Les llengües moren per…

A l’atenció del Director/a

Benvolgut, volguda,

recordo, perfectament, que us he recomanat més d’un article, apel·lant la necessitat de que la llengua depèn de nosaltres, que ens toca ser-ne els primers defensors. Cal no practicar, particularment, la dimissió lingüística. Si no ho fem nosaltres, morirà, segur. Si nosaltres ho tenim clar i som conseqüents i ferms, ningú, absolutament ningú, ens la podrà robar, menys encara lesionar. Precisament ahir sentia una conferència esplèndida de la Maria Barbal. Reivindicava que els catalans tinguéssim la mateixa cura, estima i coneixement  de la nostra llengua que els parlants de les llengües del centre d’Europa tenen per les seves. En parlava amb il·lusió

Bé doncs,  suposo que sabeu que ahir al matí es va fer pública una altra “sentència” No patiu, en vindran moltes més. La hipòtesi és simple: si s’han presentat unes 300  o 400 denuncies contra la nostra llengua i la justícia les gestiona en paquets de 3 o 4 per sentència, el càlcul i la previsió són simples. Arribaran a avorrir-nos literalment. Ahir, però, em va doldre una cosa. La nostra Consellera va modificar la seva agenda particular com a conseqüència de la sentència matinal. No em va semblar bé, gens. Eren més importants les tres o quatre famílies demandants que els tres-cents mestres que l’esperaven? Mare meva! Ho sento, Sra. Rigau és va equivocar.

Ho deixo aquí i us recomano MOLT la lectura de l’Editorial d’avui del millor diari digital, a parer meu és clar, Vilaweb.
A veure que us sembla? Per favor, vetlleu la llengua.
Amagar el cap sota l’ala no porta enllocVicent PartalDirector de Vilaweb01.06.2012
El 8 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya posà condicions a la immersió lingüística amb una sentència que era un atac directe al sistema escolar català. Curiosament, la consellera Rigau i el president Mas es declararen satisfets d’aquella sentència i arribaren a dir que, en realitat, salvava el model escolar català i validava la immersió. Igualment es manifestaren la majoria de partits catalans –però no els independentistes. Fins i tot Somescola.cat i Òmnium valoraren positivament el text jurídic dient que “la resposta a la demanda que el castellà fos vehicular a l’ensenyament era que no”.

A VilaWeb aquell dia publicàrem opinions molt contundents contra la sentència de Màrius Serra, de l’ex-consellera d’Ensenyament Carme Laura Gil i de l’ex-conseller primer i també ex-conseller d’Educació Josep Bargalló. I l’endemà vaig publicar un editorial criticant la “curiosa reacció d’alguns a la sentència sobre l’escola”.

Sincerament, aquell dia vaig tenir la sensació que una part substancial del país preferia amagar el cap sota l’ala i fer veure que allò que deien els tribunals no era el que deien en realitat. Un exercici que em sorprèn sempre, però es veu que hi tenim molta tirada. Ahir, tanmateix, saltaren totes les alarmes i Somescola.cat, per exemple, canvià de to i avisà d’un principi de la “segregació lingüística”; també la majoria dels partits es declararen preocupats per la situació que instaura la nova sentència.

Haurem de lluitar, doncs, per una cosa que semblava bàsica. I tant de bo que aprenguéssem la lliçó: amagar el cap sota l’ala no porta enlloc. Mai.

director@vilaweb.cat

http://www.vilaweb.cat/editorial/4016368/amagar-cap-sota-lala-val-res.html