Jornades Mundials de la Joventut

Només obrint el bloc “dels peus” hom pot sospitar que al darrera hi ha algú de la corda dels de “missa”. No és ara el moment de detallar-ho o d’argumentar-ho, però.

En Joaquim Arenas, pedagog, i principal impulsor del model d’immersió lingüística de l’escola catalana, tot just ahir em feia arribar aquesta breu nota. Breu però interessant. Deixant de banda la immoralitat que suposa, en l’actual situació de crisi econòmica, el que costarà aquesta festeta dels bisbes espanyols, el cert és que l’esglèsia catalana faria bé de marcar-hi distàncies. Seria més “creïble” als ulls dels creients. Altrament, tindran menys arguments encara per defensar allò de “l’esglèsia dels pobres”, no? M’agradaria saber què en pensen d’aquesta festa les “Monges” que Laia de Ahumada descriu, de manera magistral, a Fragmenta Editorial.

Jornades Mundials de la Joventut

No voldríem pas aigualir la festa, però hi ha un aspecte que m’inquieta, els joves cristians de les nostres parròquies i de les nostres diòcesis en qualitat cívica de què hi van a les Jornades de Madrid ?

Hi van  de “ caballeros  españoles i cristianos que por la causa del bien lucharan “ com deia l’antic himne de l’ACE  ? Quin tracte rebran a Madrid en qualitat de membres d’una comunitat nacional tan concreta com la nostra ?

Algú pot pensar que el sentit cristià fa de denominador comú. Tant de bo. De moment el llibre dedicat als futurs concurrents a Madrid només ha sortit en castellà  ” Carta a los Jóvenes “ i l’ha escrit un bisbe d’aquí.  Comencem bé . . . .

Joaquim Arenas  i Sampera

Pedagog