La majoria, de classe mitjana!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

ignoro si es dóna en el vostre centre, però servidor n’està tip de sentir parlar, alegrement, de les famílies dels alumnes a dins de les sales de mestres i professors, enmig de reunions diverses de coordinació i, no cal dir, també enmig de sessions de juntes d’avaluació. Tot plegat no són altra cosa que evidències manca de professionalitat, res més. Us imagineu el mateix amb la classe mèdica? Si teniu algun amic d’aquest gremi, o bé del dels juristes, li heu sentit parlar mai de les famílies dels  pacients o clients? Em jugo un pèsol que la resposta és NO!! Doncs a les taules on hi ha mestres i professors, malauradament sovint, hi estan convidades les famílies dels alumnes. Faríem bé, tots plegats, de mirar d’eradicar aquesta pràctica, ens fa molt de mal a tots, a nosaltres, a les famílies i, sobretot, als alumnes.

I, per descomptat, les famílies que estan més sovint convidades a aquests “safareigs docents” són les que anomenen “desestructurades”. Un sac on hi van a parar totes les famílies que no són “estàndard”. Per això, precisament us he seleccionat aquest interessant article de la Sra. Piulachs que referencia un estudi revelador sobre les pràctiques d’assetjament cebernètic entre els adolescents. Resulta que la majoria de delictes estan protagonitzats per adolescents de 14 anys, de classe mitjana, però. Mare meva!!! I els fills de les famílies desestructurades on paren?

Ens ho hauríem de fer mirar, creieu-me. Un company vostre, director de l’IES Montilivi, ho va evidenciar a començament d’any en el Diari de Girona (27.01.2012) …”en aquests moments entre el 50 i el 60% de les incidències tenen a veure amb xarxes socials com Facebook, a través de les quals es produeixen crítiques, atacs i assetjaments entre estudiants”.

Caldria que hi penséssim, també, amb tota la calma i serenor necessàries, no trobeu?
Gràcies.

 

La majoria de joves imputats per ciberdelictes tenen 14 anys i cursen ESO

 

Els assetjaments electrònics més habituals entre els joves són les amenaces, l’obligació de fer coses i l’enviament de fotos compromeses

16/04/12 MAYTE PIULACHS

Les adolescents i les dones acostumen a ser una minoria als centres de justícia juvenil i les presons catalanes. Tot i això, el percentatge de menors (41%) que cometen delictes a través de les noves tecnologies s’equilibra amb el dels nois ( 59%). Les noies, però, continuen aportant l’índex més alt (57%) de víctimes de ciberdelictes entre menors coneguts.

Aquesta és una de les constatacions que es recullen de l’anàlisi de 185 expedients tramitats a la fiscalia de menors de la demarcació de Barcelona entre l’1 de gener del 2009 i el 30 de juny del 2011. María José Bartrina, autora de l’estudi Anàlisi i abordatge de l’assetjament entre iguals mitjançant l’ús de les noves tecnologies, finançat pel Centre d’Estudis Jurídics, també hi exposa que el perfil de l’assetjador és el d’un menor d’entre 14 i 15 anys, de classe mitjana, que està cursant l’educació secundària obligatòria (ESO).
Es tracta d’una tipologia de delictes o pràctiques ja conegudes, com ara l’assetjament escolar (bullying), que, “pel fet de ser perpetrades a través de les noves tecnologies, prenen una dimensió nova i, fins i tot, una denominació diferent”, segons afirma Bartrina, com per exemple el ciberassetjament escolar.

La professional advoca en favor que pares i educadors exposin obertament als adolescents els riscos que comporta usar el mòbil i l’ordinador de manera incorrecta per dur a terme una revenja o contra altres companys, perquè l’edat en què més delinqueixen és quan comencen a tenir més relacions socials i contacte amb les xarxes socials, i a utilitzar el mòbil.

La major part de ciberdelictes es cometen en grup, per això hi ha 185 imputats –entre els quals hi havia 22 nois menors de 14 anys, que queden fora de les lleis penals i reben la consideració d’inimputables) davant un nombre inferior de víctimes, 133. La major part d’aquestes víctimes són companys d’escola dels agressors, sobretot noies menors, de 14 i 15 anys. Entre les víctimes hi havia set menors amb algun grau de discapacitat, i també alguna noia amb problemes d’obesitat. Els defectes físics són sovint objecte de burla i ofensa amb to de crueltat.

Contra la integritat. Les conductes assetjadores més usuals (41%) que protagonitzen els adolescents són les amenaces i l’obligació de fer coses (contra la integritat), a través de les xarxes socials i el Messenger. També hi ha l’enregistrament de vídeos i la violació d’intimitat amb l’enviament de fotografies, que suposen un perjudici més gran per a les víctimes, ja que són vistes per més persones. L’assetjament de caire sexual (5%) i contra la intimitat i l’honor el realitzen joves més grans, d’entre 16 i 17 anys. En alguns casos, s’ha d’atribuir a un trencament de parella.

L’ansietat i conductes depressives són trastorns que manifesten els menors que són víctimes d’un assetjament electrònic i, en un 7,5 % dels casos estudiats van demanar una mesura de protecció en el moment de denunciar el setge rebut.

LA XIFRA:  185 imputats per la fiscalia de menors de la demarcació de Barcelona, del 2009 al 2011, han estat objecte d’anàlisi.

Maria José Bartrina

AUTORA DE L’ESTUDI: La mediació i la reparació del dany causat
L’autora de l’estudi, María José Bartrina, és també coordinadora d’un dels equips tècnics del servei de mediació i assessorament adscrit a la fiscalia de menors i que depèn del Departament de Justícia. Bartrina aposta perquè les denúncies sobre ciberdelictes es resolguin fora del sistema penal juvenil, sempre que es pugui.
L’estudi sobre els 185 imputats detalla que la fiscalia no es va oposar a resoldre el conflicte penal per la via de la conciliació i la reparació del dany a la víctima en 178 casos (96%). El ciberdelicte re-presenta un percentatge de l’11% del total de delictes comesos per joves d’entre 14 i 17 anys. L’autora preveu una pujada del nombre d’aquests delictes d’acord amb l’extensió de l’ús de l’espai virtual, si no hi ha una bona prevenció.