En Luri pica fort, un cop més.

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

és un tema “pelut” aquest de separar els alumnes per sexes. Té molts costats, sens dubte. Servidor es va fer gran en escoles i instituts segregats. Res a envejar, us ho ben asseguro, per oblidar. Que les noies obtenen millors qualificacions en els sistemes escolars és una dada que ja fa temps que es coneix. Vol dir que són més llestes o més intel·ligents, potser? Seran, potser més treballadores que els nois?

Sempre he pensat que no, pam amunt, pam avall. El que succeeix és que l’organització i el tipus de treball que ara mateix es fa a les escoles s’adiu més amb la manera de ser, els interessos i la manera de treballar de les noies. El sistema educatiu tal i com el plantegem en el dia a dia a les escoles no resulta atractiu per la majoria de nois. Això hauria de ser un argument suficient per segregar els centres escolars per sexe? Seria un error fer-ho.

Això per un costat, per l’altre, a casa nostra, hi ha la realitat d’uns pocs centres, dependents d’una prelatura, que segreguen els alumnes a partir dels sis anys i fins finalitzar el batxiller. Les seves raons són molt diferents. No tenen res a veure amb les intel·ligències d’en Gardner, segur. Són centres que acostumen a situar-se, estratègicament, en el llindar dels termes municipals i als què no s’hi pot arribar en transport públic. Aquest fet coarta absolutament la feina que fan les Comissions de Garanties d’Admissió de cada poble i ciutat. És una manera molt sibil·lina de seleccionar el seu alumnat. Tothom sap que tinc raó. Una altra cosa és que quedi bé, o no, dir-ho.

La coeducació és un principi recollit en el marc legal escolar i, per tant, no és negociable; o no ho hauria de ser. El ministre de torn d’Espanya, em sembla però, que fa uns quants dies va dir que miraria de trobar la manera de driblar la llei per permetre que aquests centres es continuessin concertant amb dinar públic. Una pena. Amb tot, però, també penso que, com moltes coses de la vida, no n’hauríem de fer una religió: es podrien plantejar matèries optatives i determinats treballs que permetessin als alumnes agrupar-se per sexes, si és la seva voluntat. Els sistemes educatius, quan han avançat, mai ho han fet amb rigideses.
És un tema pelut, no?

Com el veieu vós?

Diferents o diferenciats?

GREGORIO LURI

15/09/2012 Diari ARA

Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University partidari de l’educació diferenciada. Sosté que, ja que s’està ampliant la diferència acadèmica (” the performance gap “) entre nois i noies a favor d’elles, hem de començar a veure els nois com un grup desfavorit (” a disavantaged group “). D’acord amb les seves dades, les noies de secundària estudien setmanalment dues hores més que els nois, però si estudiessin el mateix temps, només reduirien a la meitat la seva diferència acadèmica. En cap cas l’eliminarien, perquè l’altra meitat tindria a veure amb el que els pedagogs anomenen “el currículum ocult” (organització, feminització de l’ensenyament, etc.) que, a hores d’ara, afavoriria clarament les noies. El resultat, conclou Drewes, és que, al Canadà, els homes estan abandonant la universitat.

Vaig començar a interessar-me per les diferències acadèmiques entre nois i noies en descobrir que, mentre a Catalunya pensem la coeducació com un dogma d’immaculada concepció, a Alemanya les dones socialistes el van posar en qüestió amb criteris estrictament feministes compartits immediatament per moltes dones d’Europa i dels Estats Units. Com que hi ha estudis de tota mena, a favor i en contra, no sempre és fàcil treure’n l’aigua clara, però sembla evident l’expansió de l’educació diferenciada a tot arreu. I, com que al segle XXI les possibilitats d’interacció entre els sexes són molt grans fora de l’escola, els resultats ens suggereixen que no convé confondre mecànicament els fins (la noble aspiració a la igualtat d’oportunitats) amb els mitjans (la coeducació).