“Keep calm and speak catalan” (Manteniu la calma i parleu català).

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig d’un món que va a més de cent per hora faríem bé d’aturar-nos per veure les coses, les importants, en la seva perspectiva completa. Dic això en relació a la situació de la nostra llengua. Una llengua que des fa una pila d’anys està literalment assetjada, perseguida i, fins i tot, criminalitzada. Em sembla que va ser el professor John Elliot el que, en una visita a BCN no fa gaire temps, va dir que una societat “Ahistòrica” era, fàcilment, una societat manipulable. Moltes persones, desconeixent totalment la història, s’apunten el “bilingüisme integrador”, en diuen. Moltes persones, amb facilitat arriben a dubtar del seu dret a emprar la seva llengua les vint-i-quatre hores del dia a casa nostra. L’amnèsia és fatídica, ho sabeu prou bé, en tots els ordres de la vida de les persones, però, sobretot, en la dels pobles.

Doncs bé, per a tots aquests, que de ben segur en tindreu a prop, us he preparat dos documents: un petit article publicat ja fa molt de temps i un vídeo que recull la “història” de la nostra llengua en relació amb la llengua espanyola. Us recomano molt i molt que busqueu el temps per llegir-lo i mirar-vos-el. Són dades històriques, només. Aquí no hi ha ideologia, són fets documentats abastament. Fets i dades que, malauradament, els alumnes de massa escoles del país desconeixen.

Si realment la vostra escola vol estar compromesa amb la llengua, més enllà de signar electrònicament, us animo a treballar amb els alumnes els dos documents i a fer-ho amb el rigor i la calma degudes. Diria que és una qüestió de justicia. La història “és”, agradi més o menys. Només un exemple us servirà per obrir boca. Mireu com pot una persona “canviar” de manera de pensar i de dir: l’any 1705, Felip V de Castella i IV de Catalunya, quan jurà les Constitucions Catalanes i pujà al tro de Compte de Barcelona deia:

“La NACIÓN CATALANA es la reunión de los pueblos que hablan el idioma catalán. Su territorio comprende: Cataluña con los condados del Rosellón y de la Cerdaña, el Reino de Valencia y el Reino de Mallorca.” “Los tres pueblos que forman la nación catalana tienen una constitución política propia y están federados entre sí y con el Reino de Aragón, mediante ciertas condiciones que son objeto de una ley especial. Cataluña es el Estado político formado, dentro de la Confederación, por los catalanes del Principado y de los condados del Rosellón y de la Cerdaña. El principado de Cataluña es libre e independiente.”

 


Després ja sabeu que va passar, no? Primer, el tractat del Pirineus ens va arrabassar la part nord del país i, segon, l’incompliment per part dels anglesos del tractat de Gènova va permetre amb mateix rei borbó que havia dit això redactar el Decret de Nova Planta un cop va liquidar la defensa del Cap i Casal de Catalunya. Té nassos que a l’hereu borbó, l’actual, també li haguessin posat de nom Felip, no? Hauria estat un Felip VI. Compto, però, que ja no hi seran a temps.
“Keep calm and speak catalan” (“Manteniu la calma i parleu en català”).
Vós mateix!!

L’amnèsia: el pitjor enemic

http://www.segre.com/viure-per-veure/article/lamnesia-el-pitjor-enemic

El castellà va ser imposat als catalans fa gairebé 300 anys. I això només és un tast d’un inesgotable llistat de greuges. 1715: “Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano.” 1716: “Que todo lo judicial que se actuaba en lengua catalana, se escriba en adelante en idioma castellano.” 1755: “Pena de pan y agua por cada vez que los religiosos tengan una conversación tirada en catalán.” 1772: “Que todos los mercaderes y comerciantes observen la Ley del Reino llevando sus Libros de contabilidad en idioma castellano.” 1801: “En ningún teatro se podrán representar, cantar, ni bailar piezas que no sean en idioma castellano.” 1828: “Siendo las partidas de bautismo, de matrimonio y de defunción documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del Gobierno.” 1900: “A los señores maestros y maestras a que se abstengan de usar para la enseñanza idioma alguno que no sea el castellano.” 1906: “Hay que catellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza.” 1924: “Con esta fecha recuerdo al Colegio de Abogados de Barcelona que han de publicar en idioma castellano con exclusión de otro alguno.” 1924: “Detingut l’arquitecte Gaudí per parlar en català.” 1931: articles 4 i 50 de la Constitució espanyola de la segona República: “El castellano es el idioma oficial de la República. A nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de las regiones autónomas.” 1971: “Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, a la presó per parlar en català.” 1984: “Un policia obliga a una persona a menjar-se un paper pel sol fet d’estar escrit en català.” 2001: “A nadie se le obligó nunca a hablar castellano en Catalunya” (rei Joan Carles). 2001: “El castellano ha sido siempre una lengua de riqueza y no de imposición” (Jesús Caldera, PSOE). 2011: “Sentència del Suprem i interlocutòria del TSJC perquè el castellà sigui llengua vehicular a les escoles de Catalunya.”