Quan es fa difícil posar un plat a taula

http://www.jornal.cat/imatges/noticies/fotocuina.jpg

 

A l’atenció del Director/a,

Benvolguda, volgut,

a Catalunya, un  país del “primer món”, un de cada quatre infants viuen sota el llindar de la pobresa? Imagineu, per un moment, que aquesta proporció es reprodueix al vostre centre, de manera exacta. Doncs voldrà dir que si teniu una matrícula de 400 alumnes n’hi haurà un centenar que, potser, se n’aniran al llit sense haver sopat allò que, per edat, els cal. A part, és clar, se’ls presenta un estiu d’allò més trist i probablement tindran dificultats per poder portar el material el curs vinent, per assistir a les sortides pedagògiques que planifiqueu en el vostre pla anual de 2013-2014.

La situació de moltes famílies actualment és, simplement, esgarrifosa; i, com sempre, els que en surten més malparats són els dèbils, els infants. Molts, per tant, tenen el menjador escolar com a única referència nutricional segura. I no és pas perquè les seves famílies no se’n cuidin, no. Si gosen retallar, també, això caldria emprendre alguna mena d’acció “contundent”. Tant de bo no sigui necessari, pel bé de tothom.

Llegiu, si voleu, aquests dos articles: el primer de Jaume Clupés, president de FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció i d’educació a la infància i la adolescència), una entitat que des del 1994 treballa pels drets i la qualitat de vida  dels infants; el segon del Carles Capdevila, director del diari Ara.

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/644851-els-infants-no-poden-esperar.html

Els infants no poden esperar.

12/05/13 02:00 – PRESIDENT DE LA FEDAIA – JAUME CLUPÉS

Hem de ser valents i fer passos decisius per passar de les ajudes pal·liatives a drets garantits pel que fa a la lluita contra la pobresa infantil.

A Catalunya, un de cada quatre infants viu sota el llindar de la pobresa. Els qui treballem amb la infància més vulnerable sabem el que això significa i constatem dia a dia les conseqü.ncies que la crisi econòmica està provocant en les famílies més desafavorides. Infants que se’n van al llit sense menjar, que no poden consumir fruita, verdura o peix, que viuen amuntegats i que no disposen de material escolar ni de roba apropiada per a l’època de l’any. Nens que no gaudeixen d’activitats com ara sortides escolars i que per això no tenen les mateixes oportunitats.

La pobresa infantil no és nova ni a Catalunya ni a Espanya, que exhibeixen des de fa dècades xifres que dupliquen la mitjana de la Unió Europea (UE). Encara que el problema no és nou, la crisi està agreujant la situació dels infants més vulnerables.
Des de la Fedaia, la plataforma que agrupa les entitats catalanes que treballen amb infants i adolescents desemparats o en risc d’exclusió social, creiem que és indispensable adoptar mesures immediates i urgents per evitar que els nostres infants paguin les conseqü.ncies d’aquesta situació.

Creiem, a més, que a Catalunya disposem de l’eina per posar-nos a treballar: la nova llei d’oportunitats de la infància i l’adolescència. Aprovada el maig de 2010 pel Parlament català, aquesta llei representa un pas decisiu per millorar l’atenció dels infants més desafavorits i hauria de ser una prioritat de totes les forces polítiques destinar els recursos necessaris per al seu complet desplegament. Aquesta llei estableix que els serveis d’atenció a la infància han d’estar garantits i disposa la creació de recursos de prevenció i de protecció que evitarien que els nens i nenes patissin situacions de precarietat.

Encara que som conscients que la conjuntura econòmica del país és crítica, estem convençuts que posar en marxa la llei d’infància hauria de ser una prioritat, ja que és la millor eina per combatre la pobresa infantil.

Els infants no es poden permetre que perdem més temps. Només tenen una oportunitat per desenvolupar-se adequadament i no brindar-los les condicions perquè això sigui efectiu implica vulnerar els seus drets més essencials.

La inversió en infància no pot ser vista pels governs com una despesa, ja que és una qüesti. clau per al desenvolupament d’un país. La formació de capital humà garanteix un rendiment segur no només per al mateix infant i la seva família, sinó per a la societat en conjunt.

Hem de ser valents i fer passos decisius per passar, tal com marca la llei d’infància, del que són ajudes pal·liatives a drets garantits pel que fa a la lluita contra la pobresa infantil. Polítiques socials que se sustenten perquè els ciutadans paguen impostos i aquests impostos han de servir també per garantir el benestar dels ciutadans més vulnerables: els infants.

http://www.ara.cat/premium/opinio/lescola-lunic-lloc-mengen_0_925707512.html

Quan l’escola és l’únic lloc on mengen

CARLES CAPDEVILA  | Actualitzada el 25/05/2013 00:00

Hi havia moltes llegendes divertides sobre els menjadors escolars. Van passar de ser el lloc on els nens enyoraven la cuina casolana a ser els llocs on molts nens menjaven més sa i equilibrat. Per dos motius: els pares vam començar a cuinar pitjor o directament a no fer-ho i les escoles (via AMPA, normalment) van anar millorant el control de qualitat dels menús i la qualitat dels productes. El que ens trobem avui és bastant més dramàtic.

Molts nens només tenen garantit el plat que es troben a la taula de l’escola. Hi torno: molts nens l’únic que mengen segur cada dia és el que se’ls dóna a l’escola. I cada cop més. Fins al punt que aquest estiu es prenen mesures per garantir a aquesta canalla serveis d’assistència perquè les vacances escolars no els suposin desnutrició.

Necessitats com aquestes confirmen que toquem fons. Anirem celebrant les millores en ajuts d’emergència, i anirem destacant les entitats que donen beques perquè anar de colònies d’estiu estigui a l’abast dels nens de famílies instal·lades en la misèria. I anirem buscant vies per ajudar els nous pobres que apareixen i pateixen, sovint en silenci. Però no podem considerar normal haver d’assistir per salvar la desnutrició. No és normal haver de lluitar per garantir que no passin gana, els drets dels infants són una altra cosa: tenen el dret a una infantesa digna, que inclou una alimentació correcta, una escola de qualitat.

No ens podem acostumar a anar tapant forats provisionalment. Cal impedir que es produeixin. És urgentíssim.