Àlbum ve, àlbum va…

 

 

A l’atenció de la Directora/Director,

Benvolgut, volguda,

Compto que, de tant en tant, aneu a passar estones, a passejar, a les llibreries. Podria ser, però, que sobretot us decanteu cap a la part física de l’espai on hi trobeu allò que us interessa més, no?, ja sigui per “edat” o per afeccions.

Com que he fet aquesta hipòtesi de moviment de personal us convido a desviar-vos de las vostra ruta habitual i lògica. No sé si ho sabeu però d’uns anys ençà, l’oferta d’àlbums que podem trobar ha augmentat molt, i no tan sols en quantitat: hi ha autèntics tresors. Llàstima però que l’oferta en llengua catalana segueixi essent tan minsa…

Els àlbums, en pocs anys, han passat de tenir l’estigma “de criatura” a convertir-se en objecte per a totes les edats. Ho sabíeu que n’hi ha per adults i tot? I que hi ha persones d’edats molt avançades que els col·leccionen? La seva riquesa rau en el fet que combinen dos codis comunicatius diferents, el visual i el lingüístic. Text i il·lustracions es fonen, pàgina rere pàgina, per crear atmosferes úniques.

Asseieu-vos davant d’un grup de canalla, en silenci, planteu-los un àlbum al davant, sense dir res, sense cap paraula. Digueu-los només el títol i aneu passant les pàgines de cara a ells, ben a poc a poc. Deixeu-los fer…  , que infereixin, que construeixin dins del seu cap la història. Després parleu-ne. Finalment, llegiu-los la història sense mostrar-los les imatges. Per acabar torneu a parlar per comparar les “seves històries”  i la que heu llegit. Us asseguro que serà una experiència agradable, veureu.

Després de llegir-los la història, regaleu-los uns moments per gaudir de les imatges; en acabat, parleu de tot allò que els ha passat “per dins”, del que han observat, dels colors, de les textures…

Costa trobar activitats tan riques i alhora senzilles com aquestes. Això sí, no serveix qualsevol àlbum: ha de ser de qualitat, tant el text, com l’argument, com les imatges, han de tenir prou pes. Hi ha veritables experts en la matèria: la Teresa Duran, la Gemma Lluch, la Teresa Colomer… us recomano que busqueu algun dels seus llibres i articles, segur que us agradaran.

Tot això ve perquè aquesta setmana hi ha hagut dos esdeveniments IMPORTANTS relacionats amb els àlbums: l’aniversari de l’autor de l’ Allà on viuen els monstres, i el Premi Llibreter d’enguany per a la Caputxeta d’Innocenti.

http://www.kalandraka.com/blog/2013/06/10/maurice-sendak-85-aniversario/

Maurice Sendak, 85 aniversario

Maurice Sendak, si encara fos viu, hauria fet 85 anys. Tot i que des de ben jove es dedicava a la il·lustració, va ser reconegut internacionalment amb el llibre “Allà on viuen els monstres”, la història d’un menut que decideix convertir-se en mostre després que la mare l’hagi castigat i li hagi dit “Monstre, ets un monstre”. Fins i tot Google ca commemorar la data amb una animació especial al seu portal.

El Premi Llibreter d’àlbum il·lustrat d’enguany l’han atorgat a en Roberto Innocenti. Tot un Símbol Editors, va publicar fa un parell de mesos la seva Caputxeta cosmopolita, una nena de caputxa vermella, la Mireia, que travessa la gran ciutat i els seus perills per arribar a casa de l’àvia. Acaba com el clàssic? O com les versions més ensucrades? Finals per a tots els gustos. Us el recomano, i molt.

http://www.kalandraka.com/blog/2013/06/10/maurice-sendak-85-aniversario/

Nació en Brooklyn un 10 de junio hace 85 años y, aunque falleció el 8 de mayo de 2012, su figura y su obra siguen más presentes que nunca. Maurice Sendak es el autor e ilustrador de “Donde viven los monstruos”, “La cocina de noche” y otros títulos emblemáticos, que han cautivado la infancia y la memoria de muchos lectores en todo el mundo. Desde los años 50, su idea revolucionaria del álbum ilustrado dio un vuelco al panorama de la literatura infantil y juvenil. El Premio Andersen en 1970, la Medalla Caldecott en 1963, la Medalla Laura Ingalls Wilder en 1983, o el Premio Internacional Astrid Lindgren en 2003 han sido los galardones más destacados de su amplia y admirada carrera.

 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4124797/20130613/caputxeta-vermella-roberto-innocenti-premi-llibreter-llibre-illustrat.html

La caputxeta vermella, de Roberto Innocenti, premi LLibreter de llibre il·lustrat

Símbol Editors ha publicat l’obra mestra de Roberto Innocenti, una visió moderna i urbana del conte clàssic de Charles Perrault.

El premi Llibreter d’enguany ha estat també sorprenent en la modalitat de llibre il·lustrat. La caputxeta vermella en versió metropolitana. “Aquesta història passa en un bosc. Un bosc amb pocs troncs i poques fulles, fet de ciment i totxos”, comença aquesta versió de la Caputxeta, que ha escrit Aaron Frisch.

Roberto Innocenti signa l’autoria de l’argument i les il·lustracions. El text de Frisch té molta gràcia i no comet els errors d’altres versions de la caputxeta, en què la mare s’adreça a la seva filla dient-li “Escolta, caputxeta…”. Aquí la caputxeta té nom. En l’edició catalana del llibre es diu Mireia.

Les il·lustracions d’Innocenti són extraordinàries, d’un hiperrealisme inusual en àlbums il·lustrats, plens de color i amb una gran profusió de detalls. El llop és un motorista malvat. L’àvia viu en una mena de rulot. El final és feliç, però el recorregut de la petita Mireia per la gran urbs sota la pluja fins arribar a casa l’àvia està plena d’escenes espaordidores.

 

One thought on “Àlbum ve, àlbum va…

  1. magda

    Benvolgut,
    Encantada de saber que aquest dos tresors hagin passat per mans teves. Comparteixo el teu parer i et puc assegurar que la combinació oral i visual és màgica. Dels àlbums se’n pot aprofitar tot!!! Això m’ho ha ensenyat la Mònica molt bé. Ara a mi em va robar el cor L’autobús de la Rosa, de Fabrizio Silei i de Barbara Fiore Editora. Una història que els nostres alumnes “han” de conèixer. Alguns dels meus es van emocionar, com jo. Fantàstica!!!!

Comments are closed.