará más con aquello relacionado con el riesgo. El cerebro es muy plástico y, si no lo usas, lo pierdes. Las mujeres tienden a asumir menos riesgos a medida que van creciendo. Por ello, se les debe enseñar a tomarlos desde que son pequeñas. Los chicos no lo necesitan.

P. Aboga por educar de forma separada en los colegios a niños y niñas.

R. Si se desea reducir las diferencias entre chicos y chicas, se debe educar a ambos sexos de forma separada y diferente. Si no, discriminaríamos negativamente a los hombres. Y es que, si no se aprende, la socialización es irrelevante. Uno se socializa cuando aprende, y simplemente por convivir no se pegan las cosas. En las escuelas en las que se coeduca no se enseña, y puede ser contraproducente.

P. ¿En qué sentido?

R. Los chicos desarrollan la inteligencia emocional mucho más tarde que las mujeres y eso puede conducir a que estas ignoren a los chicos de su misma edad y piensen que son estúpidos. Si queremos ayudar a socializar tenemos que utilizar lo que sabemos sobre el cerebro con cualquiera. La socialización no es algo que ocurre; se entrena. La evidencia sugiere que ahora mismo hay una enorme distracción sexual entre ambos.

P. ¿Maduran hombres y mujeres a distinta edad?

R. Se está forzando a hombres y mujeres a entrar en otro mundo antes de que sus cerebros sean maduros, de que se desarrollen definitivamente. El cerebro de un hombre madura entre los 20 y los 25 años; los cerebros de las mujeres son maduros a los 16 o 17 años. Opino que ese lento desarrollo determina que poner a los adolescentes en las mismas clases repercutirá negativamente en su desarrollo y empobrecerá la comunicación entre sexos. Me gustaría que los colegios se organizasen de manera científica y no políticamente. Miro a la ciencia y pienso: ¿cómo dice que enseñaremos mejor a los niños?

P. ¿Chocan sus ideas con los postulados feministas?

R. Si enseñas a un niño que su cerebro está organizado de una manera lograrás sacarle lo mejor de sí mismo. Si ignoras las diferencias, las acentuarás. Pondré un ejemplo. Los chicos desarrollan la actividad verbal mucho más tarde que las chicas. La educación actual incide en la comunicación verbal, y los chicos se pueden sentir desplazados por no poder seguir la clase. Las chicas tienen menor habilidad para pensar en tres dimensiones. Si se ignora y no son educadas a otra velocidad en este aspecto serán menos aptas para dedicarse a labores técnicas, y se acentuarán estereotipos como que las mujeres aparcan peor. El feminismo ignora las diferencias, con lo que estas aumentan