Carta a una mestra, a l’Alícia de Blanes

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

de vegades passa que els mestres pensem que ningú es recordarà de nosaltres i de la feina que hem fet amb els alumnes. Greu errada, ho sabeu prou bé per l’experiència que, de ben segur ,en teniu, no? Dins la memòria “llarga”, la bona, no la de treball, hi servem tot de fets i d’anècdotes en què hi ha els nostres mestres pel mig. Jo mateix, que us asseguro que vaig tenir una escola i un institut molt dolents, a causa de l’època, recordo, en canvi, els noms de la majoria de mestres i professors. No pas per bé, la majoria, tot s’ha de dir, però.

Dic això perquè la Sra. Camacho, la Cap de cartell del Partit Popular també deu recordar els seus, de mestres. El món , el nostre, és tan petit que de vegades ofega i tot. Mireu, resulta que una cosina germana meva viu a Blanes i té la mateixa edat que la Sra. Camacho i no tan sols això sinó que van ser companyes d’escola i van compartir mestres. Una devia ser la que aquesta setmana li ha volgut escriure una carta.

Valoreu-la vós mateix, per favor.
Gràcies!!

Carta a la meva ex alumna,  Alícia Sánchez  Camacho

La mestra de català d’infantesa d’Alícia Sánchez Camacho, Àngela Ferrer, retreu en una carta al Diari de Girona l’actitud contra els interessos de Catalunya de la seva alumna.

 

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Benvolguda Alícia.

No sé si et recordes de mi, jo sí et recordo a tu. Et vaig tenir d’alumna ni més ni menys que a la classe de català, en aquell moment feies vuitè de Bàsica i recordo que eres molt intel·ligent i una petita anècdota que no sé si tu amb la «feinada» que t’has buscat segurament per lluïment personal, no crec que per convicció fessis el que fas lluitant per treure poder a la terra que t’acollí amb els braços oberts, era el cas que sempre t’entestaves a escriure «a vegades» en comptes de «de vegades», influïda pel castellà que també t’ensenyàrem prou bé, i no ho pots negar. Tenies la senyoreta Felisa. Saps que a la classe de castellà, s’entrava dient «buenos días» i no es permetia parlar català en aquella classe i a la inversa: «Bon dia» i ara tot en català. T’ho remarco perquè no pots dir, com fas «de vegades» que no s’atén prou bé el castellà a l’escola catalana. Tu saps que és mentida.

Respecto totalment que siguis del PP, ara jo creia que series un enllaç entre Catalunya i Madrid, que defensaries els catalans, com a catalana que ets i blanenca, bona terra. Però no, quan has tocat de prop la importància de lluir-te personalment has arraconat tot el bé que hauries pogut fer per a aquesta terra de bona gent que som els catalans. Tu saps, repeteixo que ets persona intel·ligent, que el Govern central ha fet i fa mal a Catalunya, carreteres oblidades, mentre se’n construeixen en llocs molt menys necessitats, trens tronats, persecució de la nostra llengua… sí ho saps i segueixes defensant el teu «cap» i tot l’anticatalanisme caspós que encara cueja per Madrid. Tu havies de ser un pont de diàleg i has estat un element contra la teva pròpia terra. O no et sents gens ni mica catalana? Em sap greu sentir com la gent que m’envolta, bona gent, tu ho saps, et critica i diu fàstics de tu. Què ha passat perquè una de les meves millors alumnes actuï així?

No sents dintre teu una mica de vergonya, quan dius veritables barbaritats de Catalunya? No sé si llegiràs aquesta carta ni si et dignaràs contestar-la, però només desitjaria obrir un petit forat a la teva consciència perquè actuessis amb el cor defensant la veritat i les necessitats d’un poble que tu saps que és noble, treballador, font de riquesa i que no es mereix el tracte que des de Madrid se li està donant.

Amb l’esperança que reaccionis i actuïs emprant els valors que et vam intentar inculcar a l’escola quan encara eres una noieta amb tota la vida per davant i que crec que has deixat arraconats, et saludo, cordialment.

 

2 thoughts on “Carta a una mestra, a l’Alícia de Blanes

  1. Teresa

    Jo també soc mestra i penso que el que hem d´ensenyar es a tener cirteri propi i pensament propi, espero que la señora Camacho no canvii i continui tenint el seu pensament. Respecte al castellà, mireu jo penso que a Catalunya el primer idioma ha de esser el català, no ho discuiteixo pero a la fira de Berlin parlant de cultura catalana no van convidar a cap escriptor amb castellà, tan bons como son: Eduardo Mendoza, Joan Marse, Vazquez Montalvan. A la meva escola ens recomanen que parlem català entre els companys, jo parlo el que em ve de gust, no em deixo portar pel pensament únic, si la mestra es catalana li parlo en català, si es castellana o espanyola li parlo en castellà si es la llengua que parlem habitualment. I curiosament he entrat a esta página perque m´ha semblat que Enric Queralt va ser company meu a l´escola de Magisteri de Tarragona, llavors, si es aquest i es de l´any 1954-55, em renyava per que jo era una estudiant que lluitava per la democracia. Li feia por, però poder m´equivoco. Si no ha fet magisteri a Tarragona no es i si no te al voltant de 55 anys tampoc, pero… en cas contrari… fora massa.

  2. Enric Queralt

    Benvolguda Teresa,
    un nom bonic, la nostra filla gran també se’n diu. Us agraeixo el comentari, de veritat, tot i discrepar-hi.
    Em sap greu però diria que no sóc la persona a la què feu referència. Un servidor és el de l’any 56, ja del segle passat, i se’n va anar a estudiar l’ofici de mestre a l’Escola de Mestres de Sant Cugat (UAB)que, ja en aquell temps, oferia una formació inicial excepcional: Àngels Prat, Quim Franch, Anna Teberosky, David Barba, Lluís López del Castillo, Assumpta Fargas, Jaume Colomer, Lluïsa Jové, etc. Totes, persones altament qualificades, entusiastes, dedicades i , sobretot, compromeses en la millora de l’Escola del nostre petit i estimat país: Catalunya.

    Bona nit!

Comments are closed.