El “Fast food” passat a educació!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no sé si sou dels que van sovint a aquells restaurants de “Fast-food”, de menjars ràpids: et poses al taulell, demanes, i t’ho posen a la safata en un obrir i tancar d’ulls (sempre he pensat com ho fan per fer-ho tan de pressa) i després t’ho menges, també en un obrir i tancar d’ulls. Veus un lloc d’aquests i ja els has vist tots, tots són exactes, clavats, independentment que siguin a la Sibèria com al costat de la platja. El tipus de personal, la roba que porten, el mobiliari, els menjars que ofereixen…Hi ha persones que els agraden, sobretot, quan viatgen i són lluny de casa, els troben una garantia “de poder menjar segur”. Hi ha d’haver de tot al món.

Això ve no perquè vulgui dedicar una entrada als restaurants, que potser també n’hi hauria per escriure, sinó perquè el senyor Ferran Ruíz, a qui ja he anomenat en diverses ocasions, compara el nou model educatiu que proposa Wert amb aquestes cadenes de restaurants de menjar ràpid: el que importa és el producte, el resultat final (les “notes” per dir-ho d’alguna manera) i l’escola ben igualeta a tot arreu, és igual si és del País Basc com de Catalunya com d’Andalusia, tot ben centralitzadet, no sigui cas que ens apartem de les seves directrius. Centralista, uniformitzant… RETRÒGRADA. I com sempre, fet com es fa tot en aquell país: sense una anàlisi prèvia rigorosa de les causes del poc èxit dels escolars, sense un consens entre les parts implicades, sense mirar endavant, només enrere, no fos cas… tot fet amb un cop de puny a la taula i tots a obeir!

La LOMCE instaura una dinàmica de “mcdonaldització” de l’educació espanyola per la via d’un sistema d’objectius, d’organització i gestió en què els centres educatius, l’alumnat i el professorat són microgestionats a distància per l’Estat a través d’uns protocols tancats de contingut, procediment i avaluació. El Ministeri d’Educació es converteix en l’equivalent dels headquarters d’una empresa multinacional centralitzada. En una paraula, la LOMCE imposa a l’educació espanyola un model “antifinlandès”, del tot contrari al que amb raó es considera un sistema d’èxit pels seus resultats i humanització.

Tota aquesta gent s’ho haurien de fer mirar, no trobeu? Van cap a l’abisme. Bé, potser no és ignorància, potser sí que saben bé el que fan: l’educació és l’arma més poderosa que tenen. Una societat alfabetitzada és una societat que té criteri i, arribat el cas, pot decidir. El que tenen, en realitat, és molta por, i volen tallar-ho de soca arrel. Tot plegat fa angúnia, no?

No permetrem que això passi però. Hem d’anar prenent posicions, i començar a pensar què farem als centres: “acatarem?” o pel contrari, direu com en Llach al concert del Camp Nou: “Tossudament alçats”.

A criteri vostre, com sempre.