Deures d’estiu

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

la setmana vinent, si tot va bé, s’acabarà el curs, un altre.

De ben segur que la majoria dels vostres alumnes prenen “recomanacions d’estiu”. Sota d’aquest epígraf la varietat és molt gran. Des d’aquells centres que no s’hi volen trencar el cap i recomanen el producte comercial d’una editorial, fins aquell centre que se les empesca per fer una proposta pròpia, més o menys adaptada a les “necessitats” i els “interessos” dels alumnes.

 

carpeta

No sé vós, però un servidor recorda nítidament el tedi de les hores d’estiu dedicades a “fer els deures”. Quan era menut no s’estilaven aquesta mena de materials però si a casa teva tenien quatre duros et col·locaven cada tarda a “repàs”. Tenies el cap amb la colla, que a aquella hora anaven com bojos en bicicleta, estaven començant una cabana, omplien pots de llauna foradats amb grills o caçaven granotes. Tot era molt més estimulant que els deures, us ho asseguro. Amb tot, però, com que a casa érem gent d’ordre, el nen havia d’anar a fer deures cada dia. No tinc consciència d’haver après res en aquestes hoes d’estiu.

La qüestió dels deures d’estiu és una temàtica d’aquelles que mai s’acaba de resoldre, no trobeu? Reapareix, any rere any, i mai acabem de fer net. Comencem el curs amb la intenció “d’aquest any sí”, aquest any ho treballarem bé i mirarem de conciliar totes les “sensibilitats”, que en relació a aquest tema, hi ha en el claustre.

Un dels blogs als què estic subscrit és el del psicòleg Eduard Hervàs. El dia 18 de juny de 2014 feia una entrada amb el títol: “Els deures d’estiu a casa”. Començava amb dos paràgrafs antològics:

Em contava la mare d’un xiquet de vora quatre anys que havia acabat el primer curs de l’Escola Infantil que anà a la reunió de final de curs i la mestra els donà un grapat de papers per als deures de l’estiu del seu fill. El xiquet havia de fer la feina als fulls, copiant les lletres al llarg i ample de l’estiu, amb la condició de que “ho fera ben fet”. Perquè, com digué la mestra, no havien estat tot el curs “ensenyant-los a fer les lletres” perquè ara a casa desaprenguera el que havia aprés, i “ho fera malament a casa per culpa dels pares”. 

La mare es debatia i dubtava entre dues opcions: el desig de passar de deures i deixar que el nen s’oblidara de l’ensenyament regulat fins a setembre i b) la por de no fer-ho i que “li prenguera mania” per a la resta dels anys d’Escola Infantil en que hauria de ser la seua mestra. Mala cosa, això de la por dels pares al professorat i que mereix un article sencer, i mala cosa dubtar entre aquestes dues opcions.  Però, li vaig dir, resulta que no s’ha demostrat encara en cap estudi ni investigació que fer deures a casa augmente l’aprenentatge escolar de l’alumnat. Les xiquetes i els xiquets aprenen quan posen en pràctica en la realitat de la vida allò que els han facilitat a l’escola i no quan han de repetir exercicis o fer còpies a casa al paper.

A la fi de l’entrada proposava un “Programa alternatiu de deures d’estiu a casa” per a alumnes d’educació infantil i primària, aquest, a veure què us sembla:

  • Excursions amb els pares, parents i/o amics per descobrir la geografia a peu pla i gaudir de la natura.
  • Hores d’aigua a la platja o a la piscina, per aprendre a nadar, jugar i cansar-se.
  • Llibres per a mirar, repassar i/o llegir sense resums escrits, perquè els vinga allò de llegir per plaer.
  • Molts contes contats, per augmentar la seua imaginació i buscar les histories als llibres.
  • Diferents sessions d’històries i àlbums fotogràfics familiars, per aprendre a sentir-se part d’una família, que va més enllà dels pares
  • Hores mirant, ajudant i embrutant-se en la cuina de casa, per aprendre a menjar i a fer menjar.
  • Activitat física: esports, passejos, bicicleta, patins, corda de botar…
  • Hores amb les amigues i amics, amb joc lliure, per aprendre les relacions i les activitats comunes.
  • Activitats extra: veure amagar-se la lluna, veure eixir el sol, anar a un concert de la Banda o una nit de Jazz, buscar i estudiar formiguers o col·leccionar fulles d’arbre o pedres del camp.
  • Algun temps lluny dels pares, per aprendre l’autonomia i que els pares es retroben com a parella.
  • Ajudar en les activitats domèstiques, per aprendre responsabilitat i coresponsabilitat.
  • Col·laborar en la compra diària o setmanal, per aprendre economia i a sumar i restar…

No sé si mai heu llegit res de la Donata Elschenbroich, una pedagoga alemanya. Se’n va parlar molt perque va aconseguir que un llibre sobre Educació Infantil es convertís en un best-seller: Weltwunder, Kinder als Naturforscher (Las maravillas del mundo. Los niños como naturalistas). L’editorial Destino, l’any 2004, li va publicar una altra obra que també va portar cua: Una mena de llistat (polèmic) d’algunes de les coses que hauria d’haver experimentat una criatura als 7 anys. El títol és eloqüent: Todo lo que hay que saber a los siete años: cómo pueden descubrir el mundo los niños,  ISBN: 84-233-3579-8.

12

   

 

 

 

 

 

Bé, doncs, us detallo una relació d’algunes de les coses que, segons aquesta autora, els infants, els xiquets i les xiquetes, abans dels set anys haurien d’haver experimentat, “per anar bé”. Algunes són d’un sentit comú aclaparador. Penso que la llista podria ser un bon lloc per pouar recomanacions que s’ho valguin. Us en poso una cinquantena, a veure què us semblen:

  1. Haver notat que són importants “si tu no hi fossis…” “Ens faltaves tu…”
  2. Voler guanyar i saber perdre.
  3. Saber què significa “portar-se malament”.
  4. No barrejar la gana amb l’estar enfadat; el cansament amb la tristesa.
  5. Saber cuinar dues receptes per a ell i un amic.
  6. Haver participat en una marxa nocturna.
  7. Menjar mores de l’arbust.
  8. Saber-se de memòria un poema.
  9. Tenir una col·lecció o ganes de començar-la.
  10. Saber guardar un secret.
  11. Recordar una promesa que hem complert..
  12. Saber curar una ferida, saber el que passa en el cos quan s’està constipat.
  13. Saber com s’alimenta a tres animals diferents i poder regar una planta.
  14. Haver vist un rellotge de sol.
  15. Visitar un cementiri, almenys una vegada.
  16. Haver-se passejat per un rierol.
  17. Haver sembrat i collit.
  18. Conèixer un signe de l’alfabet xinès.
  19. Saber cantar tres cançons, una en una altra llengua.
  20. Haver mirat per un telescopi.
  21. Saber connectar i desendollar aparells.
  22. Haver examinat els nervis d’una fulla i les línies de la mà.
  23. Haver estat en una llibreria i en un museu.
  24. Tenir tres olors/colors preferits.
  25. Haver pujat a un escenari per representar alguna cosa en públic.
  26. Saber diferenciar les fruites per l’olor (?).
  27. Saber quatre endevinalles, tres acudits i un embarbussament.
  28. Saber que no tots els desitjos s’acompleixen.
  29. Conèixer dues constel·lacions estel·lars.
  30. Haver-se fet un autoretrat.
  31. Haver observat a son pare mentre s’afaitava.
  32. Haver cuinat, netejat, fet el llit.
  33. Passat dos dies sencers amb el seu pare.
  34. Saber gronxar-se, tot sol.
  35. Haver fet un ninot de neu, un castell a la sorra de la platja, un dic en un corrent d’aigua.
  36. Passar una nit amb una altra família.
  37. Conèixer les diferents relacions familiars: oncles, cosins, nebots, néts, padrins…
  38. Donar almoina a algú que en demani pel carrer.
  39. Notar la diferencia entre menjar i celebrar un dinar.
  40. Saber-se el número d’urgències.
  41. Haver-se enfilat a un arbre.
  42. Haver rebut i enviat un correu-e.
  43.  “Saber-se” (explicat amb les seves paraules) un llibre de cap a peus.
  44.  Saber clavar un clau, cargolar amb un tornavís i canviar una pila.
  45.  Saber prendre un encàrrec per telèfon, guardar-lo i donar-lo quan sigui el moment.
  46.  Experimentar el contrari de comoditat
  47.  Primeres nocions d’enyorança, migració, alberg i sense sostre.
  48.  Saber embolicar un regal.
  49.  Haver canviat, o ajudat a canviar, els bolquers a un nadó.
  50.  Ajupir-se quan li ha caigut alguna cosa a una persona.
  51.  Obrir una porta i deixar passar algú.
  52.  Deixar acabar de parlar.
  53.  Haver anat d’excursió, diferenciar córrer, caminar i passejar.
  54.  Haver fet de mediador en una baralla.
  55.  Haver notat els pols propi o d’un amic.
  56.  Haver conegut un expert, un especialista o una autoritat.
  57.  …

D’altra banda, potser ho recordareu, l’estiu de 2015 un professor italià va generar una polèmica enorme a partir d’una proposta de deures d’estiu que va preparar per als seus alumnes. El soroll que va generar va3 arribar fins aquí, ho recordo molt bé. Les opinions, com gairebé sempre, es van polaritzar: per a uns, la proposta era una glopada d’aire fresc, però per a uns altres era una frivolitat.

3

 

http://www.huffingtonpost.es/2015/06/10/deberes-profesor-verano_n_7554446.html

La proposta en qüestió era aquesta:

1. Al matí, de tant en tant, camina tot sol per la vora del mar. Mira com el sol es reflexa a l’aigua i, alhora, pensa en les coses de la vida que més t’agraden o nota que ets feliç.
2. Intenta fer servir totes les paraules noves que has après aquest curs: podràs dir més coses, podràs pensar més coses, i com més coses pensis més lliure et sentiràs.
3. Llegeix tant com puguis. No perquè ho hagis de fer per força. Llegeix perquè l’estiu t’inspira aventures i somnis. Quan llegeixis et sentiràs com els ocells quan volen. Llegeix perquè és la millor manera de rebel·lar-se.
4. Evita totes les coses, persones i situacions que et facin sentir negatiu i buit. Busca situacions estimulants i amics que t’aprecien i t’entenen per ser qui ets.
5. Si et sents trist o espantat, no et preocupis. L’estiu, com totes les grans coses, trastorna l’ànima. Intenta fer un diari on hi puguis escriure els teus sentiments (i quan tornis, al setembre, si vols, el llegirem junts).
6. Balla; sense sentir vergonya. Al carrer, prop de casa teva o a la teva habitació. L’estiu és un ball. Seria una vergonya no formar-ne part.
7. Almenys una vegada has de veure sortir el sol. Ser-hi en silenci i respirar,  Tanca els ulls, agraït.
8. Practica molt d’esport
9. Si trobes una persona que t’agrada molt digues-li amb tota la sinceritat i la gràcies que siguis capaç. No passa res, tant si ho entén, com si no ho.  Si no és recíproc, aleshores no estava previst que ell o ella formessin part del teu destí. Si el sentiment és compartit, aquest estiu és la gran oportunitat per caminar plegats (i si no funciona torna al punt número vuit).
10. Recorda el que has après a l’escola i consulta els teus apunts.
11. Siguis feliç com el sol i indomable com la mar.
12. No diguis paraulotes. Sigues sempre educadíssim i gentil.
13. Gaudeix de pel·lícules amb diàlegs emotius, sobretot en anglès. T’ajudarà a millorar les teves capacitats lingüístiques i les teves oportunitats de somniar. No deixis que la pel·lícula s’acabi amb els crèdits. Viu l’experiència tot l’estiu.
14. Durant el dia o la nit somia com pot ser la teva vida. Durant l’estiu, agafa forces per no rendir-te i fes tot el que puguis per aconseguir aquest somni.
15. Sigues bona persona.

Us asseguro que es va organitzar un sarau important al país dels Apenins.

I acabo amb una proposta per a secundària. Mireu, oi que tothom s’omple la boca de “desenvolupament competencial”? Doncs això! Del que es tracta és que els alumnes posin en solfa, utilitzin, els coneixements que, potser de manera no gaire funcional, significativa i contextualitzada, han treballat al llarg del curs. Uns bons deures per aquestes edats sóc del parer que haurien d’anar en el sentit d’estimular i afavorir que cada alumne “tiri per on vulgui”, “camini per on li vingui de gust”. Oi que l’interès, el sentit, personal és la clau dels aprenentatges? Doncs animem els alumnes a que conreïn les seves afeccions d’una manera seriosa. Ara bé, si ho fem, la primera setmana de setembre s’hauria de dedicar a compartir les experiències.

Ja sé que per aquest curs ja he tard. Ho he fet expressament. Us dono aquestes referències per si el curs vinent us passa pel cap allò de “enguany tancarem d’una vegada la qüestió dels deures”. Que tingueu sort.

I, una vegada més, gràcies pel vostre temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *