Fins quan ens resignarem?

Imatge de http://soledatontinyent.blogspot.com.es/

 

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

justament avui, un cop més, milers de persones hauran sortit al carrer demanant una cosa tan difícil, pel que sembla, com la regeneració democràtica. Malauradament, cada cop menys, però. Ens estarem acostumant? Que, potser, de tantes i tantes notícies de corrupteles, favors i sobres en mà el nostre seny s’està “aprimant”?Es clar que cadascú és ben lliure de pensar com vulgui. Ara bé, hi ha, em sembla, una línia que no hauríem de permetre’ns de traspassar: aquella que fa que el nostre comportament sigui “Còmplice de la injustícia”.

Avui també, al Vaticà van de corcoll. Els cal un recanvi per al papa Benet. L’han de trobar aviadet, diuen, si no volen donar una imatge de desgavell intern. L’església, com a part del món, també està colgada d’escàndols i de tripijocs de poder. Quina llàstima. Sort n’hi ha, però, que hi ha membres d’aquesta “església” que encara tenen el cap clar i són valents. Mireu, si no, que va escriure fa una setmana el pare Bausset, monjo de Montserrat, en una diari del País Valencià.

Jo el signaria. I vós?

La política ha de ser un servei, no un negoci!”Els governants del Palau de la Generalitat podrien viure amb el sou d’un pensionista?”

JOSEP MIQUEL BAUSSET

Monjo de Montserrat

Així s’expressava recentment el bisbe d’Almeria, Adolfo González Montes. I és que, sobretot en els últims anys, una xicoteta part de polítics (pocs, però molt significatius!) han fet de la política el seu particular “negoci”! En els últims 17 anys, al nostre País hi ha hagut quatre dimissions de primera fila: els consellers Cartagena (condemnat a quatre anys de presó) Cervera, Vela i l’expresident Camps. Per la seua part, l’exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández, ha estat condemnat a tres anys de presó i la fiscalia en demana 11 a l’expresidenta de les Corts Valencianes, Milagrosa Martínez!! I a les Corts Valencianes, de 99 diputats, n’hi ha 10 imputats!! Els casos Gürtel, Emarsa, Brugal i Cooperació, contradiuen d’una manera ben patent les declaracions de l’expresident Camps, quan deia ara fa dos anys: “La Comunidad Valenciana es el paradigma de la buena gestión política y también económica”.

De la mateixa manera que, amb valentia, el bisbe d’Almeria ha denunciat que la política no pot ser un negoci, voldria sentir també la veu dels nostres pastors. Per què no denuncien la corrupció i les trampes d’alguns polítics i dels dirigents de Bànkia, del Banc de València o de Bancaixa, que han arruïnat el sistema financer del País Valencià, propiciant l’empobriment i la desatenció de les classes més desvalgudes? No és immoral que una família de Torrent, amb dos fills discapacitats (EL PAÍS 9 de febrer) cobre 40 euros per la llei de dependència, quan abans en cobraven 807? O que els treballadors de Projecte Home estiguen sense cobrar des de fa mesos? Els governants del Palau de la Generalitat podrien viure amb el sou d’un pensionista?

El passat 7 de febrer, el P. Abat Josep Mª Soler deia: “La fe no ha de ser una evasió de la realitat que ens envolta, ni un tancament en un mateix per buscar només el propi perfeccionament, sinó un compromís social”. Per això voldria vore el compromís social del sector cristiano del PP a favor dels més dèbils!! O és que el sector cristiano del PP no recorda que Déu mira “les penes i els sofriments dels indefensos i defèn els desvalguts, els pobres i els orfes”? (Ps 9:12,14) No recorda el sector cristiano del PP que Déu acull el “sofriment i la desgràcia” dels qui pateixen (Ps 30: 8,10) i pel contrari condemna “els injustos que abandonen la llei”? (Ps118:53) Per què el sector cristiano del PP no denuncia la immoralitat del Govern Valencià, que desatén a aquells als quals Jesús més va estimar?

Com és possible que els nostres governants hagen gastat diners (que no eren seus!) i paguen els deutes del València C.F., i obres faraòniques com la Ciutat de les Arts, mentre els malalts dependents continuen patint per arribar a final de mes, molts xiquets passen gana i els ancians (després de tota la vida treballant) viuen amb pensions de misèria! No és immoral que el 2.007, el Sr. Rajoy diguera a Lleida TV que cobrava “3.000 euros como diputado y el partido me paga casi 5.000 euros més”?

La política, com deia el bisbe d’Almeria, ha de ser un servei, no un negoci! I per als cristians, com deia el P. Abat Josep Mª, la fe s’ha de manifestar en el compromís social a favor dels més dèbils. No només en ocupar el primer banc a la missa d’Infants, el dia de la Mare de Déu i en presidir processons!

Josep Miquel Bausset es monjo de Montserrat