Quan la “retallada” té nom i cognom

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

mals temps per les economies aquests que ens ha tocat viure. Qui més qui menys té algun familiar que se “l’ha endut” la crisi. L’atur cada cop en volta de més a prop. Els governants estan aconseguint de fer-nos creure que cal que TOTS paguem els plats trencats del desori financer dels darrer quinze anys. I molts de nosaltres, malauradament, ho assumim com una fatalitat. Els governants esmolen la imaginació per trobar llocs per on passar les tisores. Fins i tot el sou “sagrat” dels treballadors públics està en perill, sembla ser. Veurem com acaba tot plegat. Tan de bo, tot plegats n’aprenguéssim i ens permetés bastir una nova consciència col·lectiva.

Us deia que qui més qui menys té algun parent o conegut tocat per la retallada, però, és clar, la majoria adults. I amb els adults ja se sap, estan en risc de que els passin aquesta mena de coses. El greu, però, és quan la tisora arriba als jovent, i més encara al jovent d’una família que, deixant el seu país, ha vingut a casa nostra per donar més, i millors, oportunitats als seus fills. Un bon amic de Reus, professor d’institut públic, fa just un mes publicava aquest breu article en el diari ELPUNTAVUI.

Jutgeu-lo vós mateix. Fa pensar (i a mi personalment, enfadar)

El PUNTAVUI

Castigada sense estudi

26/10/11    – BIEL FERRER

Es diu Fàtima. Hauria pogut néixer a l’Argentera, a Cambrils o a Reus, però va ser a Nador on va obrir per primer cop els seus ulls preciosos, berbers, vius, a l’aguait de qualsevol estímul que els fes brillar. Fa set anys que va arribar als Països Catalans, a la ciutat del mestral.

Ara parla un català tan preciós com el seu esguard i estudia a l’institut més meridional de la capital del Baix Camp. Sí, és una mica entremaliada. Si no en fos prou, ens faria patir, massa endreçada. Com diu l’Eclesiastès, hi ha un temps per ser entremaliada i un temps per ser estudiosa.

Vet aquí que s’havia apuntat, doncs, amb el permís i l’encoratjament dels seus pares, que treballen moltes hores per cotitzar a la Seguretat Social i guanyar-se la vida, a venir cada dimecres a la tarda a l’aula d’estudi de l’institut per estudiar, amb la supervisió d’alumnes més grans remunerats si més no simbòlicament, per preparar exàmens, fer els deures, consultar enciclopèdies i treballar amb l’ordinador ben connectat a la xarxa que a casa no té.

Doncs no: enguany no hi haurà diners per fer tot això. Li ho va haver de comunicar el tutor l’altre dia. Que la pobra banca i, alhora, l’espoli fiscal a què està sotmès el país que l’ha acollida l’han castigada sense estudi, a ella, dona, de classe baixa i de nació oprimida.

One thought on “Quan la “retallada” té nom i cognom

  1. Pep Andreu

    Molt bon “post”! M’ha agradat pel seu gran reflex de la situació actual. De fet, continuar “estisorant” al servei públic està sent habitual. Crec, i m’agradaria molt equivocar-me, que fins i tot, per desgràcia hem “normalitzat” aquesta situació.

    Seguir retallant en sector públic ens està negant un dret, que com a ciutadans tenim. Ens està fent trontollar la societat del benestar. Malauradament, i pot semblar un tòpic, la crisi que van crear les persones riques, l’estem pagant els més pobres, negant-nos una educació i sanitat de qualitat.

    M’agradaria que totes les “Fàtimes”, que hi ha en el nostre sistema educatiu, puguin seguir estudiant i créixer com a persones, com a estudiants i com a membres d’aquesta societat. No en tinc cap dubte que els professionals que els pertoca ( mestres i professors), seguiran donant la cara, cosa que no fa el nostre govern.

    De fet, m’agradaria que fins i tot, no en guardin cap tipus de rancor, doncs, ells ja saben, després de les moltes estones que es passen a les escoles i als instituts, que en aquests contextos sí que hi ha una educació basada en la igualtat d’oportunitats, sense cap distinció per motiu social i/o econòmic. Oportunitats que, tal i com vostè reflexa, els nostres governant li estan negant!

    No voldria estendre’m més, us deixo un enllaç del meu bloc, on en el seu dia vaig fer una reflexió dedicada a aquesta temàtica. Segueixo pensant que no em retallaran les ganes de fer bé la meva feina, i fer bé la meva feina, implica oferir una educació basada en els principis d’igualtat d’oportunitat i d’equitat educativa.

    Salut!

    http://blocs.xtec.cat/pepandreu/2011/11/22/no-em-retallaran-les-ganes-de-seguir-fent-be-la-meva-feina/

Comments are closed.