El plat a taula i la carta als reis

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

enmig de la treva de sobretaules llarguíssimes, us proposo que us torneu a entaular, figuradament parlant, és clar. La bona gent de Sant Egidi, dels què ja us n’he parlat en més d’una ocasió, van entaular tres-centes persones més en el seu dinar de Nadal a Barcelona. Tres-centres, més les set-centes de l’any passat. Un dinar com escau, però un dinar gratuït per a persones que, probablement, no haguessin dinat com calia el dia de Nadal. Si us interessa llegir la nota de premsa sencera podeu fer-ho a continuació. Passa, però, que aquesta mateixa bona gent de Sant Egidi han editat, a casa nostra, i per tercer any consecutiu una guia particular: on menjar, on rentar-se i on dormir, de franc.

No sé a vós, però a mi aquesta crisi m’està trasbalsant d’allò més.

http://www.radioestel.com/fotos/aquesta_setmana/49_cat.pdf


Més plats a taula que mai al dinar de Nadal de Sant Egidi

http://www.ara.cat/societat/Mes-dinar-Nadal-Sant-Egidi_0_615538533.html

Un miler de persones, 300 més que l’any passat, han assistit a l’àpat per gent sense recursos que ofereix la comunitat catòlica cada any-Barcelona 25/12/2011
Unes mil persones, 300 més que l’any passat, han participat aquest diumenge a Barcelona al dinar de Nadal per a persones sense recursos que organitza la Comunitat de Sant Egidi. L’àpat ha constat sopa de galets, canelons, pollastre macedònia i torrons, segons ha explicat l’organització, que a més ha fet un regal de Nadal als assistents. El dinar s’ha fet a la basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i en quatre punts més de la ciutat, i també a les ciutats de Manresa i Tarragona.
Aquest dinar s’organitza des de l’any 1982 a diverses ciutats de tot el món. La Comunitat de Sant Egidi va ser fundada per l’historiador italià Andrea Riccardi el 1968 al barri romà de Trastevere, per proporcionar menjar i roba als més pobres, i actualment compta amb més de 50.000 voluntaris repartits per 70 països.
Els últims anys han participat en tasques de pau i de reconciliació al Sudan, Somàlia, Costa d’Ivori, Burundi, Uganda i Libèria. També han fet contribucions significatives per la pau als Balcans i a l’Amèrica Central, per la qual cosa fins i tot han estat nominades al premi Nobel de la pau.

I, per acabar una carta als reis. L’ha escrit el pare Hermann Rodríguez Osorio, prevere jesuïta, Degà acadèmic de la Facultat de Teologia de la Pontifícia Universitat Javeriana  de Bogotá:

“Senyor, tu que ets gran i protegeixes els infants de la terra,voldria demanar-te un gran favor: transforma’m en una televisió!Voldria que els meus pares tinguessin cura de mi com en tenen d’ella,que em miressin amb el mateix interèsamb que la mare mira la pel·lícula o el pare el telenotícies.Voldria poder parlar amb alguns presentadors que quan surten,tota la família calla per escoltar-los amb atenció i sense interrompre’ls.Voldria sentir damunt meu la preocupació que tenen els paresquan la televisió s’espatlla i de seguida criden al tècnic.Voldria ser una televisió per poder ser el millor amic dels meus pares i el seu heroi preferit.Senyor, sisplau, deixa’m ser una televisió, malgrat sigui només per un dia”.