Category Archives: aprendre a llegir

Ho saben molt bé on els porten, molt

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

sóc de l’opinió que fer de pare, o de mare, avui dia és molt més complicat que fa uns anys. L’exercici de la paternitat del meu pare, per exemple, havia d’assegurar que el xiquet anés ben vestit, dormit i menjat, bàsicament. I només de tant en tant alguna “homilia” per cridar a l’odre civil. I això per què? Doncs, entre d’altres segur, per una raó fonamental: perquè tots els contexts remaven en la mateixa direcció: els entorns laborals, els escolars, els esportius i els familiars. Tothom educava compartint, bàsicament, una relació similar de valors i de normes.
Des fa ans anys, però, vet-ho aquí que han irromput uns nous agents educatius que tenen una força i una destresa increïbles: el consum, la publicitat i les tecnologies de la comunicació en els seus diversos formats i canals. Avui dia són aquests, els que s’anomena “tercera anella de socialització”, el que tallen en bacallà, els que diuen què està bé i que no ho està, el què cal fer i el que no, els que diuen com t’has de vestir, els que diuen que has d’anhelar, els que… Més encara en infants i adolescents, no cal dir.
I qualsevol els planta cara a aquests. En saben molt, massa i tot, penso. És una lluita desigual. Això per un costat, per l’altra les feines dels pares i les mares s’estan definint cada cop més en termes d’estrès suportat. Els pares i les mares arriben molt malmesos a casa seva en finalitzar la jornada, s’ha d’admetre. En aquestes condicions, els més fàcil és ja no tenir forces per plantar cara a res ni a ningú, diguem la veritat d’una vegada. Més d’una vegada, segur, que us ha passat a vós mateix.
Amb tot, però, a l’Escola no la tirem la tovallola i continuarem fent reunions i entrevistes amb les famílies. Considero que, en aquest context, hi ha una temàtica que hauria de formar part de TOTS els contactes amb les famílies: el del control a internet i les xarxes socials. Ja fa uns anys que el cos del Mossos d’Esquadra ofereix una activitat per a famílies dedicada a la “internet segura”, em consta que funciona bé.
El que no podem admetre és que la canalla se’n vagi a la deriva, literalment, un cop engega l’ordinador. Hi ha dades inquietants, el CESICAT n’aporta unes quantes a l’article que us recomano. Us en selecciono dues, només: només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen solsEl percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.

Com diu el Sr. Tomàs Moré, tècin d’aquest CESICAT cal dir ben clar a les famílies: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
I, finalment, em permeto una llicència, afegir un consell més, el setè, a la llista del final de l’article:

7. Ubicació: Els ordinadors, sempre, en espais comuns, mai a les habitacions.

No dimitiu vós, tampoc, per favor!
Gràcies, un cop més.

Nens a la deriva

Els menors cada cop naveguen més per internet sense control dels pares. La majoria d’infants tenen perfil en alguna xarxa social

Experts en seguretat informàtica i psicòlegs alerten dels perills del ciberespai

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/493147-nens-a-la-deriva.html

La televisió era considerada per molts, fins no fa pas gaire, la principal amenaça a l’autoritat educativa dels pares i a la capacitat de concentració dels nens i nenes en els estudis. Eren temps en què els adults havien de vetllar perquè els seus fills no quedessin enganxats a la petita pantalla i als seus missatges contraproduents.
Ara, però, la cosa s’ha complicat. Internet està guanyant terreny a la tele a gran velocitat i la major part dels menors ja disposen d’un compte de correu electrònic, així com de perfil en xarxes socials com ara Facebook. Molts, a més, es poden connectar a internet a través del telèfon mòbil o altres dispositius a casa, a l’escola, al gimnàs o a la biblioteca pública.
Els infants, doncs, tenen accés a un amplíssim ventall de continguts (res a veure amb el minso grapat de canals de televisió dels seus pares) i això multiplica el risc que s’enfrontin a informacions o relacions perilloses.
Una mostra recent del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) a nens i nenes de 8 a 14 anys, feta durant la Festa dels Súpers de l’octubre passat, revela que el 77,5% tenen un compte de correu electrònic (14 punts més que fa dos anys) i el 70,8%, perfil a Facebook o Messenger (20 punts més que el 2009). Però el que és veritablement inquietant és que només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen sols, el percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.
Les dades del CESICAT difereixen una mica de les de la macroenquesta EU Kids Online, feta a 25 països europeus, segons la qual el percentatge de nens entre 9 i 16 anys de l’Estat espanyol amb perfil en una xarxa social és del 56% (un 11% entre els infants de 9 a 10 anys, i un 42% entre els d’11 a 12, edats en què està prohibit tenir un compte a Facebook). Tant una enquesta com l’altra, però, subratllen el fet que els menors disposen de molts llocs per connectar-se a internet sense supervisió paterna.
“Els pares no saben com poden controlar els seus fills: són usuaris d’internet que vénen del món analògic i poden saber com i quan naveguen a casa els seus fills, però no el que fan amb el portàtil o el telèfon intel·ligent a l’escola, al centre cívic o al gimnàs”, avisa Tomàs Moré, tècnic del CESICAT, que recentment ha editat una guia de navegació segura per internet per a infants i adults. “Les xarxes socials, d’entrada, són molt bones, però tenen forats de seguretat en la privacitat [com s’ha demostrat amb Facebook] i qualsevol pot accedir a les fotos que s’hi pengen, per exemple”, alerta Moré.
Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, infantesa i adolescència, coincideix amb Moré que “la tecnologia no té res de dolent, tot i que sí que pot ser-ho l’ús que se’n faci”. “El problema és si es dedica massa estona a l’ordinador i a la tele i no hi ha alternatives”, avisa. Izcovich denuncia que hi ha molts pares que utilitzen tant la televisió com internet “com un cangur” i “no porten els nens al teatre, al cinema ni realitzen altres activitats d’esbarjo”. “Molts nens passen moltes hores connectats a internet, però desconnectats de la família”, critica el psicòleg, i posa com a exemple el fet que, en moltes llars, hi ha un televisor i un ordinador per habitació.
Per mirar de canviar aquesta dinàmica, Izcovich suggereix als pares que el proper Nadal no es limitin a regalar jocs d’ordinador als fills perquè juguin sols. Moré ens regala un consell per a l’any nou: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
Consells del Cesicat per als pares
1. Eines : Comproveu que els antivirus i tallafocs estan operatius i activeu mesures de control parental.2. Privacitat:  Expliqueu als fills la importància de no revelar totes les dades personals.3. Navegació: Acordeu quines pàgines es poden visitar i reviseu l’historial de navegació.4. Diàleg: Estigueu al corrent de les novetats a internet, compartiu-les amb els fills i navegueu plegats.5. Intrusos: Estigueu atents a les amistats que facin a les xarxes socials.6. Alternatives: Pacteu el temps de connexió i vigileu que no deixen de banda altres activitats.

 

Més sobre el llegir

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

de la Sra.  Androulla Vassiliou, Comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la UE, recordo que us vaig parlar fa pocs dies arrel d’unes declaracions seves en què qualificava d’absolutament innacpetable que tants joves europeus tinguessin problemes a l’hora de llegir i d’entendre allò que llegien. Aquesta situació, a parer seu, els posava en risc d’exclussió social, els feia més difícil trobar feina i els redueix la seva qualitat de vida. Per aquesta raó ha impulsat una campanya d’alfabetització per a totes les edats, enfocada, però, especialment a les persones d’entorns més desafavorits, com els infants romanesos.

El seu pla es fonamenta en un estudi fet per persones expertes, entre les què curiosament no n’hi ha cap de l’estat “español”. El treball, elaborat per la xarxa Eurydice se centra en quatre temàtiques: enfocaments pedagógics, l’abordatge dels problemes de comprensió lectora, la formació dels professorat i la promoció de la lectura fora de l’aula.  Encara que la major part dels països s’han fixat objectius relacionats amb la comprensió escrita, sovint els manquen estratègies, suficientment definides, en els seus plans nacionals, especialment a la primera etapa de l’educació secundària.

Si us interessa més informació podreu obtenir-la en el següent enllaç

http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/846&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

Llegir abans, millor?

A l’atenció del director/a

Benvolguda, benvolgut,

remenant articles de fa dies he trobat aquest. El titular és d’actualitat, sens dubte.
El contingut i la tesi que defensa, però, no són pas nous, ben al contrari. Suposo que sabeu que sim el país del món que està “obsessionat” en aconseguir que els infants del parvulari en “surtin” llegint. Per aconseguir-hi, és clar, s’impedeix de manera conscient i sistemàtica el treball amb altres continguts que permetrien assolir en millors condicions la majoria d’objectius que s’assenyalen en el Decret 181/2008 que fixa els ensenyaments al segon cicle de l’etaà d’educació infantil. La realitat ens demostra, sobradament, que començar abans, en cap cas, és sinònim “d’arribar abans” i menys encara “d’arribar-hi millor”.

De ben segur que aquest debat està instal·lat entre els professionals de parvulari i cicle inicial que teniu treballant en el vostre centre.
Per tant, us agrairé que els vulgueu reenviar, si ho considereu oportú, aquest correu amb l’adjunt. De la mateixa manera, potser pares i mares de critatures petites agrairien poder llegir-lo
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110501/54148444870/quan-comenca-el-fracas.html

Quan comença el fracàs?

Cartas | 01/05/2011 – 06:40h

Mònica Ballester Torras

Terapeuta de la comunicació i el llenguatge Barcelona

Cada vegada ens arriben a la consulta de logopèdia més nens amb sensació de fracàs quan tan sols tenen set anys o sis i mig o fins i tot quatre. Són nens que se senten intel·ligents, entenen i aprenen el món que els envolta, però no saben per què, no aconsegueixen endevinar què han de dir davant una filera de lletres que no poden interpretar. Pot passar que als quatre o cinc anys els diguin amb un somriure: “No t’amoïnis”, mentre que al nen del seu costat li diuen“Molt bé!”.

En general, cap a segon o tercer de primària, els pares, seguint les indicacions de l’escola,ens demanen als professionals que posem al seu fill l’etiqueta de dislèctic. Així queda clar que el que li passa no és culpa de ningú. De ningú? De qui ha estat la idea que els nens han d’acabar P5 sabent llegir i escriure? Qui ha dit que si un nen als 3 anys gargoteja el seu nom i diu les lletres serà un bon lector i escriurà millor? Els estudis sobre l’evolutiva descriuen que, per a la majoria de la població infantil fins als cinc o sis anys, no es completa el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, auditives, visuals, fonològiques…,que són la base per aprendre a llegir i escriure de manera eficaç. Per què volem que n’aprenguin abans d’estar prou preparats? eA cap pagès o jardiner se li acudiria d’estirar les fulles de les plantes perquè creixin més ràpid, perquè es desarrelarien. Als quatre o cinc anys, la majoria dels nens que arriben a llegir ho fan de forma mecànica, sense comprendre el que llegeixen i aplicant uns mecanismes no adequats. La dedicació perquè llegeixin i escriguin abans dels sis anys va en detriment de donar-los el que necessiten en aquest moment evolutiu. Ajudar els nens a créixer a partir de les seves capacitats, a partir del joc, del moviment,de la música, d’educar a escoltar, a esperar, a expressar-se amb les paraules i les emocions, amb dibuixos i colors, entrenar el seu traç, la percepció sensorial, etcètera. En arribar als sis anys, ja s’ha pogut desenvolupar prou el llenguatge i la parla, s’han pogut instal·lar bé les bases cognitives necessàries i, aleshores, poden aprendre a llegir i a escriure pràcticament de forma natural, independentment del mètode que s’apliqui, enqüestió d’uns mesos. Els mestres de preescolardiuen que els pressionen. Qui? Els pares? Els mestres de primària? Els de secundària? La direcció escolar? La competència entre les escoles? Les editorials?

És trist que un nen de set anys no gaudeixi llegint i escrivint, sinó que justament faci el possible per escapolir-se’n. Però ja fa tres anys que força un aprenentatge per sobre de les seves possibilitats i amb sensació de no arribar a complir amb les expectatives. Em nego a posar-los l’etiqueta de “trastorn de lectoescriptura” o “dislèxia” perquè l’únic que els passa és que els han desarrelat, els han estirat massa per les fulles encara que la mà del jardiner no sigui de ningú.
Gràcies.

Què és llegir?

A l’atenció del Director/a

ja coneixeu l’existència de la Fundació Edu21, organitza al llarg de l’any jornades i actes relacionats amb qüestions d’actualitat relacionades amb el món educatiu des de vessants ben diverses. Si us interessa conèixer les que s’han desenvolupat podeu fer-ho a través de l’enllaç  (http://www.edu21.cat/). A la mateixa pàgina podreu consultar el seu Butlletí mensual i us hi podreu subscriure, de manera gratuïta, si considereu que s’ho val.

Fa poc temps hi han penjat un vídeo sobre el que significa avui i ara “saber llegir”. És curt i concret, aclareix. Penso que podria ser d’utilitat per ser utilitzat tan en reunions dels mestres i professors del vostre centre com, també, si escau, per presentar la complexitat de “l’aprendre a llegir” a les famílies dels alumnes.

Vós mateix:

Salutacions,