Quan la crisi té nom i cognoms (II)

A l’atenció de la Directora/r

Benvolgut, benvolguda,

Fa un parell de mesos, em sembla, vaig recomanar-vos la lectura d’un bon professor d’institut de Reus (el Biel Ferrer) que maldava per haver de dir adéu a una bona alumna. Una alumna que tenia el pecat original de ser “nouvinguda”. Una alumna que malgrat ser exemplar hauria d’acompanyar els seus pares en el trajecte de retorn cap el seu país perquè, aquí, els adults de la família ja no tenien possibilitats econòmiques per sostenir la família. Els somnis d’aquella adolescent se n’anaren a pastar fang. Hi tenia tot el dret, se’n sortia amb els estudis i era una companya exemplar.

Ara us proposo un altre cas, aquest cop de Girona. El Sr. Vicent Partal, Director, com sabeu, de Vilaweb, ens apropa un altre cas, potser més dramàtic i tot que el que us referenciava anteriorment. En aquesta ocasió les dades coincideixen pel que fa a l’alumna: bona estudiant i bona companya. Els pares, també, han perdut la feina i, en aquest cas, també, els “papers”. Com a conseqüència, el pare de la noia ha estat ingressat  en el terrible Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, un petit Guantánamo que tenim i consentim a Barcelona (sic). Un centre hermètic. El mateix Síndic de Greuges va veure desestimada la seva petició d’entrar-hi no fa gaire. La negativa, és clar, va venir de la “Delegada del Gobierno de España”, una senyora que es diu Maria de los Llanos no sé que més.

Què voleu que us digui. Tot plegat m’entristeix enormement i em recorda el centre d’internament d’immigrants que en Franco va organitzar a la muntanya de Montjuïc, els anys conquanta, per encabir els milers de persones que arribaven a Barcelona amb tren procedents del sud de la península on es morien de gana, literalment. Pot ser que que cinquanta anys de suposat progrés només hagi afectat a la butxaca i no pas a l’ètica social?

Considero que seria un bon text per llegir i treballar amb els alumnes.
Com sempre, però, a criteri vostre.
Gràcies.

ANANO, LA GIRONINA

El Punt Avui

Vicent Partal  – 26-4-2012
Anano és una xiqueta gironina de dotze anys. La vaig conèixer dissabte i estic encara impressionat. El seu pare, David Bakradze, està a punt de ser expulsat de l’estat i roman en el terrible Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, un petit Guantánamo que tenim i consentim a Barcelona.

Malgrat que una jutge ha sentenciat contra l’expulsió basant-se en el seu arrelament a Girona i la presència de la seua família a la ciutat, demà David serà enviat a Geòrgia i allunyat de la seua filla. La parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona està bolcada en el suport a David i tot d’associacions, institucions i persones els han fet costat. Aquesta és una d’aquelles tragèdies somortes que la gent deixa passar com si res malgrat la seua monstruositat. Recentment la delegada del govern espanyol a Catalunya va prohibir al Síndic de Greuges l’accés a aquest veritable camp de concentració on el tenen retingut. Els CIE estan en mans del govern espanyol i controlats per la seua policia, contra la qual s’han interposat una enorme quantitat de denúncies per maltractaments.

No sé si l’expulsió de David es podrà aturar. Em dol molt que al meu país passen coses així i no trobe cap argument vàlid per a consolar la seua família. Excepte un: dir-los que tenen una filla extraordinària. Veure-la parlar i defensar el seu pare, només amb dotze anys, és tota una experiència. Escoltar com relata la detenció desproporcionadament violenta que va viure el seu germanet i la preocupació que sent per la por que s’ha instal•lat al seu cos és tota una lliçó. Els seus pares ja poden estar ben orgullosos d’ella i segurs que aquesta gironina s’obrirà pas en la vida siguen els que siguen els obstacles que se li posen per davant. Parla emocionada, a trenc de plor, però amb una maduresa insòlita i una força que promet que serà una ciutadana exemplar.Tant de bo que la ràbia justificada que puga sentir pel maltracte al seu pare no la torne contra el país on viu i contra la nostra llengua –que és la que ella parla amb naturalitat–. Perquè els catalans necessitem moltes Anano per tirar endavant.