Llenguatge o llenguatges?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

en Gregorio Luri, altre cop, s’ho val.  En aquesta ocasió ens fa parar atenció en la importància de COM parlem a les criatures de casa. Si llegiu l’altre, us adonareu, de seguida, que resulta perfectament traslladable al món escolar. Resulta MOLT important ser consients de com parlem als alumnes ja que no “tot s’hi val”. Basil Bernstein (1924-2000) estava interessat en la manera com l’educació reproduïa les desigualtats de la societat. Tot emprant la teoria del conflicte va examinar les desigualtats en l’educació a través d’una anàlisi de les habilitats lingüístiques. L’any 1975 Bernstein va assenyalar que els nens de diversa procedència desenvolupen codis o formes de discurs diferents durant els seus primers anys de vida i aquests codis afecten la seva experiència escolar posterior. Va estudiar les diferències sistemàtiques en la forma d’utilització del llenguatge, especialment comparant nens pobres i rics.

Segons aquest autor, i molts d’altres que el van seguir, la parla dels nens de classe treballadora representa un codi restringit: una forma d’utilitzar el llenguatge que conté molts supòsits no explícits que els parlants esperen que els altres coneguin. Un codi restringit és una forma de discurs molt vinculada al seu entorn cultural. Moltes persones de classe treballadora viuen en una cultura molt familiar o de veïnatge, en la que els valors i les normes es donen per suposades i no s’expressen mitjançant el llenguatge. Els pares tendeixen a socialitzar els seus nens de manera directa, tot emprant reprimendes o recompenses segons el seu comportament. Per aquests alumnes, l’accès al codi ELABORAT, només serà possible si l’escola n’és conscient i actua en conseqüència.

Ara, dissabte 6 d’agost

Consells als pares (VI): Parla’ls bé

Parla bé als teus fills.L’exposició al llenguatge és determinant enel desenvolupament de la seva intel·ligència. Les paraules són tan importants com els ulls per veure el món. Com més bé parlem, amb més nitidesa copsem les coses i disposem de més recursos per dialogar amb els altres i amb nosaltres mateixos (el pensament no és cap altra cosa que un diàleg interior).

Així, doncs, tot allò que els puguis dir amb una frase, no els ho diguis amb un gest o amb una interjecció. En sentit general, la necessitat que una persona té de gesticular quan parla és inversament proporcional a la complexitat del seu llenguatge. No els diguis, per exemple, “això és un arbre”, sinó “això és un til·ler”; ni “això és un ocell”, sinó “és un mascarell”. I si no saps què tens davant, cerca amb ells el seu nom.

La diferència entre els estímuls lingüístics que rep un nen d’una família lingüísticament indigent i els que rep un nen d’una família lingüísticament competent és considerable. El primer sent al voltant de 600 paraules al dia; el segon, pot superar les 1.500. El primer està condemnat a ser un estranger de la seva pròpia llengua. Cal afegir que amb una varietat lingüística de 600 paraules diàries no n’hi ha prou per entendre el llenguatge dels llibres de text, per la qual cosa la pobresa lingüística és una condemna al fracàs escolar. El llenguatge és la cultura en acte.

Però hi ha també una moralitat en el llenguatge. Els condicionals i els subjuntius ens ajuden a allunyar-nos de la immediatesa dels nostres desitjos i a interposar un temps per a la reflexió entre l’impuls i la resposta.

Gregorio Luri és doctor en filosofia i educador