Fer escola, de veritat

A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
a les sessions de formació o d’assessorament una de les queixes que escolto més sovint fa referència a l’extensió del currículum. Sovint, també, em formulen preguntes trampa: Això que diu el currículum s’ha de fer? Jo em repeteixo com l’all: en un Estat de Dret, que ho vulgui ser, allò publicat al DOGC cal fer-ho ja que, de fet, concreta l’encàrrec que la societat, a través dels seus representants electes, ens fa per l’escola. Així de senzill. La llàstima, però, és MOLTS mestres i professors no se l’han llegir mai el currículum. Si ens prenguéssim la professió més seriosament, que caldria,  el Servei de Publicacions del DE hauria de fer unes tirades molt grans de les dues publicacions que contenen els currículums de les dues etapes obligatòries, no? Us  ben asseguro que no és el cas. Ben al contrari, a la majoria de centres, que conec, aquesta publicació està “immaculada” en un prestatge de la direcció, de la sala de mestres o de la biblioteca. Si no és el vostre cas us dono la més sincera enhorabona.
Els mestres acostumen a transferir la responsabilitat de decidir QUÈ fer i de COM fer-ho als llibres de text, analògics o digitals. És una llàstima molt gran. En fer-ho hipotequen la seva capacitat de creativitat pedagògica i limiten les possibilitats de fer moltes coses que tindrien molt de sentit pels seus alumnes. Aquesta capacitat amagada només apareix en els dies en què per raons imprevistes “no poden fer el que tenien previst”. Aquests dies que ha fet molt de fred i que ha nevat a moltes escoles n’han aparegut molts exemples. Mireu, per exemple, el vídeo que us recomano. No encerto a trobar-hi resposta. Per  què aquest mestre tan bo no decideix tot l’any a fer el que ell vol amb els seus alumnes? Potser ho fa i jo no ho sé, és clar. Tan de bo. Me n’alegraria molt pels seus alumnes.
I a la vostra escola què passa aquesta mena de dies? Què s’hi fa?
L’arbre blanc

En un apunt de la setmana passada lloava la improvisació dels mestres i en dies com ahir, en què el temps ens va posar a prova, estic segur que va sortir en grans dosis a les escoles del país.

https://picasaweb.google.com/104829037460019295380/Nevada2DeFebrerDel2012?feat=flashalbum#

Us vull explicar què vam fer dijous quan vam arribar a l’escola i ens vam trobar amb un paisatge finès i la meitat dels alumnes de sisè. D’entrada vam ajuntar les dues classes i vam decidir no fer sessions normals; no era gaire lògic aplicar la programació establerta si faltaven tants alumnes. Era el moment de fer alguna cosa divertida aprofitant el paisatge i vam optar per la fotografia de neu. En un parell de minuts vam recórrer els diferents cicles a la cerca de càmeres de fotos i en vam aconseguir suficients per fer grupets de tres o quatre. Tot seguit, ben abrigats, van sortir al pati i van fer un munt de fotos artístiques en el magnífic pati que tenim. Després de visionar-les i comentar-les junts en vam triar unes quantes per penjar al bloc de l’escola i vam decidir que n’enviaríem alguna a en Tomàs Molina del Temps a TV3 i a l’ARA.
Al TeleNotícies Vespre, en prime time i amb un share superior al 27%, va sortir una de les nostres fotos. No cal que us digui que el tema va ser llargament comentat i motiu d’orgull pels alumnes, els mestres i els pares de l’escola l’endemà.

One thought on “Fer escola, de veritat

  1. Pep Andreu

    El teu comentari m’alegra per diverses raons.

    La primera, és perquè l’autor de l’article que comentaves anteriorment, és d’un mestre d’Educació Física, pertany al Cicle Superior (com jo), i a més és un gran precursor de l’ús de les TIC (només cal veure la web dels alumnes de cicle superior). També escriu en l’apartat de “Mestres”, del rotatiu “Ara”, una de la premsa més innovadora i amb molta opinió que hi ha actualment, de les que a mi m’agrada!(Això és una opinió molt personal). Realment no el conec personalment, tot i que ens fem seguiment des de les xarxes socials. Avantatges de la tecnologia!

    L’altra raó, és sobre l’apartat dels llibres de text, que has mencionat. Saben els que em coneixen, que no sóc gens partidari d’aquest recurs. Com que ja ho he exposat moltes vegades, i no m’extendré més en aquest tema.
    El que més em preocupa però, és l’hàbit massificat del seu ús dins de les aules. Em preocupa la “normalitat” del seu ús! Arriba un mestre nou al setembre, i el primer que demana és el llibre de text!
    Crec que els equips directius, com a màxims responsables de les seves escoles, i els mestres en particular, com a màxims exponents de la seva pràctica docent, haurien de posar solució a aquest tema.

    Lògicament, és més fàcil, i el menys enfeinat, és deixar la nostra feina en mans dels llibres de text (des del meu punt de vista, descontextualitzats totalment, i d’un nivell pedagògic molt pobre, al meu modest entendre). I si a més a més, tenim la proposta didàctica, les solucions de les activitats, i els “maleïts” controls fotocopiables…(tan poc competencials, però que tanta utilitat fan al nostre sistema educatiu) millor encara!
    Segons el meu entendre, no cal estudiar la Diplomatura de mestre, per a poder aplicar aquests tipus de recursos. Ser mestre implica moltes altres coses i aspectes!
    Salut i enhorabona per l’article, de ben segur

Comments are closed.