Les vacances, encara, i per poc temps

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

aquest breu de la Sra. Riverola és petit però suggerent. Ho dic perquè el personatge de George Sand (en realitat baronesa  Dudevant, de nom Amandine Aurore Lucile Dupin) és d’aquells que enamora. Que una dona de la seva condició social, i del seu temps, decidís divorciar-se i prendre els fills i que, així, fos capaç de freqüentar llocs restringits a la condició femenina, té molt mèrit. Que fos una dona que, pràcticament escrivís una obra cada any, o més d’una, també resulta meritori.

Sabeu que durant un temps fou l’acompanyat del compositor francès Frederic Chopin. Us recomano, si no els teniu encara, que us compreu qualsevol edició dels seus Nocturns, editats, però, per un segell de confiança; us permetran passar un temps deliciós. I posats a recomanar us proposo, també, de fer una visita a la primera Cartoixa de l’Estat, la d’Scala-Dei, al Priorat, darrerament hi han fet unes intervencions de millora notables. Res a veure, és clar, amb la de Valldemosa on Chopin i Sand van passar un estiu remullat, pel que diuen.

Però, és clar, la Sra. Riverola no parla d’això, ho sé. Parla d’un fet abastament conegut i divulgat: l’excès de convivència durant les vacances d’estiu, sovint té uns efectes devastadors en la salut de la convivència de les famílies. A parer meu, una part de l’explicació d’aquest fet reu en confondre el sentit de les “vacances”. Els demanem massa, infantilment, els atorguem unes virtuts que no tenen. Faríem bé de recuperar-ne el seu simple sentit primigeni: temps de descans laboral, i res més. El món d’avui, el nostre és clar, ens porta a sobrevalorar-les i a creure que poden tenir efectes sanadors en les relacions. Mai ho he pensat, més aviat al contrari. Les sobredosi sempre fan mal, les de convivència també. Vet-ho aquí.

La pluja de Chopin

Emma Riverola

Dimarts, 23 de agost del 2011

L’hivern del 1838, la salut de Chopin es ressentia i el metge li va recomanar unes vacances al clima benigne de Mallorca. Però ja sabem que Zeus és capritxós i, de la mateixa manera que aquest any ens està regalant un estiu atípic, va obsequiar el compositor polonès, la seva companya, George Sand, i els dos fills d’ella amb una cortina de pluja incessant. Els pobres pulmons de Chopin van empitjorar i es va confirmar el diagnòstic de tuberculosi. El que havia de ser una estada de repòs i renaixement es va tornar una agonia que va finalitzar d’una manera abrupta. La salut de Chopin es va agreujar i el músic va haver d’abandonar Valldemosa.

Les vacances no sempre surten com un les preveu. No fa falta el dramàtic diagnòstic d’una tuberculosi per sentir que l’anhelada vàlvula d’escapament s’ha convertit en una alarmant bomba de rellotgeria. L’índex de sol·licitud de divorcis es dispara durant el mes de setembre. Sense la trava de la feina o de l’estrès, el que som, el que sentim i el que desitgem floreix d’una manera diàfana i no sempre coincideix amb el que és, sent i desitja la persona amb qui un dia vam fer plans a llarg termini. Els impetuosos xàfecs d’agost despullen el que no vam veure, el que no vam voler veure o, simplement, el que hem canviat. Si després de la tempesta el paisatge segueix tranquil, s’auguren onze mesos de cel ras… Fins a l’estiu que ve.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/pluja-chopin-1126348