Impuls del llegir

A l’atenció del Director/a
Benvolgut, benvolguda,
dijous al vespre vaig tenir la sort de poder assistir a la presentació pública de l’anomenada “Estratègia d’Impuls a la Lectura” al Palau de la Generalitat. Molta gent, la majoria barcelonins, tot s’ha de dir, però. L’acte correcte, fins hi tot gosaria dir que esperançador. En primer lloc la intervenció de la Subdirectora General de Llengua i Plurilingüisme, la Sra. Mònica Pereña, que, amb un posat seré segur i tranquil n’exposà des de l’ambó les raons, els objectius i les línies mestres. A continuació deu minuts per a cadascun dels tres convidats: en primer lloc el Sr. Jaume Cela (per parlar del “Saber llegir”), esplèndid, com sempre; a continuació el Sr. Màrius Serra (per parlar del “Llegir per aprendre”), en la seva línia però, a parer meu, amb cap relació amb l’encàrrec que se li devia fer: com es fa això d’aprendre a llegir per aprendre; i finalment el Sr. Josep Martí (per tractar del tercer eix: el “Llegir per gust”), un discurs impecable des del punt de vista de la coherència i la cohesió però amb un cert regust de nostàlgia i de sacralització del que ell va anomenar la “lectura literària”.
Mentre parlaven, jo, prenia notes. No ho puc evitar. Us en transcric algunes per si us interessen:
1. La iniciativa és lloable i necessària, sense cap mena de dubte.
2. El plantejament és assenyat i oportú, es miri com es miri. Llàstima que hagi coincidit amb una situació de penúria pressupostària. O potser millor, vés a saber, caldrà “afinar” molt en decidir a què es destinen els pocs recursos econòmics.
3. Un encert la presència del Sr. Ferran Mascarell, per posar de manifest que es tracta d’una iniciativa del govern. Caldrà veure com es concreta la iniciativa des de la Conselleria de Cultura. Ho sabrem el dia 15 de desembre, van dir. Aquell dia, la Sra. Rigau serà convidada, com escau.
4. Ja ho he dit abans, el Sr. Màrius Serra, esplèndid, hàbil i intel·ligent, com sempre. Res de nou, però. Se l’havia convidat, pel que es digué, per parlar de “l’aprendre a llegir per aprendre”. Res de res del tema. Això sí, tothom content. Jo no, però, i espero que com jo n’hi hagués uns quants més. La pregunta és òbvia, de què es tractava de distreure l’audiència o de fer èmfasi en la necessitat de millorar en aquest aspecte? Precisament en les estratègies relacionades amb el llegir per aprendre és on “punxem” en les avaluacions externes, tan en les de PISA com en les de Cb del Consell Superior d’Avaluació. Els nostres alumnes no saben “entrar en els textos”. Vaig trobar a faltar la Dra. Isabel Solé. Sort que el dia 14 la podré sentir al MACBA convidada per la Fundació Jaume Bofill i la UOC. S’ho valdrà, com sempre.
5. I també us ho he dit, el Sr. Martí excessivament nostàlgic de la literatura. Talment com si aquesta fos el zenit de la lectura, aquell estadi al que cal, necessàriament arribar si es que vols que et considerin lector. No diré que la literatura no en sigui d’important, Déu me’n guard! Passa , però, que per aquí també perdem bous i esquelles. Per experiència de molts anys sé que si la llista de “lectures obligatòries” a secundària fos més diversificada podríem incloure a la llista de lectors molts adolescent que ara no hi figuren. Als nois adolescents els relats de vida no els agraden tant. És així, el darrer estudi (2010) del Consell Superior del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya ho torna a dir. Fins que no s’accepti no en sortirem. Proposeu-los de triar lectures biogràfiques, de divulgació científica, de naturalistes famosos, d’entrevistes a personatges, etc. i veureu com s’hi apunten. Feu-ne la prova. En la confecció de la llista de “lectures obligades” hi haurien de participar tots els departaments dels instituts, no només els de llengües.
6. Només el Sr. Cela va apuntar que ens havíem de plantejar la “lectura en pantalla”. Fou l’únic, ningú més ho esmentà. Una llàstima, ja que tots els alumnes del sistema quan en surtin passaran més temps llegint pantalles que no pas textos analògics en paper. Ens agradi o no, també. I la lectura en pantalla és tot una altra cosa. Per ser-ne competent són necessàries unes estratègies que, ara per ara, a la majoria de centres educatius s’ignoren.
7. I, finalment, arribo a la intervenció de la Sra. Rigau, la Consellera, la principal responsable de tot plegat. Tres-cents seixanta centres són només el 10% dels del Sistema, molt pocs. En els tres propers cursos, anant bé, haurem arribat a poc més del 30% i això suposant que el concurs de trasllats dels funcionaris docents no hagi fet que els esforços se’n vagin a norris a la primera de canvi. Hi trobo a faltar més decisió, coratge i valentia, que voleu que us digui. Sóc així, ja em coneixeu. Els nostres alumnes, per ara i tant, es juguen “la vida” (escolar) amb la lectura. A massa, aquesta iniciativa ni els arribarà. Una llàstima. I un darrer apunt, fonamental, potser el que més. Si de veritat volem que els nostres alumnes s’enduguin llibres  cap a casa, que vagin a les biblioteques del barri o del poble o que participin activament en els bons xats de lectura que hi ha a la xarxa, caldria reduir, dràsticament, el volum de DEURES ESCOLARS, que cada dia han de traginar cap a casa per desesperació dels seus pares. Tan de bo que a la propera Ordre de Calendari Escolar 2012-2013 es donin instruccions precises en aquest sentit. Altrament, els alumnes que vulguin llegir-se els 25 llibres a l’any que va esmentar la Consellera hauran de perdre hores de son i, potser, no cal, no?
Gràcies per la paciència.

La consellera impulsa un pla que comença enguany a 360 centres per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectoraSÒNIA SÁNCHEZ
Barcelona 01/12/2011
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres l’any, i els de secundària, 30. Per fer-ho, recomana afegir als 30 minuts de lectura diària obligatòria ara a les escoles de primària, entre 10 i 20 minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes.
Tot i no ser obligatòries, aquestes propostes formen part d’un pla de govern que té com a objectiu “reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat”. El Pla Nacional de Lectura 2011-2015 inclourà també mesures impulsades des de la conselleria de Cultura per millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea.
En l’àmbit escolar, el pla comença a aplicar-se ja aquest curs a 360 centres, 180 de primària i 180 de secundària, on els assessors lingüístics de la Generalitat faran un diagnòstic i acordaran amb els directors i els inspectors del centre una estratègia concreta per millorar els resultats dels alumnes en comprensió lectora, avaluant-ne els resultats al cap de tres anys.
L’objectiu de la consellera és que cada any s’afegeixin 270 centres més al pla. Entre els centres escollits per impulsar el pla, n’hi ha alguns amb baixos resultats de comprensió lectora i d’altres que actualment ja desenvolupen plans de lectura amb bons resultats. El projecte pretén establir col·laboracions sistemàtiques entre uns centres i altres per tal que comparteixin estratègies i bones pràctiques.
El pla de Rigau aposta també per fomentar molt “l’autoavaluació com a estratègia d’aprenentatge”, de manera que els mateixos alumnes valorin sistemàticament el que han entès del text llegit i allò que els ha aportat la lectura. Per això, Ensenyament proposa que els alumnes elaborin un portafolis de lectura, com una mena de diari on reflexionin sobre el seu propi aprenentatge a través de la lectura i amb el qual els mestres puguin controlar també si els alumnes arriben o no als dos llibres mensuals que es recomanen per incrementar els seus resultats educatius en general.