La vida als set anys ?!

A l’atenció del la Directora/a
Benvolgut, volguda,
sempre que començo a treballar en un centre educatiu, abans, dono un cop d’ull a la seva pàgina web i als blocs que tinguin actius.Aquests llocs donen informació molt valuosa per la meva feina. S’hi infereixen moltes dades, necessàries.
Un espai que sempre consulto és el de l’Associació de Pares i Mares d’alumnes. Mai em cansaré de donar les gràcies a aquestes persones que, en un temps en què ningú té temps per a res, dediquen part del seu temps lliure a organitzar activitats per als seus associats i associades i per donar suport, desinteressadament, als projectes de l’escola dels seus fills. Té molt de mèrit, tingueu-ho present, per favor.
Doncs bé, aquesta setmana he treballat en una escola del Ripollès i precisament dins de l’espai de les famílies hi he trobat aquesta joia: una llista de “coses” que hauria d’haver fet, vist, viscut, recordat, resoldre, experimentat un infants abans de fer els vuit anys. Em va fer pensar, i molt.
A veure que us sembla a vós?
Elschenbroich, D. (2004): Todo lo que hay que saber a los siete años. Cómo pueden descubrir el mundo los niños. Madrid. Ediciones Destino.

Listat (polèmic) d’algunes de les coses que hauria d’haver experimentat un infants als set anys.
Haver sentit la pròpia presència com una aportació positiva “Si tu no hi fossis…”, “Ens faltaves tu…”

Voler guanyar i saber perdre.

Haver perdonat a un adult un càstig injust.

Saber que significa “portar-se malament”.

No barrejar la gana amb l’empipament, el cansament amb la tristesa.

Saber cuinar dues receptes per a ell i un amic, per a ell i tres amics.

Haver participat en una excursió nocturna.

Haver agafat gerds d’un arbust.

Saber-se de memòria un poema.

Haver reunit una col·lecció o tenir ganes d’iniciar-la.

Saber guardar un secret.Recordar una promesa complerta.

Saber guarir una ferida, saber el que succeeix en el cos durant un refredat.

Haver compartit amb un adult un problema sense resoldre.

Saber com s’alimenta a tres animals diferents i poder regar una planta.

Haver vist un rellotge de sol.Haver visitat almenys una vegada un cementiri.

Haver sentit la tensió i l’expectativa que provoca una fulla en blanc.

Haver-se ficat en un rierol.

Haver sembrat i collit.

Hauria d’haver escrit un signe xinès.

Saber cantar tres cançons, una d’elles en un altre idioma.

Hauria d’haver mirat per un telescopi.Saber connectar i desendollar aparells.

Haver examinat el nervi d’una fulla i les línies de la pròpia mà.

Hauria d’haver estat en una llibreria i en un museu.

Tenir tres olors/colors preferits.

Hauria d’haver pujat a un escenari i haver representat en públic alguna cosa preparada juntament amb uns altres.

Saber diferenciar les fruites per la seva aroma.

Conèixer insults i paraulotes en dos idiomes.

Hauria de poder explicar tres endevinalles i tres bromes, i dir un embarbussament.

Saber que no tots els desitjos es compleixen per igual.

Conèixer dues constel·lacions estel·lars.

Haver pintat un autoretrat.

Haver observat al pare mentre s’afaitava.

Haver cuinat, netejat, fet el llit, treballat, passat dies sencers amb el pare.

Haver passat una malaltia a cura del pare.

Saber gronxar-se.Haver aixecat un ninot de neu, un castell de sorra, un dic en un corrent d’aigua.

Passar una nit amb una altra família.

Conèixer diferents relacions familiars: oncle, primer, padrina…

Donar un almoina a un captaire o a un músic de carrer.

Notar la diferència entre menjar i celebrar un menjar, moviments i gestos, olor i aroma, soroll i so, veure i observar, caminar i marxar…

Saber-se el nombre d’urgències.

Haver-se enfilat a un arbre.

Haver escrit un missatge.

Haver rebut o enviat un missatge de correu electrònic.

“Saber-se” (contar amb les seves paraules) un llibre de principi a fi.

L’ombra blava… en una pintura, en el paisatge hivernal…

Haver pelat una fruita… haver partit el pinyol.

Trobar la pròpia veu… provocar i sentir el ressò.

Saber controlar la pròpia força en tocar un timbal o donar un massatge, per exemple.

Saber clavar un clau, cargolar un cargol, canviar una pila.

Saber prendre un encàrrec de telèfon, guardar-lo i donar-lo.

Viatges: adonar-se que la família, els pares es troben en un altre entorn.

Experimentar el contrari: comoditat enfront d’aventura.

Primeres nocions d’enyorança, migració, “alberg”, sense sostre.

Saber embolicar un regal.

Haver canviat o ajudat a canviar a un bebè.

Ajupir-se quan li ha caigut alguna cosa a algú.

Deixar acabar de parlar.

Haver anat d’excursió: conèixer la diferència entre córrer, caminar i passejar.

L’experiència del camí, d’una situació difícil.

Tenir un “objectiu davant els ulls”.

Haver intervingut en una baralla.

Haver-se mantingut al marge d’una baralla.

Conèixer el color dels propis ulls.

Haver notat el pols propi, el d’un amic i el d’un animal.

Haver conegut a un expert, un especialista o una autoritat.

Haver treballat amb l’o ella (“mentor”).

Quin aspecte té el propi nom escrit en la sorra? I en la neu, a la terra del bosc, en el cristall entelat de la finestra?

Haver-se sentit orgullós de ser un “nen”. Simplement un nen.