Category Archives: articles

El català ens necessita més que mai

http://preview.mailerlite.com/p9f7s1/775180882045569500/e8u8/

La llengua catalana també està en campanya

Des de l’aplicació de l’article 155, la llengua catalana ha rebut nombrosos atacs. A les administracions públiques, a les nostres escoles, etc., l’Estat espanyol, el Partit Popular i Ciutadans no amaguen la seva voluntat de posar fi a la normalització lingüística al país.

Què pots fer per impedir-ho?

1. Entra al web www.lallenguanoestoca.cat i mostra el teu rebuig a la intervenció de les institucions catalanes. Ja som més de 30.000 persones!

2. Segueix el canal de Telegram de la Plataforma per la Llengua i ajuda’ns a fer difusió dels missatges que emetrem durant aquesta campanya amb motius de molt de pes per anar a votar les opcions polítiques que defensin un estat a favor del català.

3. Explica a través de les xarxes socials quins són els teus motius per defensar el català a les properes eleccions del 21 de desembre amb l’etiqueta #VotaPerLaLlengua

4. Reenvia aquest correu electrònic a tots els teus contactes, sobretot a aquells que considerin que no és necessari anar a votar el #21D.

Gràcies pel teu suport!

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/3760/la-llengua-catalana-tambe-esta-en-campanya

Institut escola: solució o problema?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

sabeu prou bé que l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya fou un centre d’escolarització integrada fundat a Barcelona durant el govern de la Generalitat republicana. Va ser inaugurat el mes de febrer del 32. Impulsat per la Conselleria de Cultura del selvatà (de La Selva del Camp) Ventura Gassol. Hi estava molt interessada la burgesia liberal, que pretenia trencar l’estancament acadèmic conservador existent a tots els estaments educatius de l’Estat espanyol. Va tenir la seu en l’anomenat “Palau del Governador” del parc de la Ciutadella, davant per davant de l’actual Parlament.

Continue reading

El risc de plegar abans d’hora

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

Ho tinc ben present, suposo que vós també. Durant l’EGB, cap a finals de setè, els mestres del “Cicle superior” ja començaven a fer la llista dels que podrien “continuar estudiant” i dels que, probablement, se n’haurien d’anar cap a la “Formació professional”. Aleshores l’FP no demanava el títol de graduat d’EGB. A partir de Nadal, a vuitè, els tutors començaven a entrevistar-se amb les famílies per anunciar-los el futur acadèmic dels seus fills. A un bon grapat se’ls deia allò de: “Al .., o a la …, li costa molt; seria millor que es decantés per la FP”. La majoria de famílies acceptaven el “Consell” i, resignadament, veien com el seu fill era dels que “no servia per estudiar”. Punt i a part. Final del capítol.

Continue reading

Els “nadius digitals”, ho són?

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

que per viure en el món actual cal ser competent digitalment suposo que, ningú, amb una mica de seny, ho posa en dubte. La llei d’educació de Catalunya (2/2009), en els articles 58 i 59, estableix que tant en l’Educació Primària com a l’ESO s’han de desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies; i que la capacitat d’integrar de manera ordenada les tecnologies digitals en les activitats d’ensenyament i aprenentatge configura un element clau per assolir aquestes competències amb l’objectiu que els estudiants incorporin l’habilitat d’aprendre de manera autònoma al llarg de tota la vida. Els nous decrets de currículum publicats el 2015 dediquen a aquesta competència les corresponents pàgines. Tot i que la competència digital ja apareixia a l’Annex 1 dels Decrets 142 i 143 de 2008 no va ser fins fa un parell d’anys (SIS ANYS MÉS TARD!!) que el Departament d’Ensenyament va editar les dues publicacions que descriuen aquestes competències, les seves dimensions i la seva avaluació.

Continue reading

La conversa

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

tot el que és bo s’acaba aviat, no? Ja hi tornem a ser. Encetem un trajecte que finirà la segona setmana del mes d’abril (Pasqua)

No sé si esteu al cas de les activitats que es desenvolupen a La Pedrera (La casa Milà de BCN). De totes, us en voldria recomanar, particularment una: Les converses. El programa de Les converses es va iniciar el desembre de 2011 amb el sociòleg  polonès ZYGMUNT BAUMAN que va ser entrevistat pel Sr. Joan Subirats, catedràtic de ciències polítiques a la UAB. Al llarg de la tardor passada, per exemple, es va conversar amb l’historiador israelià Yuval Noah Harari, la
cosmòloga nord-americana Lisa Randall, la historiadora italiana Benedetta Craveri i l’escriptor italià Erri de Luca. L’activitat sempre es desenvolupa a l’auditori de La Pedrera, al voltant de les set, o dos quarts de vuit, del vespre. Sempre hi ha servei de traducció simultània. El preu: quatre euros (Quant us va costar l’últim dia que vau anar al cinema?). Us animo a visitar el web, s’ho val, i a gaudir d’algun dels vídeos que hi ha allotjats.

Continue reading

Llums, ombres i periodisme del bo

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

si tot va bé avui començareu les vacances.
Desconec a què les dedicareu; hi ha gent per tot, diuen, no? El que per a uns ho serien, per d’altres suposarien tot el contrari. Ara bé, del que probablement no us escapareu serà de fer anar la targeta de crèdit. Cada any que passa és més complicat, no trobeu? Això del Nadal, diuen que per als senyors fa de més mal portar que per a les senyores. En el meu cas és del tot cert. Tot i que, potser, són les vacances que espero amb més delit també són les que em fan ballar més el cap, tant que, en determinats moments, m’incomoden.

Continue reading

Silenci, lectura i construcció personal

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

en primer lloc em disculpareu el silenci: he estat unes setmanes “out”, per raons diverses.

Ben pensat, però, potser ho heu agraït i tot. No sé vós però a un servidor, de sempre, li ha interessat el silenci i, com més va més m’incomoda l’excés de sorolls, de paraules, d’imatges, d’inputs de tota mena. Tot plegat ens mena, lentament i inconscient, a una sordesa sense patologia clínica. Una sordesa, però, molt greu i preocupant perquè ens inhabilita, sense adonar-nos-en “d’escoltar” de veritat.

Continue reading