Creieu que anem cap aquí ? (II)

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

mireu, estiro una mica més el fil del post anterior. A part de les empreses de “capital-risc” que vulguin fer negoci amb l’educació bàsica hi ha un altre perill que pot fer deteriorar, encara més, l’oferta d’un sistema educatiu públic i de qualitat per a tothom: les gran multinacionals.

Suposo que sabeu que més d’una empresa ja disposa de “serveis educatius” pels fills (0-3) dels treballadors. La Generalitat, cada any, atorga permisos administratius d’obertura d’establiment d’aquestes característiques. Qui els vetlla? Qui s’ocupa de garantir que els servei sigui realment educatiu, a part d’assistencial, és clar. Us ho dic? Doncs ningú.

Bé, doncs, si agafem les paraules del professor R. Kozma, que no fa gaire va ser a BCN, qui ho diu que, de sobte, la SEAT, per exemple, no demani autorizació per obrir una escola de primària per als fills dels treballadors? En el context actual, lamentablement, em jugo un pèsol a que més d’un de la Conselleria d’Ensenyament (?) no ho veuria del tot malament. Perquè, és clar, si s’obre a la SEAT es podran tancar els mateixos grups a l’oferta pública i, per tant, el famós “Capítol 1” es reduirà. Els governs no tenen prou recursos per a transformar el sistema educatiu; cal la implicació de diferents agents. Transformar l’educació és un dels reptes més importants de la nostra època.

Creieu-me, cal estar amb la mosca al darrere l’orella de manera permanent, no fos cas que ens desballestin la casa essent-hi nosaltres a dins.

Tot plegat preocupa, fa patir i, sobretot, posa de malhumor. Si més no a mi.
I a vós, què?

UOC.EDU.

30.11.12

«TRANSFORMAR L’EDUCACIÓ ÉS UN DELS REPTES MÉS IMPORTANTS DE LA NOSTRA ÈPOCA»

El professor Robert Kozma ha estat l’últim convidat als Debats d’Educació, organitzats per la UOC i la Fundació Jaume Bofill. Consultor independent i director del Centre de Tecnologia de l’Aprenentatge a Califòrnia, ha assessorat els ministeris d’educació d’Egipte, Tailàndia, Singapur, Noruega i Xile, i ha treballat amb multinacionals de tecnologia. La seva tasca s’enfoca a un sol objectiu: adaptar els sistemes educatius de tot el món a la nova societat de la informació.

TERESA BAU

Professor Kozma, vostè ha viatjat per tot el món i ha assessorat comunitats i governs en qüestions d’educació. Tenint en compte els índexs de fracàs escolar de Catalunya i l’Estat espanyol, de quins països hauríem de prendre exemple?

A l’Àsia hi ha hagut canvis significatius en els últims trenta anys gràcies al fet que han invertit conscientment i d’una manera important en educació. Han passat de ser països pràcticament subdesenvolupats a tenir un gran creixement econòmic i una millor qualitat de vida dels seus ciutadans. Corea del sud i Singapur actualment són els líders del món en educació.
En canvi, països occidentals com el nostre fracassen…Perquè han disminuït la inversió en educació. Hi ha estudis que demostren que hi ha una relació directa entre la inversió en l’educació i el nivell d’igualtat d’una societat. Com més inversió hi ha, més igualitària és una societat i més qualitat de vida tenen els seus ciutadans.

A què més atribuiria els alts índexs de fracàs escolar que tenim?

El problema, aquí i a la majoria de països, és que, tot i els canvis profunds que han causat les noves tecnologies en les societats, l’educació no ha canviat: tenim el mateix sistema educatiu que a principi del segle xx. Els alumnes continuen educant-se en classes on un mestre explica la lliçó i ells han de respondre preguntes. I la tecnologia es fa servir poc. Tot i la transformació que ha viscut la societat, el model pedagògic, l’avaluació, el currículum, etc. no han canviat. Els alumnes no tenen interès per aquest model d’educació antic i l’abandonen sense haver-se format prou. Hem d’oferir-los una educació que els sigui interessant, que els motivi i que vegin com una cosa útil.

Com ha de ser aquest nou model educatiu?

Cal una transformació profunda del model actual. Les empreses i organitzacions s’han adaptat a una societat dominada per les TIC, però les institucions educatives no. Cal que l’educació respongui a les necessitats de la societat i del nou sistema econòmic, basat en les tecnologies de la informació. Un sistema que es basa a memoritzar coneixements no és adequat per al món actual. Els ordinadors ja fan moltes de les funcions que feien abans les persones. Hem de formar els alumnes en habilitats que no són a l’abast dels ordinadors: pensament crític, motivació, direcció de persones, etc.

No ens equivocarem si basem la formació de les persones només en capacitats per al mercat laboral?

En el passat hi havia dos tipus d’educació: la que et preparava per a un lloc de treball determinat i la que et formava per al desenvolupament de la persona. En el nou model educatiu aquestes dues coses es fusionen. Preparem els alumnes per a contribuir a l’economia i per a donar el màxim d’ells com a persones. L’economia actual necessita persones amb el seu màxim potencial creatiu i de persona.

Malgrat tot, en els últims temps s’han introduït noves tecnologies a les escoles. Hi ha pissarres digitals, ordinadors…Sí, però es fan servir en un model educatiu desfasat, i d’aquesta manera l’educació no funciona. Massa sovint s’introdueixen tecnologies sense canviar les polítiques: el canvi ha de ser en tot el model educatiu. No aconseguirem res posant uns quants ordinadors més a les aules. Accions com la de One laptop per child són un exemple d’aquesta mala planificació.

Qui ha de liderar aquest canvi en el model educatiu?

Calen canvis a diferents nivells: en l’educació que reben els mestres, en el currículum, en les estructures físiques de les escoles, els horaris ? que poden ser més flexibles?… Cal fer servir les TIC per a canviar les estructures educatives, per a potenciar el pensament crític i les habilitats de comunicació dels alumnes. I també cal canviar els models d’avaluació: cal avaluar els alumnes, però també els mestres, perquè millorin la seva activitat.

En una societat tan canviant com l’actual, la formació ha de continuar durant tota la vida?

Exacte. El canvi forma part de la nostra societat. Els estudiants s’han de formar contínuament i estar preparats per a aprendre noves habilitats. S’han de formar sobre el procés d’aprenentatge, com s’han d’avaluar, com s’han de fixar objectius…

Vostè tant treballa amb organismes públics com amb grans multinacionals (Cisco, Microsoft, Fundació Ford, etc.). Quin paper tenen les grans empreses en l’educació?

Les empreses amb què treballo tenen una important responsabilitat social corporativa, tenen interès a desenvolupar el potencial de les persones, perquè creuen que és un motor important del creixement econòmic. En el fons, també les beneficia.

Així, en aquest nou escenari, l’educació ja no depèn només dels governs?

Els governs no tenen prou recursos per a transformar el sistema educatiu; cal la implicació de diferents agents. Transformar l’educació és un dels reptes més importants de la nostra època.