Waldorf: escoles sense tecnologia

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

Un bon amic de la Inspecció m’ha avisat. Ignoro si coneixeu l’existència i l’experiència de les “Escoles Waldorf”. Servidor les va conèixer, per casualitat, tot s’ha de dir, a partir del trasllat d’un molt bon amic de Reus a França. No va parar fins trobar una “Escola Waldorf” per portar-hi els tres fills. Quan la va trobar, van buscar una casa per viure-hi a prop i, només al final, es van dedicar a buscar feina, el pare i la mare. Al revés de com ho fa la majoria de les persones. Ara les criatures ja són grans i campen, com poden. Diria que l’experiència us pot agradar, us en faig cinc cèntims.

Resulta que l’any 1919 el científic i filòsof austríac  Rudolf Steiner “motivat” per la devastació que va veure i viure en acabar la primera guerra europea, va idear programa social global per evitar “tornar-hi”. Vet-ho aquí que aquest programa social no va tenir el ressò esperat, però les seves escoles van ser un èxit. El dia  7 de setembre del 1919 es va inaugurar la primera “Escola Lliure Waldorf” per a 256 alumnes procedents essencialment de famílies obreres treballadores a la fàbrica de cigarretes Waldorf-Astoria d’Stuttgart. Un establiment d’educació mixta de primària i secundària. Quan Steiner va morir el 30 de març de 1925 la primera promoció d’estudiants de l’Escola Waldorf es preparava pel batxillerat.

Ara n’hi ha unes 1000 a tot el món: Escoles independents Waldorf i unes 1400 escoles infantils Waldorf. Es troben a 80 països distribuïts per tot el planeta, formant un dels sistemes educatius independents més grans del món; també hi ha entorns educatius basats en la metodologia Waldorf: educació pública, Charter schools (escoles als USA), educació a la pròpia llar i escoles d’educació especial. Els mètodes Waldorf han estat adoptats per molts professors en altres escoles, tant públiques com privades. N’hi ha a la Xina, Israel, Kenia i Brasil, per posar un exemple. Cada escola és independent i s’autogoverna en tots els sentits. Si en voleu saber més, entreu-hi per aquí.

A Catalunya, és clar, també en tenim diversos:

http://www.escolawaldorf.org/nweb/index.php

http://www.waldorfbarcelona.org

http://krisol-waldorf.org


La primera Escola Waldorf als USA es va obrir l’any 1928 a la ciutat de New York; ara n’hi ha unes 160. Una d’aquestes resulta que és al conegut Sillicon Valley, allà on viu el Sr. Google, entre molts d’altres. Doncs bé, resulta que el New York Times va publicar, l’octubre de l’any passat, un article que venia a dir que en aquesta escola la tecnologia res de res per treballar. Us podeu imaginar el sarau que es va armar, no? La seva tesi és potent: l’ensenyament i l’aprenentatge són experiències “humanes” i la tecnologia és una distracció que no ajuda ni a l’aritmètica, ni a l’escriptura ni al foment del pensament crític. Si us interessa l’article, el teniu aquí

Sí voleu donar un “cop d’ull a l’escola en qüestió aneu a la seva pàgina web i DEIXEU PASSAR LES IMATGES. Entendreu perquè el meu amic no va parar fins trobar-ne una:

http://www.waldorfpeninsula.org/

Mireu, a mi, la veritat, la qüestió em depassa, però m’inquieta. De sempre he estat “un pas enrere”, volgudament, amb això de les màquines. Allò important, el més, són les relacions humanes. Aquí hi ha la clau de volta de l’èxit educatiu. No pas en si som molts o pocs, o en si tenim 50 PDI a l’escola o no en tenim. Allò més important són els vincles relacionals que som capaços d’establir amb els alumnes i aquests entre ells: la qualitat de la vida humana a l’escola, vaja. Aquest Waldorf obté uns resultats excel·lents amb la seva filosofia, però també cal tenir en compte que cobra uns 20.000 dòlars l’any per alumne, amb el que implica de capacitat d’atenció i personalitzada i possibilitats i preocupació de les famílies. També és interessant saber que aquests pares “amos del núvol i les màquines” no inicien als seus fills en l’ús d’internet, ni els donen enginys de darrera generació.

Sí senyor, teniu tota la raó: a les escoles “normals”, les nostres, tenim reptes molt diferents. Només un parell: com treballar de manera “desconnectada” amb alumnes cada cop més “connectats”, i el segon, tenim un nombre important d’alumnes que si no es connecten a l’escola MAI es connectaran. En qualsevol cas un tema apassionant: La tecnologia com a substitut de les relacions significatives – que són les que permeten aprendre i créixer- no portarà una vida millor.

Si heu arribat fins aquí i us ha agradat estaré content.

Gràcies pel vostre temps.