L’Informe Talis

A l’atenció del Director, directora

Benvolguda, benvolgut,

Espero que hàgiu pogut fer vacances de veritat, de les de no fer gran cosa i deixar passar el temps, com us deia a la darrera entrada del curs passat. Voldria pensar que aquest temps us ha servit per reparar tot allò que us grinyolava, sincerament.

L’estiu de 2014, però, ja és història, s’ha esfumat. Molts dels vostres col·legues ja han tornat a la feina, potser vós i tot. A finals de juliol els equips directius, en general, van haver de desenvolupar una tasca feixuga i recurrent: fer els nous horaris i decidir els millors professionals per assumir les tutories dels diversos grups d’alumnes. A massa centres aquesta complexitat es veu incrementada pel fet que bona part de la plantilla encara “no s’ha presentat” i no apareixerà fins el primer dia de setembre, dilluns vinent. Qui vindrà? Tindrà experiència? Sabrà treballar en grup? S’integrarà fàcilment a aquell cicle i a aquell departament? Sabrà treballar per projectes? Podrà fer front al grup que se li ha assignat com a tutor?…

No anem bé, no anem gens bé. Cada any la mateixa cançó: la improvisació i la del “Déu hi faci més que nosaltres”. Mare meva! Com pot ser que encara anem així, no? No ho hauríem de donar per bo, ni per normal: en aquestes condicions no és possible planificar degudament una cosa tan complexa com el curs escolar d’un centre educatiu. Algú s’hauria de plantar!!

Suposo que sabeu que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, l’OCDE, és la institució que financia els estudis PISA. Uns estudis que molta gent redueix a quatre gràfiques que apareixen en els diversos mitjans de comunicació quan és fan públics els resultats de les diverses edicions. És una llàstima, PISA, els informes PISA ocupen, darrerament, l’equivalent a set volums de 500 pàgines cadascun. Us imagineu la quantitat d’informació que contenen? La quantitat de dades que es creuen? La quantitat d’evidències que queden silenciades?

L’OCDE, però, no és limita a avaluar alumnes d’educació secundària i d’educació primària (PISA i PIRLS), aquesta institució des de fa una colla d’anys que financia, també, un macro estudi dedicat a la funció docent, l’informe TALIS. No se’ls escapa que la majoria de països que obtenen bons resultats tenen un cos docent ben format, degudament supervisat i, molt important, que està avesat a treballar en equip per un projecte comú. L’informe TALIS 2013 s’ha fet sobre 10.000 docents i directors de més de 6.500 escoles de 34 països durant el 2013.

Imatge http://www.rocnee.eu/Images/talis.JPG

Imatge http://www.rocnee.eu/Images/talis.JPG

A l’informe TALIS 2008, per exemple, s’hi recollia una dada que em va fer venir fred: l’estat espanyol és dels llocs del món en què “fer classe” consisteix, majoritàriament, en un docent que explica i uns alumnes que callen i l’ escolten (o no!). Diria que encara hi som aquí. Al vostre centre, com es fa classe? Visiteu, observeu, el vostre professorat mentre ho fa? El Decret 155/2010 que regula la funció directiva dels centres educatius no universitaris ho precisa clarament: els directors poden, i han, d’observar i valorar l’exercici de la docència dels mestres i professors del seu centre. Ho feu? Sovint? I què en feu de les observacions?

A TALIS 2013 tampoc no quedem “guapets”: els mestres de l’estat espanyol, de primària, estan en l’última posició pel que fa al treball en equip: cadascú va a la seva, vaja! Que ho preguntin al vostre Cap d’Estudis, no? Per això ens resulta tan i tan complicat fer “línies d’escola” que permetin assegurar la coherència pedagògica de tot el centre, amb independència de l’especialitat del docent. També resulta alarmant una altra dada que s’hi recull: un 87% d’aquests docents mai han observat els seus col·legues fent classes ni els han proporcionat suggeriments o valorat la tasca que fan, mentre que la mitjana de l’informe TALIS és d’un 45%; una veritable llàstima ja que de les coses que ajuden més a formar bons mestres i a millorar la qualitat de la docència és l’observació col·legiada de les pràctiques d’aula. Si us interessa fullejar-lo:

http://www.mecd.gob.es/inee/Ultimos_informes/TALIS-2013.html

Em sap greu començar fort, creieu-me, però penso que hem de ser molt conscients del terreny que trepitgem i no pensar-nos que “només ens passa a nosaltres”. A veure que us sembla l’article que va publicar el diari ARA a finals de juny, ja m’ho direu.

Celebro retrobar-vos!!

Gràcies, de veritat, per ser-hi!!

ARA DIARI. 26/06/2014

SUSPENS EN FORMACIÓ I SUPERVISIÓ DEL PROFESSORAT

Un 87% dels docents mai han observat la classe d’un col·lega, segons un informe de l’OCDE
MARIONA FERRER I FORNELLS

L’Estat té grans deures pendents en matèria educativa i la llei Wert no sembla que vagi encaminada a resoldre’ls. Ho assenyalen els mals resultats de l’informe PISA difós el desembre de l’any passat i també els deures pendents de l’últim estudi TALIS sobre docència. Aquest informe de l’OCDE presentat ahir de forma simultània a Madrid i a Tòquio conclou que Espanya suspèn tant en formació com en supervisió del professorat. En l’enquesta, que s’ha fet a més de 10.000 docents i directors de més de 6.500 escoles de 34 països durant el 2013, els mestres espanyols de primària estan en l’última posició pel que fa al treball en equip. De fet, un 87% d’aquests docents mai han observat els seus col·legues fent classes ni els han proporcionat suggeriments o valorat la tasca que fan, mentre que la mitjana de l’informe TALIS és d’un 45%.

Cal que les escoles espanyoles aprenguin a treballar en equip, com també a enfortir l’avaluació de les pràctiques docents i introduir una formació més pròxima a les necessitats reals dels professors, a més d’enfortir el paper dels directors‖, deia ahir a l’ARA Beatriz Pont, analista sènior de l’OCDE. Repassem a continuació els aspectes clau d’un informe que es fa cada cinc anys i que aquest any creuarà per primer cop dades amb el PISA. L’objectiu? Poder entendre els vincles entre problemes d’alumnes i professors. Falta de treball en equip El bon rendiment gairebé mai es reconeix, es valora o es recompensa ―L’ús de mecanisme formals d’apreciació i avaluació són poc freqüents a Espanya‖, conclou l’informe. Només un terç (32%) dels docents han estat avaluats al centre on treballen, i menys de la meitat (43%) reben feedback un cop un altre professor els observa a l’aula.

Tot i això, la majoria quan treballen colze a colze amb un altre docent se senten més eficients‖, va precisar ahir Luis Sanz, analista de l’Institut Nacional d’Avaluació Estadística. A part, el bon rendiment rarament es reconeix, es valora o es recompensa. Un de cada cinc professors (18%) creu que els docents amb més bons resultats són els que reben més reconeixement, només per darrere de França, Noruega i Bèlgica. Obstacles a la formació El 61% dels professors creuen que no s‟ofereixen cursos interessants Quatre de cada cinc mestres consideren que no se’ls dóna prou facilitats o incentius per participar en activitats de formació -TALIS ho anomena desenvolupament professional.

Cal fer-ho fora d’hores lectives i segurament no els servirà de res de cara a millorar la seva posició, consideren. I si volguessin, un 61% opinen que no s’ofereix una formació rellevant, mentre que la mitjana a tots els països és d’un 39%. Però l’interès hi és. Menys professors participen en cursos però sí que ho fan durant més hores de mitjana. Directors desbordats Només un de cada deu treballa a temps complet sense fer classes Per Beatriz Pont, la clau per canviar la tendència a Espanya són els directors de centres. Són els que haurien d’impulsar el treball en conjunt i també fomentar la formació. Però Espanya està en una posició difícil: si a la resta del món un 62% dels directors no fan classes, a Espanya només són un 8%. I, a part de fer classes, es passen el dia amb tasques administratives, en lloc de dedicar-se a una millora pedagògica. A més, un 40% no tenen formació en eines per al lideratge, només per darrere de Polònia, Sèrbia i Croàcia. El plus del comportament Els professors es passen un 15% del temps de classe posant ordre La satisfacció a la feina no depèn del nombre d’alumnes per aula, sinó del comportament de l’alumne. De fet, a Espanya, curiosament, un professor que té entre 31 i 35 alumnes per classe està més satisfet que un que en té menys de 15. Una de les principals preocupacions del directors és trobar docents que sàpiguen tractar amb problemes de comportament. La professió envelleix Després d‟Itàlia i Portugal, és on treballen menys menors de 30 anys Que no s’hagin convocat oposicions els últims anys ha fet que envelleixi el professorat a Espanya, on la franja dels 50 als 59 anys és una de les més àmplies. Als joves els toca treballar en escoles més conflictives. Tot i això, el 95% dels mestres estan molt satisfets amb la seva feina, per sobre de la mitjana, del 91%.