Dialogar a l’escola

A l’atenció del Director

Benvolguda, volgut

Ja hi tornem a ser, no? Els anys passen que no te n’adones; amb l’edat més encara, ja ho sabeu. Ahir, per exemple, en vaig tenir una evidència. Les persones joves, de menys de 30 anys, eren la immensa majoria en el claustre de l’escola on vaig anar a treballar. La majoria dels que fan la meva cara ja no hi són. Em va fer pensar.

Bé, doncs, m’hi poso. Veurem com queden les bones intencions que tinc, ara mateix, pel que fa a aquest bloc.

Suposo que sabeu qui és en Philippe Meirieu, professor de la Universitat Lumière-Lyon. A parer meu és un dels autors que hauríem de seguir amb una certa regularitat. És, ara mateix, un dels cervells més lúcids en el nostre món educatiu. Ja sé que podeu dir que no teniu temps o que això són teories i el que us cal són “coses pràctiques”; però no us deixeu enganyar perquè totes les pràctiques, per petites que siguin, se sostenen en un marc teòric. Totes les coses que passen a l’escola passen, de la manera que passen, perquè tenim un marc teòric, més o menys conscient i explícit, que ens diu “què és un alumne”, “quina és la funció dels docents” i “què és l’aprenentatge”. Penso, per tant, que llegir per distanciar-nos una mica de la immediatesa ens pot fer molt de servei, ens pot ajudar a ser millors mestres. No en tinc cap dubte.

Mireu, per no allargar-me, us recomano quatre llibres del Professor Meirieu que s’han editat a casa nostra. Us en podria posar d’altres, ja ho sé, però la tria està feta amb tota la intenció. I l’ordre de lectura, també, d’esquerra a dreta.

Si continueu dient que, malgrat tot, no teniu temps per a teories us recomano que invertiu 20′ en escoltar aquest vídeo. Compto que no us deixarà indiferents i que, potser, us estimularà a conèixer-lo més a fons. Va, només són 20′.

 

I si el vídeo us ha despertat la curiositat us recomano, molt, una sèrie de 26 vídeos “L’Education en Question(s)”. No sé com aneu de llengua francesa, però per poc que pugueu us recomano molt que els aneu mirant. Són un veritable tresor. En cadascun, en 10′, es presenta un referent del món educatiu, des de Maria Montessori fins Paulo Freire, passant per Cuisenaire, Claparède, Tagore, Freinet, etc. “Com despertar el desig d’aprendre? Cal fer una escola personalitzada? Què fer amb els nens i els nois que no els agrada l’escola? , aquestes i moltes altres són les qüestions a les què trobareu resposta en aquesta sèrie. Com a pare trobareu pistes per a l’autonomia i desenvolupament dels fills, com a educador entrareu a la cova d’Ali-baba, atrapat per la qualitat de cada informe i retrat que en fa en Meirieu.. De veritat, mireu-vos-la.

Une série de 26 vidéos courtes sur l’éducation et l’école !

L’Associació de Mestres “Rosa Sensat” ha tingut l’encert de traduir un dels darrers llibres d’en Meirieu, el que va escriure després dels atemptats de París (2015) i de Niça (2016). El país, França, va quedar en estat de col·lapse. Moltes persones es van preguntar pel sentit de l’escola i els costava trobar explicacions i respostes a preguntes que afectaven l’essència mateixa del sistema educatiu. Doncs bé, com us deia, l’AM Rosa Sensat ha tingut l’encert de traduir l‘Eduquer après les attentats. Se’n va fer la presentació fa poc, el dia 12 de juny. L’han inclòs en la seva col·lecció “Referents”:

http://rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=Referents

Com recull el web de l’Associació, l’Educar després dels atemptats, al llarg dels seus vint capítols, no es queda únicament al nivell dels principis i dels valors, sinó que s’endinsa volgudament en la pràctica educativa: la gestió de les creences, la laïcitat i els símbols, el currículum comú, l’avaluació, l’autoritat dels docents… I no es limita a preguntar-se i a preguntar-nos què podem fer des de l’educació enfront tant de l’islamisme gihadista com del replegament identitari, sinó que apunta diverses vies per començar a fer camí.

Perquè… a l’escola s’ha de parlar, de tot i sempre. No us autocensureu, per favor. En relació a aquesta necessitat de continuar parlant, pensant i fent després dels atemptats l’actual Presidenta de l’AM, la Francina Martí, va publicar un bon article en el “Diari de l’educació”, us el recomano, també.

Educar després dels atemptats

Francina Martí

12.08.2018
http://diarieducacio.cat/educar-despres-dels-atemptats/#prettyPhoto

Sabíem que Philippe Meirieu, un dels referents de la pedagogia actual, havia escrit un llibre després dels atemptats gihadistes a París de 2015 i 2016, Educar després dels atemptats, que ens podia servir de guia per anar més al fons de la qüestió. Vam començar a preparar la traducció al català i aquest mes de juny passat la vam presentar a Barcelona, acompanyats de l’autor. D’aquest llibre i de la seva visita n’hem après moltes coses. La primera és que no es tracta només d’educar per combatre els atemptats, sinó que cal aprofundir i desenvolupar l’objectiu central de l’educació: aprendre a viure junts. És a dir, es tracta de “educar per a la responsabilitat, formar per a la ciutadania, construir la laïcitat, metabolitzar la violència gràcies a la cultura”. Tal com diu a les conclusions del llibre, hem de “refundar la nostra Escola perquè fabriqui el comú i en responsabilitzi els seus actors, fer front al soroll i la còlera del món sense renunciar als nostres valors”.

Les conclusions del debat del tema general de la 53 Escola d’estiu de Rosa Sensat “Educar per comprendre el món de manera crítica” van també en aquesta línia. No es tracta de simplificar la lectura del món: bons i dolents, veritat i mentida, blanc i negre… sinó que es tracta de treballar des de l’escola per a la recerca de la veritat, enlloc de voler posseir veritats. Des de l’escola s’ha d’estimular el dubte, perquè sigui el motor de l’aprenentatge i s’han de generar nous interrogants perquè cadascú trobi les pròpies respostes: convertir les certeses en inquietuds, i fer de l’escola un lloc on s’aprenen a fer preguntes. Tal com diu Meirieu, “acompanyar-los perquè no es donin mai per satisfets amb una aproximació, per més seductora que sigui” i “exigir-los que creixin i progressin, que prefereixin la recerca de la veritat a les mixtificacions dels mercaders d’il·lusions”. En definitiva, es tracta que tothom pugui pensar per ell mateix.

Sabem que el debat i el diàleg són els mitjans per a desenvolupar en el si de l’escola actituds democràtiques, que ens formin com a ciutadans que vivim i aprenem conjuntament. I és per això que a l’escola s’ha de poder parlar de tot, sense caure en el parany de fer-ho de manera improvisada, sobretot quan es tracten temes especialment sensibles i que afecten directament les emocions més primàries, com és el cas dels atemptats. És per això que Meirieu proposa abordar un tema com aquest a l’escola, a través d’un debat preparat i estructurat, amb unes regles ben marcades i assumides per tothom. Un debat que no s’ha de confondre amb un intercanvi d’opinions on tot s’hi val, i on, sovint, els líders més carismàtics imposen els seus punts de vista i uns quants callen, o no gosen intervenir. En la seva proposta de debat suggereix el canvi de rols, i que cadascú defensi i argumenti el seu punt de vista i també el dels altres, a fi que les idees no s’enquistin i que hi hagi una revisió dels partits presos per cadascú.

A més, Meirieu també proposa introduir un objecte mediador. Si proposem a l’aula un debat obert i improvisat, perquè cadascú vagi dient el que li ve al cap en el primer moment, estem exposats a fer un debat on les idees que hi apareguin siguin superficials, basades en els tòpics habituals, i que aflorin les emocions més irracionals. Amb la finalitat de fer un debat més ric i aprofundit, i de posar distància a les emocions, Meirieu proposa oferir un objecte de mediació artístic: un poema, un conte, una pel·lícula, una obra d’art, que ens ajudi a obrir mires i anar més enllà de les idees preconcebudes i tòpiques. La literatura i totes les arts permeten accedir a la imaginació creativa, i “veure al mateix temps la identitat i l’alteritat, permet reconèixer-se en l’altre i, també reconèixer-se “un mateix com un altre”.

El paper de l’escola és ensenyar allò que ens uneix, i no el que ens separa, malgrat les diferències culturals. No tenim certeses per combatre el mal, que és propi de la condició humana, però sí que sabem que des de l’escola podem combatre emocions i actituds que no tenen res de democràtiques, com ara: el rebuig als que identifiquem com a “diferents”, el replegament amb els “nostres”, l’agressivitat i la violència… i que això ho podem fer a través de la pràctica sistemàtica del debat argumental i de la trobada amb les arts.

No deixeu passa l’oportunitat,la necessitat i la urgència, de parlar-ne amb els alumnes, per favor.

Gràcies pel vostre temps i pel vostre compromís