Silenci, lectura i construcció personal

A l’atenció del Director

Benvolguda, benvolgut,

en primer lloc em disculpareu el silenci: he estat unes setmanes “out”, per raons diverses.

Ben pensat, però, potser ho heu agraït i tot. No sé vós però a un servidor, de sempre, li ha interessat el silenci i, com més va més m’incomoda l’excés de sorolls, de paraules, d’imatges, d’inputs de tota mena. Tot plegat ens mena, lentament i inconscient, a una sordesa sense patologia clínica. Una sordesa, però, molt greu i preocupant perquè ens inhabilita, sense adonar-nos-en “d’escoltar” de veritat.

silenci

Per tant, em permetreu que, avui, parli poc i us ofereixi la possibilitat de llegir un bon text d’en David Cirici* publicat a l’edició del dia 5 d’aquest mes al Diari “ara”. Ens parla de silenci, de lectura i d’alumnes de secundària. Quan el vaig llegir, fa unes tres setmanes, recordo que va anar de pet a la carpeta dels articles bons. Bons, enteneu-me, no tant pel que diu, que és molt tot i la brevetat, sinó pel que no diu i suggereix. Permetre als alumnes la possibilitat d’experimentar el silenci en una estona setmanal de lectura personal és oferir-los una oportunitat de descobrir-se a ells mateixos i, per tant, de construir-se. Gosaria a dir, però, que seria preferible oferir-los aquesta possibilitat diàriament, potser amb 30′ de lectura personal, voluntària, silenciosa i sostinguda ja faríem.

Tots els centres que conec que “han gosat” ho valoren de manera molt favorable. Llegir el text que cadascú ha seleccionat, poder anar al seu ritme, eliminar la pressió emocional d’haver de fer-ho davant dels companys en veu alta o de “competir” per la interpretació correcta d’un mateix text serà sens dubte un regal magnífic per “construir-se” personalment. No sé si en el vostre centre ho feu; si no és el cas us animo a ser valent i a experimentar-ho, veureu.

Gràcies per intentar-ho.

 

ciricihttp://viulaliteraturacatalana.blogspot.com.es/2015/04/la-zona-prohibida-de-david-cirici.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Cirici_i_Alomar

Classes sense paraules

http://criatures.ara.cat/opinio/lectura-i-adolescents_0_1681631824.html?_ga=1.45908580.1504161448.1460438344 David Cirici 05/11/2016

En Benet opina que una de les coses més profitoses que es poden fer a classe, amb els alumnes dels primers cursos d’ESO, és fer-los llegir en silenci una hora a la setmana. Coincidim plenament, i li comento que jo ho faig amb un punt de mala consciència, perquè se suposa que els professors hauríem de fer alguna cosa més que seure i mirar com llegeixen. En Benet aixeca les celles i em diu que no tot ha de ser parlar i omplir la pissarra. ¿Quants pares aconsegueixen que els seus fills llegeixin en silenci durant cinquanta minuts? Si nosaltres som capaços d’aconseguir-ho, em diu, ja hem fet la nostra feina.

Els professors expliquem massa coses. De vegades no cal explicar res. O ben poc. Quan fem lectura en silenci, fem de diccionari si algun alumne vol preguntar el significat d’un mot. I poca cosa més. En aquesta època de l’any, a més de lectura en silenci, hauríem de fer passejos sense paraules. Entrar al bosc o fer camins entre els camps sense fer-los llegir cap dossier sobre els ocells que hi trobarem i els biòtops que veurem. Només silenci i cruixidera de fulles rovellades. Només mirar els arbres, les molses, els bolets, els colors de la tardor. Escoltar els colors de les fulles: el groc de plàtan sobre el blau perfecte del cel. Tastar el vermell enrivetat de rovell, o la barreja dels morats, vermells i els verds d’una vinya verge. Endevinar l’isard, en un bosc espès, pel seu respir, i veure’n la mirada confiada. Observar formes, colors, contrastos: els fruits vermells dels rosers de pastor -els grataculs-, penjant de branques nues, amb el cel de fons. Els del boix grèvol, sobre el verd espès, negrós, de les fulles punxants. O les boletes d’ònix que formen les móres i el blau polsós dels aranyons.

Abusem de les explicacions, les informacions, els comentaris. Tenir uns certs coneixements de botànica, de geologia i de zoologia pot enriquir la nostra percepció d’un paisatge, i fer-nos-hi veure més punts d’interès. Però en la lectura en silenci, com en un passeig pel bosc, es tracta d’aprendre una altra mena de coses. De la mateixa manera que els alumnes poden preguntar el significat d’una paraula, al bosc s’hi valdria preguntar si un bolet és bo o no, o si un rastre és d’isard o de senglar. Però en silenci també s’aprèn. S’aprenen, sobretot, la mena de coses que no es poden explicar, tan semblants a les que s’aprenen llegint en silenci, tan personals, tan de cadascú.