Ho saben molt bé on els porten, molt

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

sóc de l’opinió que fer de pare, o de mare, avui dia és molt més complicat que fa uns anys. L’exercici de la paternitat del meu pare, per exemple, havia d’assegurar que el xiquet anés ben vestit, dormit i menjat, bàsicament. I només de tant en tant alguna “homilia” per cridar a l’odre civil. I això per què? Doncs, entre d’altres segur, per una raó fonamental: perquè tots els contexts remaven en la mateixa direcció: els entorns laborals, els escolars, els esportius i els familiars. Tothom educava compartint, bàsicament, una relació similar de valors i de normes.
Des fa ans anys, però, vet-ho aquí que han irromput uns nous agents educatius que tenen una força i una destresa increïbles: el consum, la publicitat i les tecnologies de la comunicació en els seus diversos formats i canals. Avui dia són aquests, els que s’anomena “tercera anella de socialització”, el que tallen en bacallà, els que diuen què està bé i que no ho està, el què cal fer i el que no, els que diuen com t’has de vestir, els que diuen que has d’anhelar, els que… Més encara en infants i adolescents, no cal dir.
I qualsevol els planta cara a aquests. En saben molt, massa i tot, penso. És una lluita desigual. Això per un costat, per l’altra les feines dels pares i les mares s’estan definint cada cop més en termes d’estrès suportat. Els pares i les mares arriben molt malmesos a casa seva en finalitzar la jornada, s’ha d’admetre. En aquestes condicions, els més fàcil és ja no tenir forces per plantar cara a res ni a ningú, diguem la veritat d’una vegada. Més d’una vegada, segur, que us ha passat a vós mateix.
Amb tot, però, a l’Escola no la tirem la tovallola i continuarem fent reunions i entrevistes amb les famílies. Considero que, en aquest context, hi ha una temàtica que hauria de formar part de TOTS els contactes amb les famílies: el del control a internet i les xarxes socials. Ja fa uns anys que el cos del Mossos d’Esquadra ofereix una activitat per a famílies dedicada a la “internet segura”, em consta que funciona bé.
El que no podem admetre és que la canalla se’n vagi a la deriva, literalment, un cop engega l’ordinador. Hi ha dades inquietants, el CESICAT n’aporta unes quantes a l’article que us recomano. Us en selecciono dues, només: només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen solsEl percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.

Com diu el Sr. Tomàs Moré, tècin d’aquest CESICAT cal dir ben clar a les famílies: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
I, finalment, em permeto una llicència, afegir un consell més, el setè, a la llista del final de l’article:

7. Ubicació: Els ordinadors, sempre, en espais comuns, mai a les habitacions.

No dimitiu vós, tampoc, per favor!
Gràcies, un cop més.

Nens a la deriva

Els menors cada cop naveguen més per internet sense control dels pares. La majoria d’infants tenen perfil en alguna xarxa social

Experts en seguretat informàtica i psicòlegs alerten dels perills del ciberespai

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/493147-nens-a-la-deriva.html

La televisió era considerada per molts, fins no fa pas gaire, la principal amenaça a l’autoritat educativa dels pares i a la capacitat de concentració dels nens i nenes en els estudis. Eren temps en què els adults havien de vetllar perquè els seus fills no quedessin enganxats a la petita pantalla i als seus missatges contraproduents.
Ara, però, la cosa s’ha complicat. Internet està guanyant terreny a la tele a gran velocitat i la major part dels menors ja disposen d’un compte de correu electrònic, així com de perfil en xarxes socials com ara Facebook. Molts, a més, es poden connectar a internet a través del telèfon mòbil o altres dispositius a casa, a l’escola, al gimnàs o a la biblioteca pública.
Els infants, doncs, tenen accés a un amplíssim ventall de continguts (res a veure amb el minso grapat de canals de televisió dels seus pares) i això multiplica el risc que s’enfrontin a informacions o relacions perilloses.
Una mostra recent del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) a nens i nenes de 8 a 14 anys, feta durant la Festa dels Súpers de l’octubre passat, revela que el 77,5% tenen un compte de correu electrònic (14 punts més que fa dos anys) i el 70,8%, perfil a Facebook o Messenger (20 punts més que el 2009). Però el que és veritablement inquietant és que només la meitat dels pares saben que els seus fills utilitzen alguna xarxa social i, tot i que tan sols el 10% dels adults admeten que els seus nens naveguen sols, el percentatge de menors que diuen que naveguen sense control parental es dispara fins al 45%.
Les dades del CESICAT difereixen una mica de les de la macroenquesta EU Kids Online, feta a 25 països europeus, segons la qual el percentatge de nens entre 9 i 16 anys de l’Estat espanyol amb perfil en una xarxa social és del 56% (un 11% entre els infants de 9 a 10 anys, i un 42% entre els d’11 a 12, edats en què està prohibit tenir un compte a Facebook). Tant una enquesta com l’altra, però, subratllen el fet que els menors disposen de molts llocs per connectar-se a internet sense supervisió paterna.
“Els pares no saben com poden controlar els seus fills: són usuaris d’internet que vénen del món analògic i poden saber com i quan naveguen a casa els seus fills, però no el que fan amb el portàtil o el telèfon intel·ligent a l’escola, al centre cívic o al gimnàs”, avisa Tomàs Moré, tècnic del CESICAT, que recentment ha editat una guia de navegació segura per internet per a infants i adults. “Les xarxes socials, d’entrada, són molt bones, però tenen forats de seguretat en la privacitat [com s’ha demostrat amb Facebook] i qualsevol pot accedir a les fotos que s’hi pengen, per exemple”, alerta Moré.
Mario Izcovich, psicòleg expert en educació, infantesa i adolescència, coincideix amb Moré que “la tecnologia no té res de dolent, tot i que sí que pot ser-ho l’ús que se’n faci”. “El problema és si es dedica massa estona a l’ordinador i a la tele i no hi ha alternatives”, avisa. Izcovich denuncia que hi ha molts pares que utilitzen tant la televisió com internet “com un cangur” i “no porten els nens al teatre, al cinema ni realitzen altres activitats d’esbarjo”. “Molts nens passen moltes hores connectats a internet, però desconnectats de la família”, critica el psicòleg, i posa com a exemple el fet que, en moltes llars, hi ha un televisor i un ordinador per habitació.
Per mirar de canviar aquesta dinàmica, Izcovich suggereix als pares que el proper Nadal no es limitin a regalar jocs d’ordinador als fills perquè juguin sols. Moré ens regala un consell per a l’any nou: “No dimitiu del paper de pares, que no sabeu mai a qui l’esteu delegant”.
Consells del Cesicat per als pares
1. Eines : Comproveu que els antivirus i tallafocs estan operatius i activeu mesures de control parental.2. Privacitat:  Expliqueu als fills la importància de no revelar totes les dades personals.3. Navegació: Acordeu quines pàgines es poden visitar i reviseu l’historial de navegació.4. Diàleg: Estigueu al corrent de les novetats a internet, compartiu-les amb els fills i navegueu plegats.5. Intrusos: Estigueu atents a les amistats que facin a les xarxes socials.6. Alternatives: Pacteu el temps de connexió i vigileu que no deixen de banda altres activitats.