Fa esfereir

A l’atenció del Director/a

Benvoguda, volgut,

em tornaré a repetir, em sap greu, però tenim un problema immens al davant, que no sabem ben bé com gestionar: la pobresa infantil. Després de la publicació de l’informe de FEDAIA sobre la pobresa infantil, que us deia ahir, no obres un diari que no parli de la situació deseperant d’algunes famílies i , amb elles, els que més reben, els infants. el de la Sra. Sònia Pau n’és un bon exemple, m’ha semblat.

Hi ha canalla que només fan un àpat en condicions al dia, la major part dels cops el que fan a l’Escola gràcies a que tenen un ajut de menjador. Què passarà si arriba el dia en què les retallades se situin davant d’aquesta mena d’ajuts, amb arguments demagògics, sempre? S’ha d’impedir, no?

La canalla que de petits viuen en situació de pobresa són sensibles de mantenir aquest cercle un cop adults: no podran tenir mai les mateixes oportunitats que els altres, no tenen un espai de treball, ni l’ajuda dels adults que per a ell/a son importants, ni el “repàs” de pagament, ni un bon esmorzar que faci que vagin a l’escola amb totes les condicions. I no parlem del seu cercle social: hi ha canalla que no tenen condicions higièniques per assistir a l’escola “nets i polits”, què passa amb els companys de classe? Què feu quan uns nens us diuen que no volen seure al costat de XXXX perquè fa mala olor?  Què pot fer l’escola?

Penseu-hi, per favor, perquè aquest problema és com una bola de neu, cada cop es farà més gran, malauradament.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/544198-la-crisi-duu-molts-infants-a-menjar-un-platan-per-sopar.html

 

La crisi duu molts infants a menjar un plàtan per sopar

Entitats que atenen menors en risc d’exclusió alerten de l’augment de casos de malnutrició i dels habitatges insalubres

Unicef xifra en més de 325.000 els infants catalans en situació de pobresa

27/05/12 02:00 – BARCELONA – SÒNIA PAU
La pobresa infantil és una de les conseqüències de la crisi

La Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Fedaia) alerta de l’increment de la desnutrició infantil i la situació d’amuntegament en què viuen que cada cop més infants, mentre que Unicef calcula que més de 325.000 menors són pobres. Les dues entitats han fet públics aquesta setmana informes que van en la mateixa direcció: “cada cop més, la pobresa té rostre de nen”, va concloure la directora de sensibilització i polítiques d’infància d’Unicef a l’Estat espanyol, Marta Arias. L’informe de la Fedaia recull experiències directes dels educadors dels centres que formen part de la federació, com ara que es troben casos de nens que a l’hora de sopar s’han de conformar amb un plàtan.

“Les mancances en l’etapa de la infància condicionen totalment la vida d’una persona i condemnen els nens que les pateixen a reproduir el cercle viciós de la pobresa quan es fan adults”, subratlla el president de la Fedaia, Jaume Clupés. Recorda que la pobresa infantil no és un problema nou, però adverteix que és l’hora d’adoptar “mesures immediates i urgents”, perquè situacions que es trobaven en el límit s’estan aguditzant i es tornen insostenibles.

Són els educadors i professionals dels centres oberts que cada tarda, quan els infants en risc d’exclusió hi van a berenar, fer els deures i activitats d’oci, observen que molts només poden fer un àpat al dia –sovint és el dinar a l’escola–; duen peces de roba que els van grans o petites o que no són adequades per a l’època de l’any; o pateixen malalties de la pell que s’agreugen perquè requereixen un tractament que les famílies no es poden permetre. Són només alguns dels exemples que recull d’informe Pobresa infantil a Catalunya.

Pràctiques de cuina

“Hi ha famílies que recorren a la solidaritat dels veïns per a alimentar-se i alguns centres oberts es plantegen donar sopar als infants perquè no se’n vagin al llit sense menjar pràcticament res”, indica l’estudi a l’apartat que detalla alguns exemples de com la situació s’ha agreujat els últims dos mesos.

“Educar no és només ensenyar –subratlla Clupés–, sinó que els infants acabin trobant en els centres uns referents”. Aquests professionals que topen dia a dia amb les dificultats d’aquestes famílies sense recursos han de tirar de la inventiva i, en alguns casos, els tallers de pintar s’han substituït per tallers per fer pràctiques de cuina, perquè així aprofiten per menjar. El president de la Fedaia insisteix a recordar un marc impactant: un de cada quatre infants és pobre, en més de 225.000 llars de Catalunya tots els membres estan a l’atur, algunes famílies que subsistien amb la Renda Mínima d’Inserció –450 euros al mes– n’han quedat fora, el fracàs escolar se situa en el 29% i l’atur juvenil, en el 51%.

Fa temps que les entitats denuncien l’escassa inversió en polítiques d’infància tant a Catalunya com a l’Estat. Dinamarca i Finlàndia, que tenen els nivells més baixos de pobresa infantil, hi van destinar el 2008 el 5,1% i el 2,6% del seu PIB, mentre que l’Estat espanyol hi va dedicar el 0,7%.

Als casos de desnutrició, de nens amb ulleres sense la graduació adequada o sense espai a casa per poder fer els deures que expliquen els educadors, Unicef els posa xifres: la pobresa infantil ha crescut a Catalunya cinc punts percentuals en dos anys, passant del 18,5% al 23,8% entre el 2008 i el 2010. Això vol dir que pertanyen a famílies de quatre membres amb ingressos inferiors als 16.476 euros a l’any.

35.000
infants
que es troben en situació de risc d’exclusió atenen les 85 entitats que formen part de la Fedaia.
45
per cent
és la taxa de pobresa a Catalunya en el cas de fills de famílies estrangeres, i del 18%, en famílies autòctones.