Descanseu i gaudiu, per favor

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

fins aquí aquest curs, si més no en la meva “relació epistolar” amb vós.  Us ben asseguro que ha estat un any intens, treballat i viscut. He hagut d’anar de pressa, més del que hagués volgut per poder fer les coses com crec que cal fer-les. M’heu fet treballar de valent i us ho agraeixo. Per què? doncs ben senzill, doncs perquè si et “reclamen” és perquè “serveixes d’alguna cosa” i la feina i l’esforç prenen tot el seu sentit. Amb alguns de vosaltres, per raons de feina, he tingut l’oportunitat de relacionar-m’hi més, amb d’altres ben poc, certament. Us ben asseguro que no ha estat per decisió meva. La meva itinerància laboral ha estat condicionada, com sempre, només per dos factors: els encàrrecs de l’Inspector en Cap (el meu cap funcional) i per les vostres demandes. Us ho posaré fàcil, sense dir noms, naturalment. Amb el centre amb el què m’he relacionat més, electrònicament parlant, ens hem intercanviat 196 missatges al llarg de l’any i amb el que menys 23, a continuació dos de 24. Lògicament moltes d’aquestes demandes han reqwuerit, també, visites. Els motius de les demandes? molt diversos i variats, també com sempre: queixes de famílies, docents que no n’eren, assistència a claustres, avaluacions diverses, tramitació i resolució d’expedients diversos, trobades amb famílies, etc. He efectuat poc més de vuitanta visites a aules en les diverses campanyes d’avaluació docent; els informes fets enguany m’han deixat molt tranquil, també com sempre: a cadascú se li ha fet el que era just per la feina desenvolupada. Espero que coincidim en aquesta valoració global.

Ara us toca descansar, per favor. Acabeu el més aviat possible els serrells que tingueu. “No hi ha res que s’esperi més que la feina”, deia la meva àvia materna. Els infants i els joves no necessiten pas herois; només els calen mestres ben descansats, il·lusionats per la seva feina i, sobretot, que tinguin bones expectatives pel que fa a les seves possibilitats d’aprenentatge.

I acabo. Ara mateix no us puc dir “fins el setembre” perquè encara no sé que faré el curs vinent. Segur, només tinc que estaré a la inspecció fins el dia 31 d’agost. Tan aviat com ho sàpiga sereu el primer en saber-ho, com escau. Us demano que vulgueu acceptar aquest poema d’en Brecht com a mostra del meu reconeixement cap a la vostra feina i el vostre compromís. El van editar l’any que jo feia “el soldat”. Tant de bo, aquestes vacances us sigui possible gaudir dels seus “Plaers”, només aquests són els autèntics. Els altres, són fum.

Loading...