Sap? Li tornem el fill, però sense títol,

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,d’acord! el sistema educatiu no és pot analitzar en termes empresarials. Seria un error perquè, probablement, seria molt fàcil caure en afirmacions perillosíssimes. Permeteu-me però que ho faci una mica, només per a vós. Imaginem que el sistema és una empresa. Doncs bé, resulta que un 20% de la seva producció no pot sortir de la fàbrica perquè té defectes diversos que en farien inviable la venda. Comptat i debatut això és el que ens passa amb els sistema educatiu, en el seu tram obligatori.

Ara, amb aquesta comèdia perversa de la crisi, els pares no accedeixen tan fàcilment als desitjos d’abandonament dels fills. Probablement és una bona cosa, segur. Fa prop de cinc anys que aquest número, percentatge, és manté inalterable, punt amunt, punt avall. Aquesta pràctica “d’escapisme acadèmic” també és molt gran en els estudis postobligatoris: anem a la cua d’Europa. I per què ens passa tot això?

D’acord, no ho podem analitzar, interpretar, i menys encara resoldre, en termes empresarials. Faríem un desgavell que només perjudicaria als més febles, com sempre. Ara bé, el que no pot ser és que no es faci res de res, com és el cas. És una injustícia enorme, un frau descarat cap a uns alumnes als què les seves famílies els van portar a l’escola perquè ells “no els poden ensenyar res”, acadèmicament parlant. En Tonucci fa molts anys que ho diu això. Estem dient a les famílies més vulnerables: “Miri li tornem el fill, la filla, però sense títol” i quan ells ens demanen el perquè, els diem “Home, nosaltres ho hem intentat, però ell no ha ajudat i vostès tampoc”.

Au, bona nit!! I tan tranquils

Un de cada cinc alumnes d’ESO no aconsegueix el graduat

S. SÁNCHEZ 29/06/2012

El 21,5% dels alumnes matriculats a l’últim curs de l’educació secundària obligatòria (ESO) no aconsegueixen treure’s el graduat. Amb petites variacions decimals aquesta taxa de fracàs escolar es manté pràcticament igual des del curs 2008-2009, quan es va reduir significativament respecte al 26,6% d’alumnes que no es van treure el títol el curs 2007-2008. El curs següent va baixar al 21,7%, probablement per la reducció de les perspectives laborals que aquests nois de 15 i 16 anys trobaven abans al món de la construcció, que fins a l’esclat de la crisi es va endur molts joves del sistema educatiu.

La taxa d’abandonament escolar, entesa com aquells nois que -hagin aprovat o no l’ESO- no continuen estudiant després de l’etapa obligatòria, també s’ha reduït des del 33,1% del 2008 fins al 26% d’aquest 2011. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que ahir va presentar aquestes dades al Parlament, va admetre que l’augment de l’atur ha jugat un paper en aquesta reducció, però va al·legar també l’increment d’oferta postobligatòria pel qual ha apostat el Govern com un altre dels motius del descens.

Tot i així, l’índex d’abandonament català està encara per sota de la mitjana europea (13,5%) i de països com Itàlia (18%), Finlàndia (9,8%) i Holanda (9,1%). També està lluny de l’objectiu del 10% fixat per la Unió Europea per al 2020, una fita que Rigau va descartar de nou que s’assolís a Catalunya. “Hem de ser realistes”, va dir, i es va marcar com a objectiu baixar fins al 15% l’any 2018, entenent -va apuntar- que aquest serà el percentatge màxim de treballadors no qualificats (estudis només obligatoris) que podrà absorbir llavors el mercat laboral.

Un altre dels indicadors del fracàs escolar, com el percentatge de repetidors, es manté al voltant del 30% a l’ESO des del 2009. A primària, en canvi, només repeteixen un 9% dels alumnes.