“pedos”

ara

A l’atenció del Director
Benvolguda, benvolgut,

No fa gaire es va acabar aquell invent que es va treure de la màniga el Consell Escolar de Catalunya, el Debat sobre el futur de l’educació a casa nostra: “Ara és demà”. No sé si n’heu estat al cas, i fins quin punt. A parer meu, tot plegat? Diria que no gran cosa, la veritat. Es va iniciar el mes de juliol de 2016 i aquest juliol es farà una Sessió plenària del Consell Escolar de Catalunya per aprovar el document definitiu que es lliurarà a la consellera.

En paraules de Consell “El marc inicial de debat es va definir en forma de cinc ponències, elaborades per experts en cadascun dels àmbits, amb la intenció de centrar la reflexió en una sèrie d’aspectes rellevants i especialment per anar més enllà de la quotidianitat i posar els llums llargs per prendre perspectiva sobre l’educació del futur”.

  • “Els pilars del sistema educatiu”
  • “L’arquitectura del sistema educatiu”
  • “El centre educatiu”
  • “El professorat”
  • “L’alumnat”

http://consellescolarcat.gencat.cat/ca/araesdema/ponencies/

nova

El nas, i els anys, em fan dir que aquest “debat” fou una “Reacció” a la presentació de “l’escolanova21”. Des de la seva presentació que al Departament d’Ensenyament se’l veu “incòmode”, descol·locat i, fins i tot diria que “ressentit”. Diria que això de que hi hagi centres que pretenguin “fer coses” sense demanar-los permís no els va agradar gens ni mica. De fet, l’administració actual mai s’ha cregut del tot el Decret d’autonomia de centres que es va publicar durant el mandat del Conseller Maragall (Decret 102, de 3 d’agost de 2010). En voleu una prova? Doncs aquesta: tot i que en els annexos dels Decrets 119 i 189/2015 d’ensenyaments de les etapes d’escolaritat obligatòria hi diu el que hi diu en relació als horaris, encara hi ha algun inspector que “fa ajustar” les assignacions horàries d’àrees i matèries” dels centres al seu criteri perquè, segons ell, “falten 45 minuts” de no sé què. Mare meva!

També la desconfiança, diria, ha estat el motor que va fer organitzar, els dies 27 i 27 de maig, les “Jornades d’innovació pedagògica”. Hi vaig assistir i sabeu què? Doncs que em va donar la mateixa sensació: era una “resposta” a la gent de l’escolanova21. Es va fer per poder dir: “Ei, que d’innovació fa molts anys que se’n fa i el Departament sempre hi ha estat”

inn

http://xtec.gencat.cat/ca/innovacio/jornades/

Tot plegat em dol molt, creieu-me. El que caldria haver fet, des d’un principi, és sumar esforços i no barallar-nos per veure qui innova més. Som un país massa petit com per fer aquestes “guerres de campanar”. L’escola no s’ho mereix. Ei, compte, no us penseu que estic posat en això dels “21”, que no ho estic. No per res, però no hi estic.

Situats, torno a l’inici, al Debat sobre el futur de Catalunya “ara és demà”. Resulta que una de les idees que s’ha plantejat ha estat la d’incloure els alumnes de dos anys a les escoles. Us penseu que es proposa en benefici dels infants? Ni de lluny. Ara volen fer el que ja fa anys que es va fer en el País Basc: la canalla de dos a les escoles. Els bascos, en aquell moment, ho van fer per evitar un problema enorme: la baixada de la natalitat feia preveure que molts funcionaris de carrera es quedarien sense feina. Solució? Doncs incrementar la matrícula dels centres amb la incorporació dels infants de dos anys. Ningú es va preguntar si la mesura era millor per als infants, ningú. La mesura posava remei a un problema administratiu i laboral, només. Com podeu suposar les Llars d’infants van estar d’allò més contentes.

Doncs com que allò que els va passar als bascos ara resulta que ens comença a passar a nosaltres (Ho sabeu que cada cop es tancaran més grups i línies de parvulari de tres anys, no?). Doncs com que comencem a veure les orelles al llop decidim, també, que el millor per als infants de dos anys és escolaritzar-se. Algú em dirà que això ja està passant en escoles de municipis molt petits, cert. Ara bé, no és ben bé el mateix. Molts municipis petits de Catalunya veuen com la natalitat ha entrat en un cicle descendent. Una de les conseqüències d’aquesta realitat és la de posar en qüestió la continuïtat d’unes Llars municipals que suposen una despesa molt gran per als Ajuntaments si han de complir amb els requisits d’espai i de personal que s’estableixen en el Decret 282/2008. Per fer front a aquesta realitat i garantir la prestació del servei educatiu per als infants de 0 a 3 anys, el Departament d’Ensenyament publicà Ordre ENS/273/2015, de 25 d’agost, per la qual s’estableix el Pla experimental del primer cicle d’educació infantil (EI) en escoles rurals. No diré que aquesta sigui una mala decisió en aquests casos.

L’Etapa d’Educació infantil ja la tenim “partida” en dos: el primer cicle a les llars d’infants i el segon als parvularis de les escoles. A algú això li pot semblar normal, però no ho és gens. Us imagineu que la primària estigués, també, partida en dos? Els dos primers cicles a les escoles i el cicle superior enganxat al cul dels instituts? Oi que us semblaria absurd? Doncs ho seria igual que ho és posar els parvularis al cul de les escoles. La majoria de països europeus no tenen aquesta realitat: cada etapa educativa té els seus centres, diferenciats: els diferencien perquè les necessitats dels infants de les tres etapes no són les mateixes, vet-ho aquí.

Bé doncs, arribo on volia anar, a la sospita que, de sobte, els infants de dos anys es veuran obligats a anar a les escoles. Tornarem a trencar, un cop més, l’etapa d’educació infantil. Ara el tall es farà dins del primer cicle. Els infants de 0 a 1 any continuaran a les llars d’infants i els de 2 cap a l’escola. Més enllà de l’absurd de la decisió hi ha raons de pes per oposar-s’hi. Tenim els parvularis més “escolaritzats” d’Europa, tenim els infants de 3 a 6 anys que passen més hores al dia asseguts a la cadira. Els nostres pàrvuls són els que consumeixen més quilos de paper per quilo de criatura. Els nostres parvularis pateixen una pressió enorme de les escoles i “s’han d’adaptar” a uns models de funcionament que no els són propis. Els parvularis veuen que no poden diferenciar aspectes bàsics de l’atenció als infants. No poden tenir unes maneres pròpies de:

  • Relacionar-se i comunicar-se amb les famílies
  • Organitzar els espais i els materials
  • Valorar i organitzar el temps
  • Utilitzar metodologies i tipus d’activitats
  • Relacionar-se i interactuar amb els infants
  • Definir i conceptualitzar de les àrees

L’exemple paradigmàtic el tenim en la presència dels especialistes en els parvularis. En el Decret181/2008 no hi ha “Música, Educació física ni Anglès”. Tot i això els especialistes de primària hi van a treballar. Hi ha molts continguts del Decret de parvulari que no es poden fer perquè no hi ha el temps que dediquen a treballar uns continguts que no els són propis.

I arribo al títol de l’entrada: “Pedos”. A les llars d’infants, o a les escoles bressol, no hi ha infants de P0, P1, ni P2. No són pàrvuls!! Hi ha nadons entre tres i nou mesos…, infants entre els nou mesos i els divuit, i Infants de 18 a 36 mesos. És a dir, hi ha petits, mitjans i grans, com es diu a les famílies. Ens equivocaríem, també, si féssim l’acrònim amb les inicials de “llar” o de “Bressol”. “LLARDÓS” ja sabem què vol dir, no? i B2 ja el fem servir per una titulació de català.
Les llars d’infants i les escoles bressol estan preocupades perquè s’està preparant el terreny per prendre’ls el grup dels grans, els de dos anys. Llegiu, llegiu l’article que no fa gaire es publicava al diari “ara”.

Gràcies pel vostre temps, de veritat.

llar

https://es.pinterest.com/pin/541698661401765411/

Les llars d’infants temen que l’escola s’avanci als dos anys

La iniciativa ‘Ara és demà’ vol proposar el concert de P2 en lloc de començar l’escola abans

http://www.ara.cat/societat/llars-dinfants-temen-lescola-savanci_0_1775222503.html
Núria Martínez 10.04.2017

Que l’escola comenci als dos anys en lloc de fer-ho als tres. Aquesta proposta de les ponències del debat d’ Ara és demà del Consell Escolar de Catalunya (CEC) que es va fer pública al novembre ha desfermat la inquietud entre les llars d’infants, que consideren que significaria la seva fi. Que l’escola comenci als 2 anys també és una de les propostes que hi ha sobre la taula al pacte educatiu que està preparant el govern espanyol. Actualment, el debat s’està produint en la subcomissió sobre la situació educativa de l’Estat del Congrés i està previst que encara s’allargui uns mesos.

“Les mestres de les llars d’infants estan molt angoixades perquè saben que l’etapa dels 0 als 2 anys no seria viable”, apunta la cap del departament jurídic de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Maite Salgado, que afegeix que seria un error “immens” en l’aspecte educatiu. Per a la directora del departament de petita infància de la Fundació Pere Tarrés, Verónica Bautista, a les escoles “no es podria respectar el ritme del nen i no es podrien cobrir les seves necessitats educatives”. “Cada nen és un món i menys atenció va en contra dels nous models educatius”, insisteix Bautista.

En la mateixa línia es pronuncia el gerent de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya, Jordi Fibla, que considera que pedagògicament una etapa de P-0 i P-1 “no té sentit” i reivindica que la relació entre l’equip educatiu i la família “és molt més enriquidora i pròxima” en una llar d’infants que “en un centre més gran”.

Després de diversos debats i converses amb el sector, l’autor de la polèmica ponència d’ Ara és demà titulada L’arquitectura del sistema educatiu, el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Joan Mateo -que la va escriure en qualitat de catedràtic i no com a membre del departament d’Ensenyament-, ha accedit a modificar-la. En lloc d’apostar perquè l’escola comenci als 2 anys, Mateo proposa un concert a P-2 per a les llars d’infants privades. Això vol dir que els pares no tindrien l’obligació d’escolaritzar els seus fills, però sí que la tindria Ensenyament d’oferir places per a tothom.

“Si volem potenciar l’equitat hem d’ampliar l’exposició al sistema educatiu”, apunta Mateo. Amb aquesta modificació de la ponència d’ Ara és demà, creu que es “manté l’aposta per l’equitat” i “no s’entra en conflicte amb les llars d’infants”. “Amb la nova proposta no perdrien alumnes, sinó que en guanyarien”, apunta el catedràtic, que insisteix que cal ampliar la cobertura educativa per a la gent amb dificultats. Una vegada incorporades les modificacions a la ponència, ara el Consell Escolar ha de votar l’informe definitiu, que posteriorment s’entregarà a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que decidirà què cal fer-ne.

Pel que fa al nou pacte educatiu a nivell espanyol -el debat del qual s’allargarà durant mesos-, el gerent de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya es mostra més optimista ara que fa unes setmanes, però assegura que no “abaixaran la guàrdia”. En aquest sentit, afegeix que hi ha comunitats autònomes que ja estan implantant aquest model.

Itàlia i països nòrdics, referents

Debats i incerteses a part, els experts reivindiquen la importància de l’educació infantil i posen com a referents països com Itàlia o els països nòrdics, amb models força diferenciats a l’espanyol. A Itàlia, segons explica la professora honorífica de la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en pedagogia, M. Antònia Pujol, l’escola no comença fins als 6 anys i l’educació infantil està dividida en dues etapes: dels 0 als 3 i dels 3 als 6. En aquest sentit, reivindica la presència d’un moviment de renovació pedagògica molt potent d’Itàlia que lluita perquè la primària treballi amb més autonomia i pugui recollir tota l’experiència que han adquirit els nens de petits.

“La petita infància necessita que se la miri amb uns ulls d’acompanyament, no de substitució de la família”, apunta Pujol, que recorda que a les llars d’infants es tracta el nen “de manera molt significativa”.

Per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, els països nòrdics són referents en matèria d’educació infantil. “Allà l’escola es comença molt tard, però les famílies reben suport per quedar-se amb els nanos o disposen d’espais d’acollida”, apunta Prats, que afegeix que hi ha “oportunitats d’un aprenentatge més social”. En aquest sentit, apunta que disposen de múltiples opcions que no passen per l’escola.

Un altre dels punts que valora positivament de Finlàndia Eulàlia Fernández -professora d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)-és que considerin que hi ha molta diferència entre un nen nascut al gener i un del desembre, tot i que siguin del mateix any.