Category Archives: articles

Llums, ombres i periodisme del bo

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

si tot va bé avui començareu les vacances.
Desconec a què les dedicareu; hi ha gent per tot, diuen, no? El que per a uns ho serien, per d’altres suposarien tot el contrari. Ara bé, del que probablement no us escapareu serà de fer anar la targeta de crèdit. Cada any que passa és més complicat, no trobeu? Això del Nadal, diuen que per als senyors fa de més mal portar que per a les senyores. En el meu cas és del tot cert. Tot i que, potser, són les vacances que espero amb més delit també són les que em fan ballar més el cap, tant que, en determinats moments, m’incomoden.

Continue reading

Silenci, lectura i construcció personal

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

en primer lloc em disculpareu el silenci: he estat unes setmanes “out”, per raons diverses.

Ben pensat, però, potser ho heu agraït i tot. No sé vós però a un servidor, de sempre, li ha interessat el silenci i, com més va més m’incomoda l’excés de sorolls, de paraules, d’imatges, d’inputs de tota mena. Tot plegat ens mena, lentament i inconscient, a una sordesa sense patologia clínica. Una sordesa, però, molt greu i preocupant perquè ens inhabilita, sense adonar-nos-en “d’escoltar” de veritat.

Continue reading

Sort en tenim!

A l’atenció del Director/ Directora

Benvolguda, benvolgut,

Diria que ja fa molt temps us vaig comentar que considerava que havíem d’estar agraïts a les persones, les entitats i les associacions, que SEMPRE estan a l’aguait. A l’aguait d’aquell incompliment municipal, d’aquella carretera que no s’acaba, d’aquella promesa del Departament d’Ensenyament que encara no s’ha fet efectiva, d’aquells desnonaments inhumans… Sempre estan disposats a sortir al carrer per denunciar situacions injustes o demandes més que raonables. Sabeu prou bé que la Fundació Jaume Bofill és una d’aquestes entitats. L’entitat es va fundar a Barcelona el 1969 per Josep Maria Vilaseca i Marcet i Teresa Roca i Formosa, en record del filòsof Jaume Bofill i Bofill. La missió de la Fundació Bofill és afavorir el coneixement crític de la nostra societat per contribuir a la seva transformació fins a assolir una societat més justa on les desigualtats hagin estat eradicades. La Fundació és totalment al marge d’institucions i partits polítics, confessions religioses i grups econòmics. Des juliol de 2010, n’es director en Ismael Palacín i Giner. Tenim sort de tenir-los al costat nostre. Ho dic sincerament: per a mi són una benedicció, no exagero. Si us interessa la seva història llegiu l’entrada de la Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Jaume_Bofill

fbofill

Hi ha qui diu que la Bofill és la “pedra a la sabata” del Departament d’Ensenyament. Potser sí, però cal que hi sigui. Gràcies als seus informes tenim dades més que fiables sobre temes cabdals del nostre sistema educatiu: cohesió social, inclusió, resultats acadèmics, abandonament escolar, formació dels docents, espais exteriors (els patis), aules d’acollida… i tantes i tantes temàtiques bàsiques. Heu pensat mai que de no haver-hi aquesta entitat aquesta informació no la coneixeríem? L’Administració mai farà públiques, per pròpia iniciativa, dades que no la facin sortir “maca a la fotografia”. Ei, compte, tots els governs del món ho fan, no vull dir que el nostre sigui particularment opac en aquestes qüestions: ho és tant com la majoria.

“Gràcies” a la Fundació Jaume Bofill, aquesta setmana, hem conegut una dada que m’ha entristit i m’ha indignat, a parts iguals: estem a la cua, de la cua, dels països pel que fa a inversió en educació. “Estem a nivells del Perú, Laos o Guatemala”. És el diagnòstic de la inversió educativa a Catalunya que recull la Fundació en el seu informe “Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015” fet amb dades del 2013. La inversió pública catalana en aquest camp és, de fet, la més baixa de tot Europa i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més. Amb aquestes ràtios, Catalunya es troba encara a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ambicionava per al 2017, i que passava per arribar al 6% del PIB.

http://www.ara.cat/societat/leducacio-innovadora-autonomia-dels-professors_0_1662433861.html

eusorstadt

Bé, doncs, aquesta bona gent han publicat, també, una llista d’una dotzena de qüestions que hauríem d’atendre, tant sí com no (no pas “sí o sí”), si volem transformar cap a millor el nostre sistema educatiu. Jo les he llegit al Diari “ara”, potser vós ho heu fet en un altre mitjà. No sé el vostre parer però el meu és que a la majoria de “qüestions” el més calent és a l’aigüera. Així, de lluny, em sembla que ben bé la meitat els tenim molt verds, encara.

A veure què us sembla?

De fet, però, aquests dotze factors també es podrien emprar per fer una auditoria als centres, no trobeu? Si fos el cas, com sortiríeu a la foto? Espero que “guapets”.

Gràcies, un cop més, pel vostre temps.

Quina escola volem?
12 reptes estratègics per transformar l’educació a Catalunya

http://criatures.ara.cat/escola/reptes-estrategics-transformar-educacio-catalunya_0_1662433858.html

L’ “Anuari dels Reptes de l’Educació a Catalunya 2015”, que ha presentat avui la Fundació Jaume Bofill, analitza i desenvolupa propostes en dotze reptes clau on és fonamental actuar per millorar l’educació del nostre país. Dirigit i coordinat per Josep M. Vilalta i de la mà de 20 experts, els 12 reptes deriven en propostes que configuren ‘una agenda transformadora de l’educació a Catalunya’ per:

  • Fer un salt qualitatiu del sistema educatiu català.
  • Construir un sistema educatiu de més qualitat, més integrador i equitatiu
  • Donar resposta a les necessitats i demandes de la societat catalana als inicis del segle XXI
  1. Superar l’herència d’un sistema educatiu estandarditzat i homogeneïtzant per avançar cap a models d’aprenentatge personalitzat a les escoles. Aquests models d’aprenentatge inclouen necessitats, motivacions i capacitats de l’alumnat i els nous espais i oportunitats d’aprenentatge que van més enllà de l’escola.
  2. Establir un lideratge per part de l’administració pública que promogui activament polítiques d’innovació educativa ambicioses i que enforteixin el centre educatiu i les xarxes com a motor de la innovació, vinculin la carrera docent i la formació a la innovació i detectin, modelitzin i transfereixin models innovadors per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI.
  3. Aprofundir en pràctiques que garanteixin superar el dèficit en l’aprenentatge de llengües estrangeres i l’adquisició de les competències necessàries per a un món globalitzat mitjançant models d’internacionalització i plurilingüisme als centres.
  4. Establir noves polítiques de professorat que actualitzin les funcions professionals, incideixin en la seva formació i despleguin una veritable carrera professional, per tal que el professorat esdevingui la clau de la transformació educativa.
  5. Garantir que l’alumnat d’origen immigrant disposi d’oportunitats educatives reals a totes les etapes educatives que redueixin el fracàs escolar i aboleixin la segregació escolar.
  6. Fer efectiu un model d’escola inclusiva on l’alumnat amb necessitats educatives especials sigui un alumne més en els centres ordinaris. Cal que tots els recursos existents dels centres d’educació especial es posin al servei dels centres ordinaris.
  7. Abordar l’abandonament escolar prematur des de polítiques que tinguin efecte en el mercat laboral i redueixin la creació de llocs de treball de poca qualificació.
  8. Duplicar la inversió educativa catalana, per igualar-la a la mitjana europea, però garantint que la focalitzem en programes d’igualtat d’oportunitats i innovació.
  9. Reduir les altes taxes d’abandonament i fracàs escolar amb la gran reforma pendent de l’educació secundària obligatòria. La reforma ha de donar més protagonisme a l’alumnat i ha d’adaptar-se a la realitat social i les necessitats dels joves adolescents.
  10. Definir l’abast i un model propi de l’educació superior a Catalunya per superar el seu infrafinançament, i apostar per un model de servei públic orientat al bé públic.
  11. Reduir les taxes d’abandonament i les desigualtats socioeconòmiques en l’accés i continuïtat dels estudis universitaris i desplegar polítiques de beques, d’orientació i seguiment que responguin a la diversitat de perfils, necessitats i situacions socioeconòmiques de l’alumnat.
  12. Impulsar polítiques públiques que apostin decididament per la col·laboració entre el teixit empresarial i les universitats i centres de recerca, per evitar desaprofitar el talent dels doctorats.

Potser caldria tornar-hi, no?

A l’atenció del Director, Directora

Benvolguda, benvolgut,

quan TV3 i Catalunya Ràdio van iniciar les emissions recordo que moltes persones es van sorprendre de com deien determinades paraules. Els presentadors de programes i els conductors dels noticiaris no parlaven exactament com ells, no deien “acera”, “busson”, “urbanu”, “veranejar” ni “Franciscu”, per esmentar-ne només quatre. Al començament sobtava i fins i tot algú ho considerava divertit, talment com un acudit bo. Per aquell temps, també, milers de mestres participàvem en els cursos de reciclatge; la immensa majoria ho fèiem de grat perquè ens sentíem partícips de quelcom important: la normalització de la llengua a l’escola. La llengua, i la correcció, formaven part de les converses de cada dia. Els mestres ens preníem la llengua com uns “deures personals” necessaris per construir un projecte col·lectiu: l’Escola Catalana. A poc a poc, a les escoles, cada cop se sentia parlar més en català. Foren temps intensos i, a voltes, difícils. Encara recordo la gent de CADECA, em sembla que es deien, que feien bandera de la llengua espanyola perquè consideraven que se l’estava arraconant!!.

Continue reading

Per què cal confiar-hi?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

mireu, voldria continuar comentant-vos com veig això de “l’Escola Nova XXI”. Pel que sembla el nombre d’escoles i instituts que s’han postulat, inscrit, per formar-ne part ha desbordat les previsions més optimistes. Això és bo. Sembla ser que prop d’un miler de centres educatius estan en llista d’espera, pendents de la publicació del nom dels 200 “escollits”.

Continue reading

Mestre, puc anar al lavabo?

patis

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

això de demanar permís per anar al lavabo és un clàssic, no? Què se li respon a un alumne del vostre centre? La resposta es deixa a criteri de cada mestre? Hi ha alguna mena d’acord en aquest sentit? En general, els mestres tenim una tendència a sospitar d’aquesta petició i, sovint, no ens agrada que ens la facin i acostumem a denegar el permís. Al darrere d’aquesta negativa hi acostuma a haver dos pressupòsits: 1r. Que els alumnes ho fan per perdre el temps i 2n. Que quan els alumnes surten del nostre “camp de visió” faran alguna malesa. Una llàstima pensar així, no us sembla? De fet, en aquest punt, l’escola no ha avançat gaire; diria que devien ser els mateixos arguments que justificaven la negativa dels meus mestres, ara fa més de CINQUANTA anys!!

Continue reading

Valoracions, diagnòstics i tractaments

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

la majoria de centres educatius del país tenen una CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat). Una de les primeres tasques que se’ls encomana en iniciar el curs és configurar “la llista” dels alumnes que s’haurà de “MIRAR” el psicopedagog de l’EAP. No sé quina és la vostra experiència però, pel que sembla, la llista s’allarga any rere any. Els nombre d’alumnes pels què es demana una valoració creix.

Continue reading

La força de les nostres idees la mesurarà el temps (III)

Diapositiva1

A l’atenció del Director, Directora

Benvolguda, benvolgut,
hi torno amb això de l’aliança de “l’Escola Nova XXI”, ho faig per tercera vegada. Serà, de moment, la darrera.

Avui us volia comentar tres elements més: l’avaluació, la relació d’aquesta aliança amb el Departament d’Ensenyament (DE) i el paper de les TIC.

Continue reading

La força de les nostres idees la mesurarà el temps (II)

A l’atenció del Director

Benvolguda, volgut,

em disculpareu perquè he trigat més del que volia a continuar donant-vos “opinions personals” en relació al projecte de “l’Escola Nova 21”. Mireu, no sé si a l’entrada anterior vaig ser prou explícit: m’interessa aquest projecte, conec gent seriosa que hi estan posats i, per tant, els desitjo el millor. L’escola del nostre país es mereix que la iniciativa tingui èxit. No sé si el vostre centre hi està interessat i, suposant que hi estigueu, tampoc sé si vau poder participar a la segona part de la trobada al Caixa fòrum. Des d’aquell dia s’han repetit diverses vegades els tallers adreçats a escoles i, pel que en sé, encara en queda algun altre per desenvolupar.

Continue reading

Instituts Escola

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,
com sabeu, la Generalitat Republicana creà del primer Institut Escola. En fou l’impulsor el Dr. Josep Estalella i Graells. Començava l’any 1932 quan el President de la Generalitat, en Francesc Macià, l’inaugurava. Com no podia ser d’una altra manera, la Dictadura franquista es va ocupar de clausurar-lo tant bon punt van “Liberar” la ciutat i van procedir, també lògicament, a depurar el seu claustre de professors. Des d’aquell moment, doncs, una iniciativa que pretenia obrir camins i generar recerca i coneixement aplicat va quedar en suspens.

Continue reading