Excel·lència, per a qui?
Publicat per eqc el 1 de/d' novembre de 2011
A l’atenció del Director/a
Benvolguda, benvolgut,
així, de memòria, diria que fa dies que no us comentava cap aportació del professor Luri, a l’ARA. Li toca, però.
El professor aborda un concepte de moda, “l’excel·lència”. Tothom se n’omple la boca, sobretot els gestors i administradors d’educació. Si algú no se la planteja no és ningú, avui dia, no? A mi, que voleu que us digui, em fa una mica d’angúnia, la parauleta. I no me’n fa, quedi clar, per les mateixes raons a les què fa referència el filòsof. No vaig per aquí.
Me’n fa, d’angúnia, perquè, de fet, en el fons s’està parlant d’uns determinats destinataris. Centres excel·lents per a alumnes excel·lents. Us sona, no? Al bell mig de la península ibèrica hi ha una dona que fa uns mesos es plantejava fer uns instituts d’excel·lència, però per a uns determinats alumnes, els excel·lents, és clar. I quins seran, o són, aquests alumnes excel·lents? Doncs en la seva immensa majoria els fills i filles de casa bona, com ha de ser, caram! No pots ser excel·lent “barrejat” amb tothom.
El dia que algú plantegi l’excel·lència educativa, només i sobretot, per a alumnes i famílies que només tenen l’escola per “tirar amunt”, aquell dia, deia, m’hi apuntaré. Mentre, la parauleta en qüestió em continuarà fent una certa angúnia. Em sembla?, vaja.
En defensa de l’excel·lència
Els últims dies m’he hagut d’empassar en silenci com diferents personalitats de la pedagogia catalana asseguraven, davant meu, que no saben què coi vol dir això de l’excel·lència. M’he decidit a creure-les. No tinc per què sospitar que em vulguin pren- dre el pèl. Així que m’imagino que quan es compren un cotxe no es preocupen per la seva qualitat, i quan necessiten amb urgència un lampista tant els fa que sigui puntual. Segur que si han d’anar a un hospital o a un hotel, la higiene la consideren irrellevant.
Jo, ben al contrari, intento deixar-me guiar per la diferència entre el millor i el pitjor i, si m’ho puc permetre, em quedo amb l’òptim, que és l’excel·lent. M’agradaria ser governat per gent com- petent, que l’aigua de l’aixeta només tingui gust d’aigua i somnio en el dia en què l’equip de la meva ànima, l’Osasuna, guanyi la Lli- ga i fins i tot la Champions jugant, per exemple, com juga el Bar- ça de Guardiola.
L’excel·lència, de fet, no és sinó la competència per satisfer la funció pròpia de la manera més alta. És, per tant, bessona de la vir- tut. Un jugador de futbol excel·lent, un cuiner excel·lent o un pia- nista excel·lent són models a seguir pels aprenents perquè fan ex- plícites les competències que tots ells enyoren. Les competències, més que definir-les, cal mostrar-les.
Qui no sap què vol dir una “escola excel·lent” en realitat ens es- tà dient que no comprèn que la funció pròpia de l’escola és, d’una banda, ajudar a fer visibles i desitjables les possibilitats més altes de cada alumne i, de l’altra, proporcionar-los els mitjans adients per assolir-les.
Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador
3 de/d' novembre de 2011 a les 2:32
La meva obsessió no són els centres d’èlite, que ja tenen prou clares les seves idees, sinó l’escandalós fracàs escolar de Catalunya. Estic plenament convençut de que molts alumnes fracassen tot simplement perquè ningú els ha estimulats a ser intel·lectualment ambiciosos. Em preocupa, en definitiva, la nostra confusió sobre els fins de l’escola. Li asseguro que no he escrit mai una línia sobre educació que no tingui presents els nens que arriben a escola amb un vocabulari de 500 paraules, amb les que no poden construir res. Aquests nens són els que em mouen a escriure d’educació per una raó principal: jo era un d’ells.
Moltes gràcies per fer-se ressò dels meus escrits. És un honor aparèixer per aquí.
Salutacions cordials.