Faltes, d’ortografia

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

que escriure és difícil no és cap secret. Fer-ho bé, és clar. En aquest racó de món nostre està més penat cometre faltes d’ortografia que no pas tenir una dicció que polvoritzi la nostra llengua. El perquè passa això ens portaria massa estona, ara mateix. L’ortografia gaudeix de molt bona salut, per tant. Els mestres, la majoria si més no, també deuen ser d’aquest parer ja que, bàsicament, dediquen les seves correccions a aquest nivell del llenguatge i desatenen altres problemes d’escriptura de molt més difícil remei: la coherència, l’adequació i la cohesió textual. D’altra banda, però, continuarà sent molt difícil canviar aquesta situació fins que no ens convencem tots plegats que no es poden fer comandes “d’escriptura a raig”: Comencem senyoreta!.

El diari ELPUNTAVUI publicava fa uns dies un interessant article. Ara resulta que els ordinadors faran que els alumnes cometin menys faltes d’ortografia, ves per on. La “reforma” vindrà de la mà de la canalla i de les màquines. Aquells s’han adonat que mentre no siguin ells els que s’adonin d’on cometen errades poca cosa faran. I les màquines no faran altra cosa que posar-nos davant d’una evidència inqüestionable: saber revisar els propis textos forma part de l’aprendre a escriure, forma part del procés de composició escrita. I, per tant, dins “l’ensenyar a escriure” hi hauria d’haver inexcusablement “l’ensenyar a revisar els propis escrits”. Altrament, qui els revisarà els escrits quan completin l’escolaritat?

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/472332-menys-faltes-dortografia-gracies-al-llibre-digital.html

Menys faltes d’ortografia gràcies al llibre digital

Una investigació demostra el potencial de les noves tecnologies en l’ensenyament

La clau és que l’ús de l’ordinador motiva més els alumnes a estudiar

07/11/11 02:00 – BARCELONA – LAURA NICOLÁS

Els resultats escolars poden millorar fins a un 50% si s’incorporen els continguts digitals en l’ensenyament de l’ortografia. Una investigació pionera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Ramon Llull (URL) demostra, per primera vegada, la correlació entre l’ús de les noves tecnologies a l’aula i un major rendiment.

El factor principal és que els continguts digitals motiven els alumnes, que dediquen més hores a l’estudi. “En el fons es tracta de fer exercicis i l’alumne els fa perquè el contingut digital el sedueix, entre d’altres raons, perquè permet l’autocorrecció i saber, al moment, en què s’està equivocant”, destaca un dels directors de l’estudi, el professor de la URL Miquel Àngel Prats.

Aquesta motivació ja l’havien detectada els professors dels instituts que formen part del programa de digitalització. Però, tal com explica l’altre director de l’estudi, el professor de la UAB Pere Marquès, la percepció “no es plasmava en les notes”. La raó, afirma, és que els exàmens que passen els alumnes “són memorístics, uns aspecte que no millora amb la tecnologia”.

No obstant això, per fer aquesta recerca es va buscar una matèria que compatibilitzés la memòria i la digitalització: l’ortografia. “Actualment, no té cap sentit memoritzar les capitals del món, però sí les regles ortogràfiques”, subratlla Marquès. Però la clau de l’èxit de l’aplicació de les noves tecnologies en l’ensenyament de l’ortografia és una antiga llei de l’aprenentatge: la de la repetició. “No tenen més coneixements per estar davant d’un ordinador sinó perquè han fet més exercicis que si haguessin seguit el mètode tradicional d’entregar els deures en una llibreta i esperar la correcció del professor”, afegeix aquest investigador.

El grup d’alumnes que va emprar continguts digitals de l’editorial Digital Text va millorar els resultats de la prova inicial en un 20%, tot i que va haver-hi casos en què la progressió va arribar al 50% i van cometre la meitat d’errors que en el primer examen. En canvi, no es van detectar avenços significatius entre els estudiants que van continuar amb el mètode tradicional d’aprenentatge. En total, van participar 1.700 alumnes de primer d’ESO durant el tercer trimestre del 2011.

El professor Marquès destaca que aquests resultats també són fruit de la idoneïtat dels continguts digitals emprats: “Un ordinador sense els continguts adequats no serveix de res.” Encara ara hi ha formats digitals que s’assemblen al llibre de text tradicional quan “s’ha d’evolucionar i s’han d’assemblar més al videojoc”, assegura Marquès. Un altre factor per a la millora del rendiment va ser que el professorat va poder fer un seguiment “minut a minut” dels alumnes.

LES CLAUS

Cap a un ensenyament bimodal

El sistema educatiu continua avaluant la memòria dels alumnes. Els professors Miquel Àngel Prats (URL) i Pere Marquès (UAB) consideren que la digitalització obligarà a avançar cap una docència bimodal, és a dir, que “avaluï sabers i saber fer”, detalla Prats. “Hem de seguir memoritzant moltes coses, com ara el vocabulari, però no fórmules a les quals accedim a través del telèfon mòbil”, afegeix Marquès. Aquesta evolució no serà immediata, ja que “hi ha inèrcies difícils de trencar, a més del negoci del sector editorial”, subratlla Narcís Vives, director de l’empresa d’aplicacions tecnològiques Itineràrium.

Vives, Prats i Marquès coincideixen a l’hora d’afirmar que el paper dels docents és clau. “Cal acompanyar el professorat perquè el seu exemple és important per a l’alumne”, subratlla Vives. “Si els docents no saben treure suc de la digitalització, se’n queden només amb els problemes i es desanimen”, diu Marquès. Donar un temps limitat de connexió als alumnes per fer exercicis o passejar-se per l’aula són canvis en la docència que s’haurien d’introduir per evitar la queixa sobre el mal ús dels portàtils a l’aula.

One thought on “Faltes, d’ortografia

  1. Pep Andreu

    Que l’espècie humana aprèn per assaig/error és una veritat com un temple, i més quan s’està utilitzant algun mitjà tecnològic. La investigació anterior, segons semblo entendre, millora els resultats en ortografia ja que, els alumnes, al estar més motivats, són capaços de realitzar més exercicis, i per tant, es poden “equivocar” més.

    Sobre els materials de l’editorial en qüestió (com en qualsevol altra, no tinc cap preferència) crec que disten molt de ser un material amb certa pedagogia i didàctica. No té res d’innovador realitzar uns exercicis autocorrectius o observar un PDF (o llibre de text) amb alguna animació “cutre”. Els millors materials són aquells que el propi mestre es crea, ja que estan perfectament contextualitzats.

    Els que em conexien saben que sóc un defensor de les TIC, però hi ha coses que les “màquines” no poden ensenyar. De fet les TIC només són una eina, no una finalitat! Coincideixo amb l’opinió de Pere Marquès, l’ús de l’ordinador no implica coneixement nou, l’ús de bons materials, sí!

    Per acabar, remarcar que la cohesió, l’adequació i la coherència, són els grans oblidats en l’aprenentage de l’escriptura. Cal tenir-ho en compte en la nostra pràctica docent!

Comments are closed.