No miréssim cap a un altre costat, perquè hi anem de cap!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

mal els pesi d’acceptar-ho als nostàlgics mai s’havia escrit i llegit tant com ara. Passa però que ens estan canviant el terreny de joc. Probablement, els infants que enguany han entrat a l’escola, quan tinguin setze anys llegiran i escriuran, bàsicament, en pantalles. Hi ha estudis interessants que ho pronostiquen amb precisió. Sembla ser que els que enguany s’han incorporat a la secundària, si continuen estudiant a la universitat, també desenvoluparan, bàsicament, aquestes competències lingüístiques mitjançant enginys electrònics diversos.

Ara mateixa, però, l’escola (l’escolaritat obligatòria) s’ho mira de lluny, però. O, simplement, no ho vol veure. La Llei 12/2009, d’educació, en canvi, ho té present. A l’article 21, el que relaciona els drets dels alumnes, s’hi pot llegir que aquests  tenen el dret de ser educats en el discurs audiovisual. Al 87, que fa referència a l’Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge, s’hi diu que…els centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa. I encara més, a l’article 104, el de les funcions dels docents, s’hi llegeix que aquests han de conèixer i dominar les TIC com a eina metodològica. Què? , es compleix la llei en el vostre centre?

Tenim un problema amb les aules d’informàtica, que no n’hi hauria d’haver. Els ordinadors haurien de ser a les aules i fer-se servir tot el dia. I per què? per moda? per modernura? Doncs, no! Ho hauríem de fer perquè llegir i escriure en pantalla, i fer-ho bé, és clar, requereix dominar uns coneixements diferents a fer-ho en paper, ras i curt. Un exemple, en pantalla s’esdevé l’anomenada “lectura tallada”, d’autories desconegudes o difuses, de procedències culturals molt diverses; com ho han de fer els alumnes per integrar diverses informacions sobre una mateix tema? qui els ho ensenya i acompanya?

Faríem bé de no mirar cap a un altre lloc, per responsabilitat professional. Altrament, cal dir-ho pel seu nom, estarem fent un frau als alumnes i les famílies que han confiat en nosaltres.

Us sembla que exagero, potser? Si teniu temps, compreu-vos el llibre del professor Cassany, us agradarà, us ho asseguro.
Gràcies.

A LA XARXA NO ES LLEGEIX IGUAL

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/xarxa-llegeix-igual-2202873

Dues obres analitzen i donen consells sobre l’ús de la llengua als nous mitjans “on line”

ERNEST ALÓS

EL PERIODICO. 12.09.2012

No havíem llegit i escrit mai tant fins a l’explosió dels nous mitjans basats en la xarxa. Poca gent parla amb els seus dispositius i en canvi «la majoria prefereix l’escriptura», destaca el professor de la UPF Daniel Cassany. Però al mateix temps aquest ús ha fet evolucionar el llenguatge «a una velocitat mai vista», apunta l’expert en nous mitjans Mario Tascón. Tots dos estan darrere de dos llibres que arriben a les llibreries en els pròxims dies i que aborden la teoria i la pràctica de les noves realitats de la lectura i l’escriptura.

Tascón és el director (darrere hi ha 40 especialistes) d’Escribir en internet. Guía para los nuevos medios y las redes sociales, editat per Galaxia Gutenberg i la Fundación del Español Urgente BBVA, en què s’aborden «problemes teòrics i solucions pràctiques». Des de regles d’ús respectuós i efectiu (netiqueta) fins a consells pràctics elementals, els conceptes teòrics bàsics de l’arquitectura d’una web o un llibre d’estil propi per a cada mitjà. Fins i tot amb la RAE darrere, el to de les seves «recomanacions» és el de «no promulgar normes rígides, sinó de formar en la ment dels lectors de l’obra una preocupació constant pels usos idomàtics». En_línia. Llegir i escriure a la xarxa, de Daniel Cassany, publicat el 2011 en català (Graó) i ara en castellà per Anagrama, analitza també les «noves maneres d’utilitzar l’escriptura per interactuar i resoldre tasques socials» però posant més èmfasi en l’escola. Per exemple: un exercici perquè els alumnes siguin usuaris crítics de la Viquipèdia.

¿AMB FALTES? I QUÈ…

Tant Cassany com els autors del llibre coordinat per Tascón assumeixen amb normalitat les «formes escrites no normatives», en paraules del primer, que posen els cabells de punta a més d’un acadèmic o professor, o la integració de «formes gràfiques inimaginables fins ara», fins a formar una neollengua que alguns han anomenat netspeak, cyberspeak o, en el cas de l’anglès, netlish (¿aquí hauríem de parlar de netcatalà o internyol?). Marta Torres la defineix com una «escriptura ideofonemàtica» i Xosé Castro, al llibre de la Fundéu, qualifica recursos com la supressió d’accents, les onomatopeies, sigles, emoticones, abreviatures… com una «ortografia adaptada» als límits d’espais o la immediatesa. En lloc d’«exemples vandàlics d’escriptura», Cassany assumeix aquests usos com «el resultat de comunicar-se d’una manera eficaç, ràpida i barata», a més a més d’una forma d’identificació juvenil. «L’economia del llenguatge a internet no s’ha d’entendre com a ignorància, sinó com l’adaptació de l’escriptura a aquestes noves realitats», opina Markus Steen. «Com més espai disponible i més públic, més correctes i amb menys dreceres» són els textos, conclou Tascón. Perquè aquí, diu Cassany, hi entra un altre concepte, el de la llengua «vernacle digital». Usos «en l’àmbit privat i ociós de la família i els amics, que fem per iniciativa pròpia, quan i com ens dóna la gana i sense seguir cap mena de norma o directriu». «Una comunicació en gran part privada que es converteix en pública», diu Tascón. En aquest espai entre l’àmbit privat i el públic neixen des dels blocs fins a la fan fic, creació d’una obra nova que recrea l’univers d’un autor. En general, documents que s’adapten a les capacitats dels natius digitals definits per Marc Prensky: còmodes en documents enllaçats i que combinen formats, que practiquen la multitasca, connectats i cooperatius, ràpids però impacients…

Per un costat, aquest nou món expandeix la creació. La ciberetiqueta critica els tafaners, els mandrosos o que no aporten res d’interès (lurkers, idlers i smurfs). «A la xarxa no és possible ser només un gran lector (…) a internet els lectors també escriuen (…) No es pot estar passiu o callat», escriu Cassany. Per l’altre costat, compta amb limitacions a les quals escriptors i dissenyadors de mitjans han d’aprendre a adaptar-se. Els estudis de moviment ocular (la lectura en F: en horitzontal els dos primers nivells, i repàs ràpid en vertical de la resta) mostren segons Jakob Nielsen que els internautes llegeixen una mitjana del 20% del contingut d’una web, cosa que el porta a recomanar que no s’escrigui en línia més del 50% del que s’hauria escrit en paper, a més d’adoptar diversos principis bàsics d’escriptura breu, ordenada, segmentada i vinculada.

LECTORS ACTIUS

En definitiva, comptar amb «el lector assumeix més iniciativa a l’escollir què vol llegir i en quin ordre» quan llegeix en línia. Perquè segons Cassany hi ha lectura digital que amb prou feines es diferencia de la tradicional, i una lectura en línia caracteritzada per la connexió, la cooperació, l’absència de filtres i la diversificació de les formes d’escriptura. «Cada plataforma, ja sigui Facebook, Twitter, Google +, els blocs, els xats, els fòrums o els mitjans digitals, tenen les seves particularitats, regles i característiques», recorda la Fundéu.Però fins i tot per a autors que viuen amb més excitació ser protagonistes d’un moment de canvi que amb nostàlgia… part d’això encara hi ha. «¿Serà aquest el meu últim llibre? (…) No puc deixar de sentir-me com un monjo medieval que escriu en llatí quan al carrer parlen romanç», conclou Cassany.