Quanta raó tenen, renoi!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

creieu-me si us dic que m’hi pensat molt abans de redactar aquesta entrada. En part, em fa angúnia i tot. No hi ha dret. Que encara no se n’han adonat que l’escola és un organisme molt complex i que, com a tal, necessita serenitat i que el temps transcorri a poc a poc? Que encara no saben, per tant, que la millora del sistema educatiu no es pot fer “des de fora estant”? Considero  quasi denunciable aquesta “Nova reforma”. Algú es pot creure, de veritat, que per aquí trobarem la clau de volta de la millora? No “fotem”. El que més em preocupa, però, sabeu què és? Doncs que, en general, no ha sortit una veu dient prou de tonteries!!

Seria gravíssim que ens hi haguéssim acostumat perquè, de fet, voldria dir que hem perdut tota la confiança amb les persones que administren el diner públic. Sort en tenim, com sempre, de les veus lúcides dels mestres Cela i Palou. A ells, un cop més, GRÀCIES!!

Millor el silenci

JAUME CELA & JULI PALOU

ARA Mestres 22/09/2012 00:00
Vivim una crisi econòmica molt intensa. No volem entrar a concretar-ne les causes. Senzillament, i des de la nostra ignorància, constatem que les retallades que s’estan aplicant en el món educatiu exigiran un esforç considerable de tots si volem mantenir la qualitat actual. Veient el panorama, potser l’únic que podem fer és ser una mica realistes i, de manera conseqüent, proposar-nos no recular massa, ni perdre’ns en discursos que no estiguin teixits amb els fils de la humilitat.

Així doncs, la pregunta que ens fem és aquesta: què esperem dels nostres responsables polítics? I la resposta que apuntem és clara. Primer de tot, que se cenyeixin a la lògica i que ho tinguin clar: amb més potser no es fa més, però amb menys segur que es fa menys. Esperem que deixin de parlar d’alumnes que fracassen i que analitzin el clima que es viu allà on aquests alumnes han d’aprendre. Que no s’obsessionin amb l’esforç i que plantegin la relació entre l’ensenyar i l’aprendre en els termes que avui utilitza una didàctica més actualitzada. Que deixin de voler controlar el sistema a cops de normativa i que recordin que la millor pedagogia sorgeix de bons equips docents que no se senten sotmesos a un excés de prescripció. Que ens estalviïn discursos sobre noves modalitats formatives de pa sucat amb oli i que intentin fer surar cada espai on gent preocupada per l’educació manté tens el debat sobre els processos innovadors. Que no ens vulguin fer sentir culpables perquè som funcionaris, i que no oblidin que molts la feina la fem molt bé i de manera responsable. Avui necessitem discursos que ens diguin que l’administració educativa estarà al nostre costat, que malgrat totes les retallades ens ajudarà a impulsar els projectes que tenim, que ens escoltaran i per això faran una política de proximitat a les diferents realitats escolars. És això el que necessitem sentir. Si no, més val el silenci.