Ja hem començat el “crescendo”

A l’atenció del Director

Benvolgut,

per variar ignoro “com aneu de música”. Amb tot, però, goso pensar que coneixeu, i potser empreu i tot, el mot “CRECENDO”. Un mot d’origen italià com la immensa majoria dels que s’utilitzen en el món de la música, de l’òpera i de la notació musical. Bé, doncs, avui quan he llegit, que el TSJC s’havia adreçat directament a 5 directors (saltant-se el Departament d’Ensenyament!!) d’escoles públiques del país per dir-los que havien de garantir el 25% del temps en castellà, en llegir-ho, us deia, m’ha vingut al cap aquest mot musical. Suposo que m’ha vingut perquè això només és el començament i que la cosa anirà “in crescendo”. La traca ja s’ha encès!

Aleshores, com faig molt sovint, me n’he anat a la Wiquipèdia per llegir l’article del mot en qüestió. La meva sorpresa ha estat descomunal quan he comprovat que la majoria de frases de l’article s’adeien a la perfecció amb la situació que ens espera. Vegeu si no:

  • És un terme que s’utilitza per indicar que ha d’augmentar gradualment la intensitat del so, és a dir té un matís dinàmic (de moviment, vaja)
  • És una indicació que pertany a la categoria coneguda com a DINÀMICA DE LA TRANSICIÓ que fa referència a que la intensitat d’un so, o de més d’un, podrà ser augmentada o disminuïda de manera progressiva.

http://es.wikipedia.org/wiki/Crescendo

  • L’execució d’aquesta dinàmica musical acostuma a ser relativa i també subjectiva. Dependrà de l’estil al que pertanyi l’obra.
  • Hi ha certs convencionalismes estètics però depèn de la consideració personal i de la condició emocional de l’intèrpret.
  • Els matisos, forte o piano, no tenen un significat precís ja que són indicacions relatives i dependran de la graduació de dinàmiques que s’utilitzi en una determ inada obra.
  • Tanmateix caldrà tenir present l’acústica de l’espai o s’interpretarà la peça.

Bé, fins aquí la música.

Suposo que us adoneu de la importància del fet, no? Ara ja no s’hi valdran mitges veritats ni posicions tèbies. Ha començat l’hora de la veritat en el nostres estimat món de l’escola.
No sé vós, però un servidor ho té molt clar, del tot: INSUBMISSIÓ

Estigueu segur que m’agradaria molt equivocar-me i que el meu oracle no és concretés.

Gràcies per endavant pel vostre compromís, fermesa i decisió