Category Archives: biblioteca

Passat i present, una esperança

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

no sé si n’esteu la cas però val la pena.
Resulta que una de les grans obres de la Mancomunitat de Catalunya, que enguany celebra el centenari de la seva creació, fou la creació de l’Escola de Bibliotecàries. El projecte inicial va ser obra d’Eugeni d’Ors, que va ser-ne director i professor fins l’any 1920.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_Bibliotec%C3%A0ries

Fa nou anys, el 2005, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona dedicà un extens article del número 16 (juny de 2006) de la seva revista bid a commemorar el desè aniversari de l’Escola: “Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)” Us recomano MOLT la lectura atenta dels textos i, també, de les imatges:

http://bid.ub.edu/16estivi.htm

Com sabeu, però, l’obra de la Mancomunitat fou vastíssima. En dos períodes ben curts de temps bastí veritables “Estructures d’Estat”: El Consell de Pedagogia, la Revista Butlletí de mestres, l’Escola Normal de mestres, l’Escola del treball, els primers estudis a distància, la primera Escola d’Estiu (que el vallenc Eladi Oms havia portat d’una visita als Estats Units)… Però no només obra pedagògica, la Mancomunitat dedica esforços econòmics, i moltíssima intel·ligència, sobretot a l’obra civil:

  • Centenars i centenars de quilòmetres de línia fèrria (després requisats pel govern de Madrid)
  • L’Organització de Cecs de Catalunya, amb funcions assistencials, educatives i mèdiques (també requisada pel govern de Madrid i convertida en la ONCE)
  • Servei de telèfon i accés per carretera a més de 500 pobles
  • Xarxa de Biblioteques públiques, prop de 70 que el règim feixista s’encarregà de desballestar

foto1

foto2

Bé, doncs, malgrat tots els “malgrats” persistim i continuem fent coses molt ben fetes. Un rosari de cinc mostres, si teniu temps, és clar:

1. L’exposició BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària (del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la Sala 4 de les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona). En podeu fer un bon tast al web del mateix Palau Robert:

http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/article/Article-BiblioTec

2. El Servei de Documentació LIJ de la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona ha elaborat un recull que conté les efemèrides més destacades d’aquest 2015, relacionades amb la literatura infantil i juvenil. Els aniversaris són una bona excusa per celebrar. Voleu enllaçar la lectura i el coneixement d’algun autor/a de la literatura infantil i juvenil amb la seva efemèride? Doncs guaiteu aquí:

http://issuu.com/biblioteca_xavierbenguerel/docs/efemerides_2015_sdlij_37c7f24ac7ce8f

3. Doncs com que enguany s’escau, el centenari del naixement d’en Roald Dahl. Per celebrar-ho com cal, ja hi ha dos CRP que han posat a l’abast de tots uns recursos esplèndids per treballar aquest gran autor anglès, molt amic de la Sra. Lola Casas que fins fa no res va ser mestra de l’Escola Camí del mig de Mataró. El CRP de l’Hospitalet ha posat en marxa una completa pàgina web amb recursos per al professorat; per la seva part, el del Baix Llobregat I, una maleta, elaborada a partir de la proposta didàctica que Lola Casas va fer en una llibre altament recomanable per a tots els mestres, Tot Dahl, editat per La Galera. Gaudiu d’aquest recursos:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/bibliolh/home/roald-dahl-1

http://blocs.xtec.cat/biblioespai/2015/01/12/maleta-dahl/

4. Hi ha editorials que són garantia de bons llibres. A la bústia de correu em van arribar no fa gaire dies les propostes del mes de febrer de l’editorial Kalandraka. Les novetats van ser l’excusa per entretenir-me el fons editorial d’àlbums en la nostra llengua: esplèndids, alguns indescriptibles. Llibres molt recomanables per nodrir la vostra Biblioteca escolar. Només mirar el catàleg d’aquest any, ja quedes seduït i te n’adones que moltes de les seves publicacions ja han esdevingut clàssics actuals. Ah, i voldria destacar que cada vegada disposen de més títols en català!

http://www.kalandraka.com/fileadmin/images/catalogos/cataleg-Catala.pdf

5. I per finalitzar, “feina d’escola”, feina molt ben feta, esplèndida, de l’Escola Ferreries de Tortosa. Ja em direu què us ha semblat.

http://escolaferreries.cat/bloc_biblioteca/

Tot això ve a tomb per justificar el meu convenciment de que, com a poble, nació i país, ens en sortirem segur.

No sé vós, però un servidor no es cansa de localitzar evidències que em demostren que anem pel bon camí: mai he permès que els arbres no em deixin veure el bosc.

Gràcies per ser-hi, un cop més.

Quan aneu de viatge, afegiu-les a la llista!

Biblioteca Nacional de Pristina (Kosovo)

Biblioteca Nacional de Pristina (Kosovo)

 

A l’atenció del Director, directora,

Benvolguda, benvolgut,

quan hom es planteja un viatge a una ciutat qualsevol (però sobretot les europees), habitualment comença per donar un cop d’ull a les imatges que li facilita la xarxa, a través dels motors de cerca disponibles. Un cop situat, el “viatger”, potser farà un pas més enllà i anirà a llegir l’article que la Viquipèdia presenta en relació a aquella destinació. La lectura de l’article, sens dubte, posa ordre, classifica, i ajuda a situar-se: la mateixa estructura del redactat ajudarà al “viatger” a diferenciar tot allò que li ofereix la història, l’art i la cultura dins del casc urbà seleccionat.

Resulta habitual que, a la fi, dins la llista de “visitables” s’hi incloguin els museus de més anomenada, els palaus més espectaculars, el jardí més romàntic, els castells més enigmàtics i una col·lecció més o menys extensa de centres de culte religiós. Pam amunt, pam avall, la majoria de nosaltres efectua aquesta mena de visites, s’interessa per aquesta mena, diguem-ne, d’instal·lacions. El cas de les esglésies m’interessa en particular ja que en una societat cada cop més secularitzada resulta paradoxal aquest interés; tot i que, ho penso, la majoria de les persones, un cop n’han vist un parell, diria que totes les veuen igual, llàstima!

Doncs bé, us proposo que, des d’ara en endavant, afegiu un altre “visitable”: la biblioteca. Us ben asseguro que si mai aneu a la del Congrés dels Estats Units d’Amèrica del Nord no l’oblidareu, el mateix us passarà si entreu a la nova biblioteca nacional de França, la que, potser en un deliri de grandesa faraònica, va promoure el President socialista Francoise Mitterrand: són quatre edificis encarats, espectacular!

Mireu, avui no us voldria escalfar el cap, que la vida ja està prou complicada. Us convido, això sí, a que doneu un tomb per aquest bloc de grans biblioteques.
http://www.elplacerdelalectura.com/work-view/las-49-bibliotecas-mas-alucinantes-del-mundo

Ah, me n’oblidava: encara que no figuri en aquesta llista us recomano de cercar la biblioteca de Pristina, la Nacional de Kosovo.

Que tingueu un bon viatge!!

Cant a les biblioteques

A l’atenció del Director/Directora

Benvolguda, benvolgut,

Potser ja coneixeu el grup “La Tresca i la Verdesca”, o l’heu sentit anomenar. Es va constituir l’any 1992. Els seus components provenen d’àmbits diversos relacionats amb el moviment escolta de casa nostra. S’havien dedicat molt de temps a activitats d’animació de canalla en fires i espectacles infantils. El seu primer disc va sortir al mercat l’any 2004.

Us ho comento perquè fa pocs dies han editat una nova cançó, que ens toca de prop, dedicada a les biblioteques.

En aquests moments, encara de planificació, us convido a reflexionar, amb els horaris al davant, sobre el vostre servei de biblioteca escolar:

  • Quin espai ocupa? Quin mobiliari té?
  • Com gestioneu aquest recurs?
  • En traieu el màxim rendiment?
  • Facilita, de veritat, el desenvolupament de l’hàbit lector? (per garantir-ho caldria que CADA DIA tingués una franja horària de préstec, no?)
  • Qui, o quines, són les persones que hi ha al davant? Són les millors que teniu? Tenen el reconeixement necessari?

Massa sovint, els projectes de biblioteca escolar estan “enganxats” a un document d’identitat: la persona que el va promoure i que, habitualment, n’és el coordinador. Què passa però? Doncs que el curs vinent que hi haurà concurs de trasllats moltes biblioteques magnífiques “entraran en crisi”. Tècnicament d’aquesta realitat se’n diu “PROJECTE D’INSTITUCIONALITZACIÓ FEBLE”.

És com si la biblioteca fos d’un persona, només, no pas de l’escola o de l’institut. No ens acabem creure que és una instal·lació imprescindible per poder donar un servei educatiu de qualitat.

Per il·lustrar-vos això que us dic, aquesta realitat d’institucionalització feble, us convido a fer dues cerques en el “GOOGLE” d’imatges. La primera vegada poseu-hi: https://www.google.com/search?q=school+library+logo&biw=1366&bih=643&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ei=jSELVL-9K8aUapGngrAN&ved=0CAYQ_AUoAQ

A la segona cerca, el mateix però en català, veureu.

Ens falta molt de camí per recórrer
Gràcies pel vostre temps, us animo a fer que la vostra biblioteca, enguany, sigui més del centre i menys d’una persona.

Biblioferit from suvata produccions on Vimeo.

 

Dia Internacional de la biblioteca escolar

Il·lustració de Franco Matticchio

Il·lustració de Franco Matticchio

A l’atenció de la Directora/Director

Benvolgut, volguda,

vaig una mica tard, ho sé, però no podia deixar passar el dia d’avui (per altra banda, ben assenyalat amb la vaga general contra la Llei Wert) sense donar l’enhorabona a les BIBLIOTEQUES ESCOLARS i als equips docents que les fan possibles: segur que ho sabeu, des fa anys cada 24 d’octubre se celebra el Dia Internacional de la biblioteca escolar.

A casa nostra vam tardar uns anys a reconèixer que eren necessàries a tots els centres educatius: ara però la Llei d’Educació de Catalunya assenyala que tots els centres educatius d’educació obligatòria han de tenir biblioteca escolar, i que aquesta ha de ser un centre de recursos permanent per a l’aprenentatge dels alumnes. M’atreviria a anar una mica més enllà: les biblioteques de les escoles i dels instituts haurien de ser les “cuines” de la lectura. Esteu d’acord amb mi?

Per avui doncs, un petit obsequi: un poema de la Isabel Barriel, i un enllaç al bloc Pinzellades al món, amb unes imatges que, potser, us captivaran, com a mi.

Una biblioteca…

És el temple de les lletres.

És la seu del gran saber.

És la cuina dels projectes.

És el taller dels llenguatges.

És l’hotel dels idiomes.

És el mirall del cel obert.

És la pantalla del univers.

És el temps de glòria i goig.

És el kleenex per mocs i plors.

És el refugi quan l’oratge ens foragita del carrer.

És el cau de les respostes.

És l’origen dels interrogants.

És el teatre dels éssers tintats.

És el museu de temps passats.

És la bodega d’una gran collita.

És el fum del foc sagrat.

És la vareta de les fades.

És el color de l’estiu al camp.

És el reducte del record.

És l’emoció del nouvingut.

És el vent de la renovació.

És el fanal de tots el calendaris.

És el refugi de la por.

És el pou de l’aigua fresca.

És el silenci i la remor.

És l’alegria de la vida.

És el botí de la cultura.

És el cofre immens dels mots.

És el laboratori de la creació.

És el telenotícies dia a dia.

És el molí dels cavernícoles.

És el mar de la serenitat.

És la lluna al meu terrat.

És de l’espiga el gra de blat.

És l’estam a la flor del safrà.

És el diamant que cada poble ha d’admirar.

Autora: Isabel Barriel

 

 

Cap a la normalitat, també a les biblioteques escolars (III)

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

som a punt de tocar l’estiu amb les puntes dels dits, i se’ns acumula la feina. No sé si els docents del vostre claustre s’ha plantejat d’assistir a alguna escola d’estiu: n’hi ha moltes, arreu de Catalunya, segur que trobaran alguna oferta del seu interès. No us vinc a parlar de les escoles d’estiu però: mireu, fa us dies us vaig parlar de dues jornades de biblioteques que se celebraran aquests dies a les Terres de l’Ebre i a la Catalunya Central.

Doncs bé; en tenim una altra de preparada: avui mateix he rebut, de la mà de la Directora de la Sala Infantil de la Biblioteca Central de Reus, el programa de la 3a Jornada Biblioteca pública- Biblioteca escolar, que aquest any porta el nom de “Seiem?”. Si doneu un cop d’ull a la seva proposta, veureu que és del tot interessant.

No voldria fer-me pesat, però que en els temps que corren que encara hi hagi persones que no perd la il·lusió per la seva feina, i que tenen ganes de compartir-la amb altres professionals, no ho sé a vos, però a mi em genera esperança. Si ho creieu convenient, traspasseu-ho, si us plau, al coordinador/a de la biblioteca del vostre centre.

Gràcies!

(Cliqueu la imatge per descarregar el programa)

 

 

Cap a la normalitat, també a les biblioteques escolars

 

A l’atenció del Director/a,

Benvolguda, volgut,

no sé si sou dels centres que heu cregut en la biblioteca escolar. Des l’any 2005, com sabeu, el Departament d’Ensenyament promou el Programa de biblioteques escolars Puntedu. Un programa que, amb alts i baixos importants ha aconseguit, sense fer gaire soroll que més d’un 25% dels centres d’escolaritat obligatòria tinguin un servei com aquest.

Val a dir que, amb caràcter general, les biblioteques estan ateses per persones compromeses i formades. Actualment, bona part de la renovació pedagògica passa per les seves mans. Cal consignar-ho.

Cada vegada més la biblioteca escolar, sobretot, es configura com una peça imprescindible dins dels centres educatius, com a dinamitzadores de la lectura i del seu aprenentatge. Sóc de l’opinió que les coses s’han fet bé en aquesta temàtica, i sense tirar gaire coets. Us asseguro que els veïns francesos i els anglesos, en els seus primers vuit anys, no van aconseguir el que s’ha aconseguit aquí.

No tot, però, són flors i violes, és clar. Hi ha un punt feble important. Diria que la majoria de les biblioteques escolars que tenim són  més dels seus bibliotecaris i bibliotecàries que no pas dels centres. Mentre aquesta persona sigui al centre no passa res. Però i quan la vida personal o professional el faci canviar de lloc de treball, aleshores què passarà? Qui s’ocuparà de la biblioteca? Com serà atesa? Amb cues horàries d’un rosari de persones?

Aquest és un dels punts més febles de les nostres biblioteques, ara mateix, la seva poca “INSTITUCIONALITZACIÓ”.Justament per això em vaig alegrar molt i molt quan, la setmana passada i en el marc de les V Jornades de Biblioteques Escolars, la responsable del Programa Puntedu, la Cecília Lladó, va presentar un document imprescindible,  llargament esperat i que pretén precisament començar a esmenar aquesta debilitat del model bliotecari: Institucionalitzar les Biblioteques Escolars.

Es tracta de les Directrius i estandards per a les biblioteques dels centres educatius de Catalunya. Resultat d’una colla d’anys de bon treball col·legiat amb la participació de les persones que, ara mateix, en saben més. Ha de ser un document de referència per a totes les biblioteques escolars, exposa quins serveis, recursos humans i materials s’haurien d’oferir aquests establiments. Hi ha orientacions precises tan per iniciar com per mantenir les nostres biblioteques escolars.

No pot ser que les biblioteques depenguin de la bona fe de mestres, a TÍTOL PERSONAL, o de directius. La biblioteca, o és del centre o malament rai, sempre estran a la corda fluixa. Les Directrius i estàndards publicats ajudaran a fer les coses com cal fer-les, com se sap que cal fer-les, a tot el món. Per tant, benvingut sigui un document de “PAÍS NORMAL”.

Us recomano la seva impressió i lectura atenta.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/38547944-4b4c-4f90-b364-ad81076f48fd/directrius_biblio_centres.pdf

 

Ho sabíeu?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

fa poc us deia que quan jo era petit cap amic ni amiga meu “anava a música”. En pocs anys,però, hem aconseguit que a les escoles de música hi hagi cues els dies de matrícula. Ara, però, els han fotut una garrotada immoral, des del punt de vista econòmic. Doncs bé, quan era petit tampoc hi havia biblioteques, cap ni una. Bé algunes sí, poques però. En el meu entorn dues:

  • A Reus, la meva ciutat, només la del “Centre de Lectura”, una entitat privada. Un goig de biblioteca (no puc dir el mateix de les bibliotecàries,d’aquell temps).
  • A Tarragona hi havia la “Provincial”. Es va construir, expressament, per emmagatzemar molts dels documents espoliats del Monestir de Santa Maria de Poblet l’any 1835 amb la desamortització del Mendizábal, recordeu? Encara dormen en aquest magatzems, mai he entès el perquè.

Bé, doncs, a partir d’aquesta misèria, el país, el nostre, en trenta anys, ha bastit una xarxa de lectura pública de més de 400 establiments. La majoria ben equipats materialment i molt ben atesos per persones amables i amb una formació excel·lent. Gent que saben que es porten entre mans. Cap país d’Europa ha fet això en tan poc temps us ho asseguro. També n’hem d’estar cofois d’això. Caldria que ho valoréssim des de les escoles i els instituts. Caldria anar a la biblioteca a llegir cada mes amb els alumnes, considero que hauria de sortir a les “Instruccions d’inici de curs”, mireu que us dic. Per què, a veure, que ens interessa com a país, que la lectura sigui un hàbit escolar o un de social? Si ens decantem pel segon, des de l’escola, hem de fer el possible perquè TOTS els alumnes ho puguin fer, perquè tots els alumnes tinguin el carnet de la biblioteca pública. Altrament passarà com amb les escoles de música: només hi van fills de les famílies “d’ordre”, les mateixes que ja porten els seus fills i filles a les hores del conte de les biblioteques públiques. L’escola hauria de compensar aquest dèficit, aquest també, no?

Compto amb el vostre compromís, amb el vostre gra de sorra.

Gràcies, un cop més.

EL PERIODICO. 19.10.12
LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES TORNEN A ESTAR DE MODA
Amb la crisi, entre el 2007 i el 2011 els usuaris amb carnet s’han disparat el 38%
ESTHER CELMA / TARRAGONA

Les cues als taulells de les biblioteques públiques catalanes, com gràfiques vivents, són el reflex de les estadístiques de Cultura de la Generalitat: amb la crisi, entre el 2007 i el 2011, s’han disparat el 38% els usuaris amb carnet, que es calculaven l’any passat en 3.192.801.

El nombre de persones que participen en activitats també va créixer el 38% –2.024.300 en números absoluts–; la demanda d’internet i d’ofimàtica va pujar el 31% (3.109.099 el 2011), i el nombre de visitants va sumar 24.788.052, el 35% més que el 2007. No obstant, el préstec només ha augmentat un 10%.
“Això significa que vénen per altres temes”, resumeix Jordi Cabré, director de Promoció i Cooperació Cultural i responsable de la xarxa pública de biblioteques. Els números fotografien una realitat social complexa, amb més atur, menys diners, menys recursos, més temps lliure, més necessitat de formació i, afegeix, de “trobar punts de referència en un món empatxat d’informació i no obstant cada vegada més desorientat”.

Biblioteques: imprescindibles?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda/volgut,

convindreu amb mi que avui dia els alumnes tenen al seu abast una gran quantitat d’informació, de vegades, molta més de la que poden assimilar: molts d’ells no serien capaços d’entendre la vida sense “Google”.

Mark Prensky va uilitzar per primer cop el terme “nadius digitals” per anomenar aquesta generació d’infants i  joves nascuts a l’era de les noves tecnologies; això però no els predisposa a saber-les utilitzar o a saber treure’n el màxim rendiment.

Què passa a “casa nostra”?  Com ho solventem? Els Currículums de primària i secundària obligatòria i els Decrets que els articulen ens diuen que ““En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. També ha de potenciar les actituds crítiques i reflexives en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectar les normes de conducta acordades socialment per regular l’ús de la informació”.

Qui s’encarrega de fer aquesta tasca als centres? Diria jo que el  bibliotecari/a dels centres educatius hi té molt a dir.

Sense més preàmbuls: una bona docent i coordinadora de biblioteca d’un centre de secundària de l’Alt Empordà signa el següent article.

http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/lectors/biblioteques-imprescindibles/29020.shtml

LA VIDA CULTURAL

Biblioteques imprescindibles

Dimecres, 20 de juliol del 2011

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque – (Torroella de Montgrí)

Es pot entendre la ‘societat xarxa’ com una estructura social conformada per xarxes d’informació, que són possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l’ala, la societat actual vol conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits molt diferents, i, sobretot, demana saber què cal fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d’habilitats, actituds i coneixements específics en l’ús de la informació. I és aquest un nou repte educatiu: ensenyar a treballar la informació, a buscar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca és clau en el tractament d’aquesta competència, sobretot perquè entre les quatre parets d’una biblioteca s’activa un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un usuari és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, qualsevol persona pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, és veritat, però el poder sovint està al servei de la mentida, de la vanitat i dels interessos personals, que no són els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. Aquest impuls de saber és etern i innat, i és l’acte més sofisticat que un ciutadà pugui iniciar mai. I la primera guspira de tot això, repeteixo, es pot activar a la més humil de les nostres biblioteques.

 

Fa pensar

Informació del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els catalans són els ciutadans de l’Estat espanyol que valoren més alt les seves biblioteques públiques

L’estudi Compra de Libros en España corresponent al segon semestre de 2011 i promogut per la Federación de Gremios de Editores de España recull l’índex de satisfacció dels ciutadans amb els seus respectius sistemes bibliotecaris.

En aquest estudi, els enquestats a Catalunya avaluen amb un 8’10 sobre 10 la seva satisfacció sobre els serveis de biblioteca pública rebuts. L’índex mitjà a l’estat és 7’83 de forma que la valoració que reben les biblioteques catalanes per part dels seus usuaris és la més alta de tot l’Estat.

Les biblioteques públiques catalanes són actualment els equipaments culturals més utilitzats a Catalunya amb més de 23 milions de visites i 3.016.698 ciutadans disposaven al 2010 de carnet de biblioteca pública (un 40% de la població total).

Les més de 355 biblioteques públiques que conformen el Sistema de Lectura Pública de Catalunya són de titularitat municipal i reben suport a diferents nivells del Govern de la Generalitat, diputacions provincials i consells comarcals.

Les biblioteques catalanes van tancar l’any 2010 amb un fons de 13.080.941 documents. Així mateix van organitzar l’any passat prop de 35.000 activitats de promoció de la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura, el programa Al vostre gust, o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió i mig de persones.

A més del més de 16 milions de documents prestats, les biblioteques catalanes ofereixen altres serveis i activitats. L’any passat totes les biblioteques disposaven d’ordinadors amb connexió a internet gratuïta per als seus usuaris. Aquest servei va tenir 3.103.174 usos al llarg del 2010.

Més informació:

Accés a l’estudi complet:

http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2011/07/HLCLE_FGEE_1ER_SEMESTRE_201112-07-11_def.pdf

 

Enhorabona, Jaume, i moltes gràcies!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

ignoro si n’esteu al cas. La Fundació de la Gran Enciclopèdia Catalana, organitza des fa 7 anys un certàmen de “LECTURA EN VEU ALTA”. La final d’enguany s’ha celebrat aquesta setmana al Teatre Nacional de Catalunya. La final d’enguany ha comptat amb més de 800. El certàmen s’adreça a alumnes dels cicles mitjà i superior d’EP i dels quatre nivell d’ESO.

http://llegimenveualta.blogspot.com/

L’informatiu juvenil “l’infok” de TV3 se n’ha fet ressó a:

http://www.tv3.cat/videos/3567490/Llegir-en-veu-alta

El diari la Vanguàrdia, poca broma, també:

Fins i tot l’oficina de premsa del President del Parlament del nostre país:

Fins aquí, per un servidor cap novetat, cap novetat, em consten diverses escoles amb les que al llarg dels anys he col·laborat que hi participen regularment.

A partir d’ara, però una agradabilíssima notícia

Participan hoy en la final que se celebra en Barcelona

“Dos alumnes de l’Escola “Riu Clar” de Tarragona arriben a la fase final”

Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa, del Col·legi Riu Clar, representan hoy a Tarragona en la final de un certamen de lectura en voz alta.

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/056495/alumnos/riu/clar/representan/tarragona/concurso/lectura

07/06/2011 13:43

La clase de sexto del Col·legi Riu Clar está revolucionada. Hoy les toca acompañar a sus compañeros Natalia Gallego y Samuel Bolarinwa a Barcelona «vamos en autobús y sin pagar», cuenta sonriente una niña. Toda el aula está invitada al Teatre Nacional de Catalunya, donde se celebrará la final del VII Certamen Infantil i Juvenil de Lectura en veu alta que organiza Enciclopedia Catalana.

Todos quieren hablar, aunque guardan el orden. Explican que durante todo el año han estado leyendo en voz alta. Lo suyo ha sido superar fases: después de un concurso interno, en la misma clase, a Natalia y Samuel les tocó ir a la competición de Tarragona, luego a la de la provincia y hoy, por fin, a la final catalana. En total han participado 580 chicos de 220 centros en diferentes categorías, desde 3º de primaria hasta 4ª de ESO.

Natalia, de doce años, participa en la categoría de ciclo superior. Está preparando seis textos de un folio cada uno. Cualquiera puede salir. Lee uno a modo de prueba, con una voz melodiosa y nítida. «Al principio tienes un poco de nervios, pero cuando acabas quieres leer otra vez», reconoce.

Samuel también tiene doce años, y participa en la categoría de aula de acogida, apenas lleva cinco meses en Catalynya. Su familia es de Nigeria, pero llegaron aquí desde Noruega. En su casa se habla inglés, pero no se nota demasiado en su acento. Lee un texto en el que se habla de que no se consigue nada sin esfuerzo. Él lo sabe de sobra y a sus maestras se les cae la baba cuando lo escuchan.

Pero ésta es sólo una de las buenas noticias que ha tenido la clase este año. Por Sant Jordi ganaron un concurso de Abacus y el premio fue una excursión a Port Aventura. «Somos una clase con suerte», decía una niña. Seguro que tiene algo de razón, en la puerta un cartel reza: «Bienvenido a esta aula llena de oportunidades. Considérate un miembro muy especial. Entra para que aprendamos juntos con alegría».

 

La meva més sincera enhorabona al Sr. Jaume Musté, “Director inmemorial de l’Escola”: un centre que, senzillament, CREU en els seus alumnes, independentment de la seva procedència, des fa molts anys. Tot un exemple a seguir, sobretot pertinent aquest dies en què s’estan fent les anomenades juntes d’avaluació en què “habitualment” determinats alumnes surten malparats, any rera any.

 

GRÀCIES JAUME!”