La millor mestra del món!

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,
suposo que us n’heu assabentat que fa pocs dies es va lliurar, també a Dubai, el que es coneix com el “premi nobel” de l’ensenyament, no? El títol del premi podrà sembla exagerat i, probablement, ho sigui. Nancie Atwell, mestra des del 1973, ha guanyat el Global Teacher Prize. Els diaris, aquest dies enrere n’anaven plens.

http://pbs.twimg.com/

I com que bona part del premi se li atorgat per la seva tasca en la creació de lectors aquest cap de setmana, per exemple, tots els diaris del país portaven un article o altre dedicat a la lectura. Uns articles que m’abstindré de comentar perquè diria coses massa grosses. En general, em va semblar de mal gust que es recordin de la lectura, només, com a conseqüència d’aquest premi. Ara l’aigua ja ha tirat avall i ningú s’interessarà més per la cosa del llegir fins que torni a “tronar” per algun costat. Som on som.

  • Mireu, no us donaré més informació en relació al cas. Probablement ja n’heu llegit alguna notícia. Si no ho heu fet, més avall, us dono l’enllaç i el text de la notícia de l'”ara”.
    He llegit força articles aquest dies sobre aquesta senyora i, en general, m’han agradat. M’ha semblat una dona valenta, molt convençuda del que fa, del com ho fa i del perquè ho fa: només per això ja es mereix el guardó. Aquesta senyora té les idees molt clares en relació a la construcció del lectors; em va agradar, sobretot la resposta a aquesta pregunta:

Pregunta: Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?

Resposta: Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. Els professors haurien de donar als nois llibres que siguin capaços d’estimar. És una de les meves responsabilitats com a mestra de joves de 13 i 14 anys: buscar les històries que a ells els agradaran. Històries de jugadors de futbol o beisbol, de nois que es fiquen en embolics. Si ells estimen una història i s’identifiquen amb els protagonistes, llavors la llegiran. Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir.

No és que estigui reclamant cap premi però un servidor porta molts i molts anys dient del mateix: Molts dels nois que no llegeixen no ho fan per dues raons, ben simples:

  • Perquè ningú els ha donat un cop de mà per identificar les seves preferències lectores.
  • Perquè a les biblioteques d’aula i de centre no hi ha llibres que els interessin

Doneu un cop d’ull al fons de la vostra biblioteca i veureu que la immensa majoria de llibres són de literatura, sobretot relats (contes i novel·les juvenils). Ei, i no tinc res contra la literatura, Déu me’n guard! Els entesos en biblioteques, els de l’IFLA, fa temps que diuen que una biblioteca hauria de tenir TRES llibres de coneixements per cada llibre d’imaginació. Nosaltres, en general ho tenim al revés, és a dir, els ho posem difícil als nois això del llegir. L’important és que els nois “entrin” a la lectura. Per quina porta, en un principi, és secundari, el que hem d’aconseguir és que “entrin”. Em consta que força instituts d’aquest país estan obtenint resultats molt esperançadors amb les estones de lectura diària, sobretot amb els nois que “no llegien”.

http://www.ara.cat/societat/Nancie-Atwell-desenvolupen-Cesar-Bona_0_1322867728.html

unnamed

Nancie Atwell

SERGI ALTADILL Dubai |18/03/2015

Nancie Atwell, mestra des del 1973, ha guanyat el Global Teacher Prize, considerat el premi Nobel de l’ensenyament. Aquesta nord-americana ha aconseguit amb la seva particular manera d’ensenyar que els nens i nenes llegeixin una mitjana de 40 llibres a l’any. El premi, un milió de dòlars, el destinarà a millorar el seu centre educatiu.

-Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?

Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. Els professors haurien de donar als nois llibres que siguin capaços d’estimar. És una de les meves responsabilitats com a mestra de joves de 13 i 14 anys: buscar les històries que a ells els agradaran. Històries de jugadors de futbol o beisbol, de nois que es fiquen en embolics. Si ells estimen una història i s’identifiquen amb els protagonistes, llavors la llegiran. Que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó del llibre que hagin de llegir.

– Quina és la clau perquè els seus alumnes llegeixin una mitjana de 40 llibres al any?

Avui dia hi ha moltíssims llibres meravellosos pensats per a nens i joves, com a mínim en anglès. Cada any es publiquen als Estats Units llibres increïbles pensats per a ells i això conforma una oferta molt enriquidora. Començar a llegir de petits fa que desenvolupin els hàbits i, quan creixen, acaben estimant tot tipus de llibres.

En els últims anys s’ha focalitzat molt l’educació en la incorporació de la tecnologia, però aquesta no sembla l’aposta de cap dels 10 finalistes al Global Teacher Prize. Com és això?

Alguns estan tractant la tecnologia com si fos una assignatura o una disciplina, però la tecnologia es únicament un mitjà, no una finalitat. La gent està utilitzant algunes eines sense analitzar quin impacte tindran a llarg termini. Algunes tecnologies són perjudicials. Per exemple, els iPads han afectat la manera de llegir i escriure dels nens, els e-books interfereixen a l’hora de dormir, etcètera.

-Els seus alumnes no utilitzen la tecnologia?

Es clar que ho fan. Els meus estudiants no escriurien tant com ho fan si no fos pels ordinadors. Els ordinadors els han convertit en escriptors, perquè poden fer tot el procés amb un simple aparell. Però quan llegeixen un e-book les coses no els queden tant com quan llegeixen un llibre de paper. Necessitem discriminar i no agafar tota la tecnologia que hi ha per col·locar-la a l’aula.

– Quina diferència hi ha entre les seves classes i les dels altres professors?

La diferència entre las meves classes d’anglès i les d’altres als Estats Units és que els meus alumnes trien els llibres que ells volen i desenvolupen les seves pròpies idees a l’hora d’escriure. D’aquesta manera actuen més com els adults.

– Quin creus que és el país que té el millor sistema educatiu?

Crec que només la meva escola de Maine (EUA) [riu]. És el sistema més sa, productiu i innovador que jo conec. Durant més de 25 anys un grup de professors hem estat creant sense parar una manera d’ensenyar perquè els alumnes puguin fer un treball autèntic, desenvolupar habilitats i comprendre per què són importants les diferents assignatures que s’ensenyen a l’escola.

– Què fa en el dia a dia la millor professora del món?

Simplement anar a l’escola. I sóc molt feliç cada cop que entro dins la classe. Això em dóna més plaer que cap altra cosa.

– Quins són els reptes que té un professor avui en dia?

Crec que no hi ha prou diners gastats de manera global en educació i els nens són el nostre recurs més important. Això em preocupa molt, com la quantitat de nens que viuen en la pobresa i que no poden accedir a una bona educació. Aquest és un gran repte. Malgrat això, també penso que hi ha un moviment que busca gairebé desprofessionalitzar l’ensenyament i treure l’autonomia dels professors. Jo crec en la idea d’innovar sense permís. S’ha de deixar que els mestres desenvolupin la seva meravellosa forma creativa d’ensenyar.