No n’acabo d’estar segur

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

alguns, pocs però, m’ho heu sentit dir. Avui, confio que més hi reflexionin: La Fundació catalana per a la recerca i la innovació (la que inicialment va dissenyar el programa Educat1x1) va publicar, l’any 2009, un informe en què, entre moltes coses interessants, s’hi podia llegir que en el 40% de les llars de l’alumnat d’escolaritat obligatòria NO hi havia connexió a internet. No crec pas que, amb la crisi econòmica que patim, la situació hagi millorat gaire, des d’aleshores.

Aquesta dada m’ha vingut al cap després de visitar amb deteniment el nou espai web que el DE, juntament amb els de Salut i Benestar i família, ha inaugurat adreçat a les famílies dels alumnes. M’he “passejat” per tot arreu i fins i tot he emplenat una enquesta que m’ha mesurat fins quin punt, en el seu dia, vaig ser “bon pare”. Deixant la ironia, però, durant tota l’estona he pensat que la iniciativa, valuosa sens dubte, se sosté sobre dues tesis falses: 1. Què tothom té internet a casa i 2. Que tothom sap llegir i escriure.

També m’ha vingut al cap una cosa que vaig sentir dir al Salvador Cardús a l’Escola Samuntada de Sabadell: El que tractem en una reunió de pares, els qui més necessitarien escoltar-ho són els que no vénen, no es pot limitar a ser una queixa irresoluble, com ara, sinó que ha de ser un problema amb solució. Parlava de la carta de la Carta de Compromís Educatiu (una oportunitat més perduda a la majoria de centres, pel que jo en sé). Amb aquest web de famílies, penso, passarà tres quarts del mateix: qui el visitarà?, doncs, probablement, els que no els caldria.

Cal trobar, doncs, la solució de manera URGENT, altrament el sistema educatiu servirà per augmentar les diferències entre els alumnes i també l’anomenada “fractura digital”. Mireu, per començar, la Llei 12/2009, d’educació, en el seu article 89 Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres, diu:

El Departament ha de facilitar als centres educatius l’accés a un conjunt de serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa. Els centres han de posar aquests serveis, en la mesura que escaigui, a disposició del professorat, els alumnes i les famílies.

On ho diu que un mestre o professor no pot fer hores lectives, posem per cas, de 5 a 7 de la tarda per permetre l’accés al maquinari del centre, només, a unes determinades famílies i alumnes.

http://www.gencat.cat/ensenyament/familiaiescola

One thought on “No n’acabo d’estar segur

  1. Pep Andreu

    Benvolgut Sr. Enric,
    Primer que tot el voldria felicitar per l’article en qüestió, si bé és cert que coincidim en la majoria de punts de vista que ofereix, discrepo d’alguns. Anem a pams!

    És cert que una de les coses més interessants que van dur a terme la Fundació catalana per a la recerca i la innovació va ser aquest estudi, perquè la implantació de l’Educat1x1, va deixar molt que desitjar, de fet va ser un fracàs total. Però bé, aquesta no és la qüestió. Ja n’he parlat i opinat moltes vegades, i la gent que em coneix, ja sap de sobres la meva opinió.

    Tot seguit cal tenir en compte els dos factors que remarques:

     cert és que NO tothom té Internet a casa. Hi ha escoles que no arriba al 20% de les famílies.
     També és cert que crec que tothom sàpiga llegir i escriure. Per sort cada vegada menys.

    Aquest dos fets poden suscitar un trencament per la cohesió social de les famílies, i un motiu de discriminació vers la societat. I ja no et dic res, si l’un està acompanyat de l’altre…

    Avui en dia és imprescindible saber llegir i escriure (analògicament); però també digitalment. És més, crec que cada cop és més important l’alfabetització digital per oferir la tant propugnada igualtat d’oportunitats en la vida i la societat. Qualsevol mortal, ha de tenir les mateixes oportunitats perquè sinó pot ésser un motiu susceptible d’exclusió social.

    Per últim, crec que cal més implicació del Departament d’Ensenyament en aquest aspecte. Crec que oferir un espai web de Salut, Benestar, i Família està molt bé. Crec que fins i tot pot arribar a ser positiu per alguna persona si decideix entrar i fer el que has fet tu, passar-hi una estona llegint, o fer una enquesta per saber si has estat un bon pare, o senzillament fent un cop d’ull per veure què hi ha… ; però crec que cal ser més realista i ambiciós.

    M’he estat llegint els decàlegs, sobretot el de la participació en el centre educatiu. Sincerament, veig que les famílies estan cada cop més lluny de complir totalment el decàleg. Amb això no només vull culpar a les famílies, crec que tothom té part de culpa!

    Crec que són moltes les famílies que no venen a les reunions i serien les que més suc en traurien.

    Crec les escoles han d’estar completament obertes a participar i a fer participar a les famílies en la vida diària escolar. He arribat a sentir a claustres, que no volen que entrin els pares a les escoles…

    Crec, i aquest va destinat al Departament d’Ensenyament, que cal incentivar i fer programes d’integració més pròxim als membres de la societat més necessitats. No n’hi ha prou amb un espai web!

    Per últim, fins i tot em sento complagut de les seves paraules. La última proposta que fa vostè, està dins del nostre Pla Tac de centre. Així doncs, veig que anem ben encaminats…

    En fi, ja té un seguidor nou per aquest espai, que estarà encantat de seguir les seves opinions i articles.

Comments are closed.