Coeducació, de veritat!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

això de la coeducació sona a antic, de vegades, no? A molts centres es dóna per garantida, d’ofici. Ens pensem que només pel fet de posar xiquets i xiquetes junts en una aula ja ho tenim resolt. Un greu error, com tants de semblants. Amb això de la coeducació passa el mateix que amb la llengua, se suposa que ja es dóna d’ofici. La realitat, però, s’ocupa d’anar-nos proveint d’exemples que diuen més aviat el contrari: que la convivència de gèneres està lluny de ser cordial i justa.

A l’ “Ara criatures” del dia 18 de febrer es consignava una experiència escolar que em va cridar molt l’atenció. Resulta que a l’Escola Sant Esteve de Valls de Torroella s’ha impulsat un projecte de coeducació únic a Catalunya i a tot l’Estat. Ha convertit les golfes de l’escola en una caseta coeducativa on els alumnes d’infantil i primària dediquen unes hores del dia a fer tasques domèstiques i on no hi falta de res. Passa però, que  no és de joguina tot plegat, són electrodomèstics i espais reals, com els de casa dels alumnes. Només dos exemples de l’ús que en fan: cada setmana un grup d’alumnes passa a recollir les bates de tots els alumnes i les renten, estenen i planxen (només els grans, però). Els avis hi van a preparar la fruita tallada cada setmana amb l’ajuda de grups d’alumnes que els toca aquest servei.
Amb la coeducació ha passat el mateix que amb d’altres coses: que “un dia es van fer i s’hi van dedicar esforços” però, a poc a poc, s’ha anat diluint. Va ser una flor d’estiu, que en diuen. Aquesta escola l’endegà en temps del primer govern tripartit, diria, quan aquesta temàtica formava part del catàleg dels programes d’innovació. No es van ressignar a la fatalitat i han acoseguit que la coeducació impregni tota la seva pràctica educativa d’una manera seriosa i global. Aquesta escola va trobar incoherent deixar el programa “penjat” .

Una altre exemple: la terminologia; és un dels pilars de la visió coeducativa. A l’Escola Ciutat Jardí de Lleida ja no parlen de nens, sinó de canalla, els pares s’han convertit en famílies i els alumnes en alumnat. Els mestres reconeixen que “tenir en compte els dos gèneres quan parlen els costava al començament, però ara ja forma part de la seva manera de fer.
Sóc del parer que tenim molta feina a fer en aquest camp i que seria necessari. Mireu, us proposo dues actuacions d’anàlisi i reflexió:

  1. Reviseu els vostres llibres de text (analògics o digitals) des d’aquesta perspectiva del gènere, veureu, veureu que trobeu.
  2. Reviseu també els contes que teniu a les biblioteques de les aules dels petits i a la de l’Escola. Feu una llista de les feines que hi desenvolupen els personatges principals en funció del seu gènere. Aquí també trobareu sorpreses gruixudes. Si us interessa aquesta tasca doneu un cop d’ull a aquesta WEB. Es tracta d’una associació amb seu a  París: L’Associació Europea “Du Côte des Filles” nascuda a França el 1994. La formen un grup d’investigadores, docents i animadores culturals que tenen per objectiu lluitar contra el sexisme en l’educació. Sobre aquest tema desenvolupen activitats d’investigació i de sensibilització, proposant als adults i a les institucions instruments i ajudes concretes.

http://www.ducotedesfilles.org/fr/cote_filles.htm

Si us agrada la proposta us faig també un petit obsequi: una proposta d’activitat per alumnes de parvulari o de cicle inicial (PDF: “Xiquets i xiquetes”)
L’escola no hauria de servir per afavorir la memorització de continguts que “es perden” amb el temps, els centres educatius han de servir, sobretot, per això per educar persones i per millorar, de retruc la seva capacitat de resoldre els conflictes que la convivència ens planteja cada dia. Els de gènere en són un, i de complex.
Esteu al cas de com ho teniu al vostre centre això de la coeducació?
Caldria.
Gràcies, un cop mes per la vostra atenció

XIQUETES I XIQUETS