Saber escriure?

Al ‘atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

no fa gaire, els alumnes de quart d’ESO van ser convocats a respondre una prova censal de competències bàsiques, ho sabeu prou bé. Al marge de la valoració sobre la idoneïtat sobre la forma i el fons de la prova, hi ha evidències que caldria no desatendre i que mereixerien una reflexió professional seriosa, fonamentada:

  1. Les proves de Cb són censals, per tant l’univers d’aplicació són TOTS els alumnes.
  2. Són de Cb i, per tant, NO són de nivell. Interpretar-les només  dient: “estem igual que la mitjana” és una mirada errònia. Allò bàsic ha d’estar a l’abast de TOTS els alumnes. Per dir-ho amb números: “Un 7 de Cb no es pot interpretar com un 7 de les PAU”, ben al contrari, un 7 de Cb s’ha d’interpretar que està tres punts per sota de la competència bàsica, vet-ho aquí.
  3. Que els resultats de lectura no són bons, no és cap novetat. Diria que aquesta dada és coneguda pel comú de la societat, més enllà de les persones del nostre gremi.
  4. El que ja no estic tan segur és que tothom sàpiga que, de sempre, els resultats d’escriptura són pitjors, encara.

Em consta que, ara mateix, hi ha molts centres del país que s’han posat amb ganes i il·lusió a reflexionar i a actuar en la millora de la didàctica de la lectura, malgrat el context laboral advers. La majoria de centres del país, com deia, s’han adonat que una cosa és “llegim tot el dia” i una altra molt diferent és dir “quantes hores a la setmana les dediquem a ENSENYAR a llegir”. Aprendre a llegir és un aprenentatge complex i estratègic en el què tots els docents de tots els nivells s’hi han d’implicar. Ningú hauria de mirar cap a un altre lloc i dir allò tan patètic de que “A mi no em toca…”

Quan tinguem la lectura encarrilada caldrà que ens posem amb l’escriptura perquè l’origen del dèficit se situa en el mateix lloc: una cosa és escriure tot el dia i una molt diferent és quantes hores a la setmana es dediquen, al llarg de l’escolaritat, a ENSENYAR A ESCRIURE, i com es fa, és clar.

No és pas nou això, se sap des fa molts anys (quasi 10!!). Mireu, el Sr. Joandomènec Ros, catedràtic d’ecologia de la Universitat de Barcelona, quan actuava com a membre avaluador de projectes d’investigació dirigits a la Comunitat Europea ja assenyalava que algunes sol·licituds, i no només de llicenciats que volien fer el doctorat, sinó de doctors que pretenien fer recerca postdoctoral, feien pena, eren il·legibles o estaven tan mal confegides com una redacció de principiant, i no sempre era evident què volia demostrar la recerca que es proposava. SAbeu quina era la frontera que separava les sol·licituds legibles de les il·legibles? Doncs una línia imaginària que separa el nord del sud d’Europa, com en tantes coses. En els països septentrionals hi ha matèries dedicades a escriure, a aprendre’n, és clar. En els meridionals, en canvi, s’escriu tot el dia, això sí, però no s’ensenya a redactar. Ras i curt!

Saber escriure

“Els departaments de selecció de personal descarten d’entrada un vuitanta per cent dels currículums perquè estan mal escrits i no s’entenen”

09/04/12

XEVI XIRGO
Cada any es fan públics un parell o tres d’informes sobre els nostres estudiants on s’analitza si van bé de matemàtiques o si saben prou anglès. I cada cop es munta un sidral i sentim a dir allò que a Suècia, a Noruega o a Alemanya ho fan més bé que nosaltres. Segur que anem curts de tot. Però hi ha una cosa de la qual tots els que hem estat en una escola o a la universitat ens hem adonat. I és que molts estudiants no saben escriure bé. Hi ha qui no sap exposar bé les seves idees, hi ha qui fa unes faltes d’ortografia o sintàctiques espectaculars i n’hi ha que fallen en allò que se’n diu la comprensió lectora, que llegeixen perfectament un text però quan han acabat no han entès res del que hi deia. Hi penso en llegir un informe que ha fet públic aquesta setmana la multinacional Adecco, que sosté que un vuitanta per cent dels currículums que arriben a les empreses, els departaments de recursos humans els descarten per problemes formals. La majoria perquè estan mal escrits i no s’entenen, perquè no inclouen la informació bàsica o perquè, si és que hi és, està desordenada i no s’entén. No en culpo ningú; simplement ho constato. A la consellera Rigau, més que de grans obres, segurament perquè no en pot fer, la sento a parlar sovint dels valors, de la necessitat de fer les coses bé, d’introduir la cultura de l’esforç a les escoles, de prestigiar el paper dels mestres… Mirin quin un de més fàcil: escriure bé. Per ser metge, advocat o publicista deu ser imprescindible. Però també ho és per ser fuster, mecànic o simplement per buscar feina, que ara malauradament s’ha convertit en una professió com qualsevol altra.