En què s’assemblen el president Mas, el Mar Roig i Charlton Heston?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, benvolguda,

en Cela i en Palou són molt bons, molt, renoi! Amb uns textos petits (250-300 mots) acostumen a obrir espais grandiosos en el cap dels lectors i lectores. No sé si sou del mateix parer, és clar. A mi em fan anar, literalment, el cap com una mena d’hipertext. Avui mateix, per exemple, l’article se sosté en una evidència que no tothom admet, encara: que el nostre món, el d’aquí, no es pot entendre sense una bona formació en història del catolicisme i, sobretot, dels seus símbols. En alguna ocasió recordo haver-vos-en parlat ja. No us voldria avorrir ara mateix tornant-hi. Avui, només vull compartir amb vós la juguesca que ens proposen encobertament a la darrera frase del seu breu:

No podrem entendre, i el tema és ben recent, la relació entre el president Mas, el mar Roig i Charlton Heston.

Sabríeu donar-hi resposta?

He d’admetre que a l’acte “no m’ha vingut”.Al cap de poc, l’he tret. Sóc “de missa”
Que tingueu sort!!

Nadal

JAUME CELA & JULI PALOU

22/12/2012

http://www.ara.cat/premium/suplements/criatures/Nadal_0_833316667.html

“Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August […]”. Amb aquestes paraules que situen el relat comença el cicle nadalenc per boca de Lluc. L’altre evangelista que en parla és Mateu. Som dels que pensem que a les escoles del nostre país, al llarg de l’escolaritat obligatòria, els alumnes haurien d’escoltar, si més no una vegada, la lectura d’aquest text que constitueix una de les bases culturals més potents que expliquen la nostra manera de veure i d’estar en el món. No és pas l’únic, també venim de Grècia i de la Revolució Francesa. Prou que ho sabem. Però sense tenir notícia del que narra Lluc no podem entendre gairebé res del passat ni del present. El futur el deixem estar.

Potser n’hi haurà que diran que una escola no pot donar continguts catequètics. Al nostre entendre qui pensa això té més raó que un sant. Ara bé, defensem el coneixement d’aquest relat perquè és una de les manifestacions de la cultura humana, un text literari de primer ordre. És una veritat que pertany a l’esfera de les realitats que ens fan i ens conformen. Per tant, hem de conèixer el seu valor simbòlic. Algú també podrà dir que en temps d’interculturalitat ens cal conèixer altres relats fundacionals. I també té raó. En un món tan divers ens cal sumar les històries fonamentals que donen altres maneres de veure el món. Si per una interpretació errònia del que ha de ser el caràcter laic de la nostra societat oblidem les bases de la nostra cultura estarem construint un coneixement sense bases que el sostinguin. No podrem entendre, i el tema és ben recent, la relació entre el president Mas, el mar Roig i Charlton Heston. Bon Nadal!