Fora de joc?

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, volguda,

com sabeu, demà diumenge tindrà lloc una nova edició de la Marató de TV3, aquest cop per la pobresa, perquè ningú no es quedi “fora de joc”, diuen. M’ho heu sentit a dir moltes vegades: cal que siguem molt conscients de les realitats que tenim a les aules: moltes de les famílies tenen tots els seus membres a l’atur. Fa pocs dies, una bona mestra em deia que un infant portava per dinar (en una sortida) un entrepà de pa amb tomàquet i “no-res”. Segons l’Informe de la FEDAIA (us l’annexo, per si el voleu llegir o utilitzar) sobre la pobresa infantil a Catalunya, una quarta part dels nostres alumnes, repeteixo, una quarta part, viu sota el llindar de la pobresa. Us adoneu de l’abast d’aquesta xifra? Fa esfereir. Un article d’opinió de la Vanguardia i un del Sr. Carles Capdevila del diari Ara hi fan referència.

En som tots plegats prou conscients de què pot arribar a significar això? Vol dir que a moltes d’aquestes llars de Catalunya els és molt difícil poder posar un esmorzar digne a taula abans d’anar a escola, poder pagar una sortida i no diguem comprar un llibre que els demana el mestre. Malauradament, a més, aquestes famílies són, en la seva majoria, les que no poden ajudar els seus fills i filles en els deures escolars. D’això se’n diu “ploure sobre mullat”, no? Doncs, això.

Mireu, ara que aviat se celebraran les sessions d’avaluació, faríem bé de plantejar-nos què passarà amb aquells alumnes que no superaran certes matèries, quina solució els oferirem des de l’escola: no podem pretendre que un “repàs” extern ens solucioni la papereta: a un 25% de les llars dels vostres  alumnes ja no hi ha diners per pagar aquest repàs.

Penseu-hi, per favor, gràcies per endavant.

LA VANGUARDIA. 24.05.12

OPINIÓ

Mentre Esperanza Aguirre es preocupa d’himnes, un 25% dels nens viu en la pobresa. Mentre un debat basat en himnes, banderes, xiulets i emocions era escalfat per la presidenta Esperanza Aguirre a propòsit de la final de la Copa del Rei, els efectes de les retallades estan crispant molts sectors de la societat. Era el dia de la vaga i les manifestacions en l’àmbit educatiu per pèrdua de recursos i de qualitat en l’ensenyament públic. Si ja tenim avaluacions molt mediocres en l’informe PISA, el desànim que viu el sector educatiu no les millorarà.

Els temps són d’ajustos severs i cal adaptar-s’hi. Però suggereixo que s’aconsegueixi amb més intel·ligència, sentit comú i humanitat. La manifestació que m’ha impressionat més és la que es va registrar el cap de setmana passat al passeig Lluís Companys. Uns centenars de discapacitats es queixaven d’haver perdut part de les assignacions que els permetien treballar. A la manifestació vaig veure el conseller Cleries i l’alcalde Trias, que ha demostrat sensibilitat cap aquests temes. No veig sentit que els polítics es manifestin. Prefereixo que actuïn prenent decisions. No hi ha més remei que retallar recursos a persones fràgils, discapacitades, perquè puguin viure amb dignitat malgrat les seves limitacions?

El més inquietant de les crisis és que ataquen directament els més febles. El mateix dia que la presidenta Aguirre proposava suspendre la final de Copa si es cridava contra el representant de la monarquia o contra l’himne nacional d’Espanya, sortia un informe de la Fedaia sobre la pobresa infantil a Catalunya i a Espanya. Una quarta part dels nens i nenes viuen sota el llindar de la pobresa. A Espanya hi ha 1.724.400 famílies amb tots els membres en atur, una situació que a Catalunya afecta 225.000 llars.

El fracàs escolar és especialment alt per als nens que viuen en la pobresa. Les xifres del 29 per cent de fracàs escolar i del 51,1 per cent d’atur juvenil es concentren en aquest grup de població que té enormes factors de risc. La pobresa no es pot eradicar de la societat, però sí que és possible elaborar polítiques per disminuir-la i que afecti cada dia menys persones.

Puc entendre que perquè el sistema recuperi el pols econòmic cal sanejar els bancs i que l’activitat empresarial surti de la letargia. Que es creï ocupació, que es treballi, que es produeixi i que s’encoratgi el consum. Però aquestes decisions no es poden prendre fredament en despatxos de Nova York, Frankfurt, Brussel·les, Madrid o Barcelona. O es pensa primer en el conjunt de la gent o anem cap a un tipus de societat fragmentada entre els pocs que ho tenen gairebé tot i els molts que gairebé no tenen res. Més justícia social i distributiva i menys cobdícia. No pot el govern Mas, per exemple, decidir que no es toquen les assignacions que tenien els discapacitats? Penso que sí.


325.000 nens en situació de risc a Catalunya

CARLES CAPDEVILA
25/05/2012

Avui parlem de l’informe Unicef sobre pobresa infantil: hi ha 325.000 nens en situació de risc al país. Diumenge TV3 dedica una marató a favor de les entitats que la combaten, que potser hauria estat més oportú titular així, i no “contra la pobresa”. La iniciativa ha ocasionat crítiques que s’entenen, perquè en un context de retallades pot ser malinterpretada. I crec que és bàsic que el suport a aquesta marató sigui llegit també i sobretot com una exigència al Govern que no pot afluixar en la seva responsabilitat de justícia social. És així. No crec que la gent que dóna diners tot l’any a Càritas, per exemple, estigui dient amb el seu gest que no cal que els governs facin res. La gent que ajuda les entitats és la més conscienciada, i per tant la que més pressiona les institucions perquè facin la seva feina. Els ajuts privats no han de ser coartada per substituir responsabilitats públiques estructurals i urgents. Però es necessiten tots. Les associacions que fan feina cada dia, les que s’arremanguen amb fets diaris per frenar que la injustícia castigui aquests 325.000 nens del títol, agrairan tots els ajuts, els de diumenge, els de cada dia. I no deixaran de reivindicar amb força les responsabilitats polítiques. Em preocupa que es plantegi com un dilema, perquè tots els que volen combatre la pobresa saben que com més iniciatives i més sensibilització, millor.

pobresa_infantil_fedaia_informe